La valoració de l'equip en el campionat és satisfactòria. Hem anat creixent al llarg del campionat, encara que no hem crescut prou com per plantar cara a un gran equip com era aquest any la selecció de Madrid.
Hi ha hagut molts partits on l'equip s'ha vist exigit i ha hagut de donar una bona versió (Andalusia i Euskadi a la fase de grups i Canàries en les semifinals) però sent fidel a una idea de joc molt "mini" -valents en atac i solidaris en defensa-. En aquest sentit, la medalla de plata la considerem un resultat just i a la vegada meritori.
Emotiu. És un grup extraordinari, amb jugadors talentosos però, per sobre de tot, fets de molt bona pasta. Han deixat anar les seves emocions lliurement i això els ha portat a gaudir molt del campionat... sense oblidar que volíem competir: esforç, superació, confiança...
Tot i que costa quedar-se "només amb un moment", la nit prèvia a la final va ser molt especial. La il·lusió es contagiava i tots nosaltres vam sentir que el procés arribava al final, però en el sentit més positiu: havíem de gaudir de tots els moments que estaríem junts i vam constatar-ho aquella nit.
Voldria agrair i donar les gràcies a tots els qui permeten que gaudeixi d'aquesta magnífica experiència. Començant pel treball dels clubs que fan que tinguem jugadors amb una qualitat tècnica molt elevada.
A tots els jugadors que han format part del procés, des dels entrenaments de 1r any, passant pels campus fins els que han format part del grup final. A les seves famílies, amb els moments bons i boníssims i amb els no tan bons.
Continuant per la nostra gent de federació: Al Xavi i el Ricard, que han tornat a gaudir i fer gaudir el campionat. Amb el recolzament del Xavi Valls, la Josefina i el Ferran. Al Toti i al president Joan Fa per donar el seu suport incondicional. Al Toni, per la seva dedicació i eficiència. Al Javi, per estar sense estar. A tots aquells que pregunten i s'interessen pel procés.
Al Jonathan i al Sergi que han fet una feina brutal, extraordinària, amb una dedicació i proactivitat que han ajudat a superar tots els entrebancs que han anat sortint, sempre amb la millor de les complicitats. Aportant el seu talent humà i tècnic al treball diari.
També a la "meva gent": la gent del Montgat, que han entès la dificultat de combinar el treball del dia a dia del club amb el treball de seleccions. A la meva mare, que tot i estar passant un mal moment, sempre noto la seva complicitat. I als meus dos fills, l'Aleix i el Gerard, que han compartit el temps que tenim per estar junts amb "uns altres germanets" amb un somriure perenne a la cara. I, a tu, Marta, per fer-te càrrec de tot en la meva absència i per compartir els bons i els mals moments.
Fotos: Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ)
