Història

Portada del segon volum del llibre "El bàsquet a Catalunya" (FCB)

A finals de 1921 es van disputar diversos partits de bàsquet entre diferents equips. Aquestes primeres pràctiques donarien pas a la disputa d'un torneig a l'abril de 1923, a l'Estadi Català de Montjuïc, que avui dia és reconegut com el primer campionat de Catalunya. Aquestes primeres experiències desembocarien en la necessitat d'organitzar-se mitjançant una institució que regís els destins d'aquest novell esport. Així va aparèixer la primera Federación domiciliada a Barcelona (juliol 1923). Els membres d'aquesta primera federació ràpidament van organitzar, dins d'ella, El Comitè Regional Català, que va ser qui va organitzar el segon campionat de Catalunya fins a la seva definitiva legalització, a principis de 1925, per part de les autoritats del moment.

Des de la Federación Catalana es va iniciar una labor, que avui en dia segueix sent l'eix de la seva política en pro del desenvolupament del bàsquet. Dels primers campionats disputats entre equips de set jugadors i a camps de gairebé 50x30 fins a l'actual situació, han passat dècades d'ingent labor pel bàsquet. Una primera etapa, fins a 1936, de popularització del bàsquet i ampliació de competicions, primer per tota Barcelona i desprès per Tarragona. Diferents exhibicions històriques en les que va participar la selecció catalana: el 1927 amb l'Hindú Club de Buenos Aires, el 1929 en l'Exposición de Barcelona amb els italians de l'Ambrosiana, i en la Copa Exposición del 1930 contra el campió francès Foyer Alsacien deMulhouse, que va representar la primera victòria de la Selecció.

La Federación Catalana va crear el Colegio de Árbitros; el bàsquet femení es va incoporar a partir de 1931, gràcies als nous aires polítics que corrien, i va afiançar les competicions dels més joves.

La Guerra Civil va significar un contratemps important i els anys de la postguerra van ser de grans dificultats.

El control absolut per part de les noves autoritats de tot l'esport va significar: la pèrdua total d'identitat de la Catalana, sent dirigida en els primers anys per persones alienes al món del bàsquet. Poc a poc, a partir de 1942, amb l'arribada d’un nou president, Rafael Castejón, el bàsquet va recuperar la normalitat. Durant aquests anys i fins ben entrada la dècada dels cinquanta, el Campeonato de Cataluña era la competició més important que es disputava. El número de fitxes, equips, clubs i categories anava en augment continu. S'incorporaven els equips de Tarragona i Lleida, que van crear les seves pròpies delegacions, en el cas de Lleida, inclòs la seva pròpia federació (Federación Ilerdense de Baloncesto- FIB).

La progressió del bàsquet va ser tal que, mica en mica, van anar apareixent el professionalisme i competicions que excedien de l'àmbit català (la Liga Estatal). Aquests canvis importants en l'estructura competitiva, que eren un autèntic repte, van obligar a la Federación Catalana a prendre un nou rumb, amb una organització més acord a aquesta situació, sota la presidència d'Ernesto Segura de Luna; van aparèixer nous comitès: el jurídic, el de propanganda, l'Escuela de Entrenadores, etc.

El 1963 les territorials de Girona, incorporada ben entrats els anys cinquanta, i la de Tarragona es convertirien en provincials, en base a la nova legislació estatal, i la delegació de Barcelona seguiria obstentant el nom de Catalana. El 1973 i aprofitant el cinquentenari de la creació de la primera federació, es va organitzar l'Eurobasket'72 en terres catalanes. Posteriorment, a partir de 1975, es van iniciar una sèrie de transformacions que van derivar en una obertura i democratització de la Federación. El seu resultat, la catalanització del seu nom; el primer president que va ser anomemat desprès d'un procés electoral, el Sr. Pere Sust, i per últim la reunificació de les diferents federacions provincials en una sola federació catalana, el 1982.

Des de 1980, en ple procés de democratització del país i amb la recuperació de les nostres institucions la Federació va tornar a organitzar la Lliga Nacional Catalana, que en anys següents s'aniria ampliant a diferents nivells fins que enguany temporada 2007-08 ja s'han celebrat la XXVIIIa edició de clubs d'ACB, la VIIIa de clubs de LEB, la XXVIa de clubs EBA, la IVa de LF i la Va de LF2. Així mateix es va recuperar l'actuació de la Selecció Catalana Absoluta tant masculina com femenina, jugant la masculina uns partits contra Euzkadi i al 1982 es va organitzar un torneig internacional maculí amb seu a Badalona i Barcelona amb la participació de Catalunya, França, Brasil i Txecoslovàquia.

Al 1984 accedeix a la presidència de la Federació el Sr. Enric Piquet i Miquel, que ha anat essent reelegit en successives eleccions fins l'actualitat, any 2007. En aquest període el creixement esportiu del bàsquet i la seva implantació social ha tingut un ressò i un èxit extraordinari. L'augment del nombre d'equips i per tant de llicències de jugadors, entrenadors, delegats, etc, ha estat constant any rere any de forma que avui es superen els 500 clubs i les 75.000 llicències, essent molt destacable que el 40% d'aquestes corresponen al bàsquet femení. Aquest creixement constant i anyal fa que cada cap de setmana es juguin 2200 partits arreu de Catalunya, amb el que significa de moviment de jugadors, llurs famílies, àrbitres, dirigents de clubs, afeccionats, etc, que atorga al bàsquet català una dimensió fora del comú en l'àmbit esportiu.

En aquests anys la tasca federativa no s’ha cenyit només a la competició, sinó que atenent a la seva tasca primordial d’atendre el bàsquet de base s’ha vetllat per la millora de la formació tècnica de jugadors i entrenadors, des del Comitè Tècnic de la Federació, organitzant clínics, campus, impulsant la creació d’Escoles de Bàsquet i establint programes de millora i progressió dels joves valors, alhora que s'ha realitzat un intensa tasca dedicada a consolidar i incrementar el patrimoni de la Federació, cosa que ha culminat amb la construcció de la nova seu federativa, a la Rambla Guipúscoa 27, de Barcelona.

De desembre de 2010 a Juliol de 2019, el President de l’FCBQ ha estat en Joan Fa Busquets. Sota el seu mandat, el Bàsquet Català va reduir el seu dèficit, va aconseguir estabilitat econòmica, ha desenvolupat una FCBQ 2.0 amb l’aplicatiu de Llicències, l’APP de l’FCBQ, el BQ Carnet, el Coach Studio, el moodel i les aules virtuals, entre d’altres. La Federació va assolit el seu lideratge institucional; en l’àmbit esportiu va donat un nou format als seus Campionats, amb la incorporació de la figura del RAF i la potenciació de la Copa Catalunya, i els acords establerts amb La Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Es va donat impuls a la modificació de la Llei 3/2008, es van recuperar els cursos federatius, es van engegar el projecte BQ Solidari, el programa BQ Salut i el col·lectiu dels BQ Voluntaris. Es varen crear també diades de l’Entrenador i de l’Àrbitre i l’Auxiliar de Taula, entre d’altres...

De les paraules es va passar als fets, en aquests anys de mandat de Joan Fa; i en el segon mandat, varen seguir apostant per nous reptes de futur, iniciats al 2017 i a desenvolupar fins el 2020, com per exemple eren: el compliment de pagaments, l’ajuda a clubs, l’acta digital, les gestions amb la Taula de Castelldefels, la creació de la ‘Capitalitat del Bàsquet Femení’, el congrés de bàsquet amb clubs, el departament d’atenció al club (DAC), la formació a distància, el departament de màrqueting i patrocini, el programa BQ Directiu, la internacionalització del model FCBQ, la nova web del Bàsquet Català, la defensa dels clubs FCBQ a la FEB, la millora de les competicions i de la botiga del Bàsquet Català, i, molt especialment, la dinamització de les propostes que arribin per part dels clubs.

Al mes de Juliol de 2019, després de la celebració de l’Assemblea General de Clubs del juny on en Joan Fa Busquets va comunicar als assembleistes que deixaria el càrrec de president en els propers dies i un any abans de finalitzar el seu mandat, el Sr. Ferran Aril Duran va passar a ser nomenat President de l’FCBQ. Concretament va ser el 9 de Juliol de 2019, quan qui fins ben pocs mesos abans havia estat President de l’RT de Lleida durant 26 anys i vicepresident de l’FCBQ, va passar a assolir la presidència de la Federació.

Aril compta amb una contrastada experiència en diversos càrrecs federatius des del 1982, any en què es va incorporar com a vocal a la Junta Directiva de la Representació Territorial de Lleida i més tard a la Junta Directiva de l'FCBQ. Posteriorment va accedir a la Presidència de l'RT Lleida de l'FCBQ i Vicepresidència de la Federació Catalana de Basquetbol. El nou President, fins ara responsable del Comitè Esportiu de l'FCBQ, també ha estat membre de diferents comissions a la Federación Española de Baloncesto (FEB) en vàries etapes: primer com a assembleista, més tard a la Comissió Delegada, i, des de març de 2019, és membre de la Comissió Executiva.

En aquest període final de mandat, Aril mostra una línia de continuïtat, amb el desig de "seguir amb els projectes engegats per l'anterior president i, tal i com es va aprovar al Pla Estratègic, posarem en marxa noves accions i programes que s'aniran implementant en funció de les partides pressupostàries i també de la situació i del dia a dia federatiu".

A partir d'ara, s'enceta una nova etapa en la vida de Ferran Aril, amb la "total il·lusió per afrontar el nou repte amb la màxima disposició per treballar de valent". En aquest sentit, en la seva ocupació com a President, Aril espera poder "iniciar el diàleg amb les diferents institucions i establir trobades amb els clubs per tal de conèixer les seves realitats i mirar de donar resposta a les seves inquietuds". D'aquesta manera, es posa a la "disposició dels clubs per col·laborar i ajudar en tot allò que sigui possible".

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers, amb finalitats tècniques, analítiques i de publicitat per oferir-te una millor experìencia i servei. Si segueixes navegant, estaràs acceptant l’ús que fem de les cookies. Pots canviar la configuració de les cookies en qualsevol moment. Més informació
D’ACORD