Aquest any el sorteig de grups i partits en va donar un calendari amb un nivell d'exigència de menys a més, i jo crec que l’equip va respondre d’aquesta manera. Va guanyar els dos primers partits amb solvència i es va exigir a si mateix un grau d’esforç molt alt per superar la duríssima doble jornada, les semifinals i la final.
A nivell competitiu una generació generosa en l’entrega i l’esforç que a nivell de resultats es va veure premiada amb l’or.
Una frase ja dita: una generació molt generosa en l’entrega i l’esforç amb un talent creixent.
Va ser un campionat ple de petits moments, però entre tots em quedo amb l'estima de les companyes cap a l’Ari quan es va lesionar i es van adonar que no podria jugar els dos últims partits.
Al nostre president Joan Fa i al Ferran Aril pel seu suport al llarg del campionat; al Xavi Valls sempre pendent de nosaltres; al Xavi Rodríguez i al Ricard Daura per confiar en mi per portar aquesta selecció.
A la Santa, l’Olga i la Gemma per cada petit moment al llarg del procés de preparació; al Toni Valderrama; al Carlos i al Marc pel seu granet de sorra per fer-nos grans.
Als clubs, DT, entrenadors per la col·laboració, la comprensió i les facilitats per construir l’equip; als pares, mares, afeccionats i els seus ànims a San Fernando; als ajudants dels entrenaments de primer any, monitors de campus...
Tothom ha posat el seu granet de sorra que ha fet possible que aquest somni es tornés realitat.