Lògicament si només mirem el resultat final la valoració no és gaire positiva. Quedar en sisè lloc per una comunitat com la nostra, honestament, no és un bon resultat i s’ha d’admetre. Caldrà analitzar i valorar els errors per tal de corregir-los en el futur.
Si mirem més enllà dels resultats he de dir que estic molt content de l’actitud de les jugadores dins i fora la pista al llarg de tot el procés. Les jugadores han competit, s’han buidat i han lluitat. En el partit de Castella i Lleó i Andalusia, per exemple, són capaces de remuntar un resultat advers de més de 10 punts dues o tres vegades, sap greu que no hagin tingut una recompensa millor a nivell de classificació per tot l’esforç que han fet perquè han tingut un compromís i un esperit de sacrifici exemplars.
Unió. Tant en els bons com en els mals moments l’equip no s’ha desfet i les jugadores han seguit unides fins el final.
Em quedo amb dos moments, el primer són els minuts finals del partit de Galícia, era el partit que ens deixava fora de les semis. Que en els últims minuts, amb el partit pràcticament decidit, l’àrbitre ens hagi d’avisar a la banqueta constantment perquè està tothom aixecat animant quan estàs a les portes de ser eliminat, i que l’equip estigui així fins la última defensa, és un moment que no oblidaré i que resumeix el compromís de les jugadores.
Amb el segon moment que em quedo és amb la presència de la Maria Barneda. Es va quedar a les portes del campionat per lesió i va ser capaç de viatjar pel seu compte amb la seva família i estar a Càceres els quatre dies per recolzar l’equip. Hem tingut 13 jugadores. No deixa de ser una altra mostra del tipus de jugadores que hem tingut i de la seva implicació amb l’equip.
En primer lloc vull reiterar el meu agraïment a les jugadores, a les 13 que han anat a Càceres i a les que han participat de tot el procés i les seves respectives famílies per l’esforç que suposa participar en la selecció durant tot l’any. A tots els membres del Comitè Tècnic que han confiat en nosaltres per portar la selecció i que treballen de manera incansable, Xavi Valls, Josefina Pèlachs, Xavi Rodríguez, Ricard Daura, Toni Valderrama i Pedro Fernández, per fer-nos la feina més senzilla.
Agrair la predisposició i col·laboració de clubs i entrenadors i la seva feina, sense ells aquesta història seria impossible. Vull donar les gràcies als tècnics de les altres seleccions, minis, infantils, pels seus consells i seguiment, i sobretot als cadets masculins per la seva genial convivència. A l’Olga per tota la feinada que fa vetllant per la salut de les jugadores i al Javi, que sense ell el seguiment dels campionats no seria possible. Agrair també els savis consells de l’Enric, l’Anna i l’Ivàn, sempre ajudant des de l’ombra.
Vull tenir un agraïment molt especial per la Sara i el Rubén, per tots dos ha estat un any complicat a nivell de salut, no han guanyat una medalla però tenen un amic. No han parat de fer feina de manera incansable, espectacular. I per últim vull agrair a la Bego la seva paciència i el seu recolzament, crec que fins ara mai li havia donat les gràcies d’aquesta manera i ja va sent hora.
