En un dels moments (temporada 2011-12) de més èxit de la Secció de Bàsquet (1945) de la històrica entitat gracienca dels Lluïsos de Gràcia (1855), amb l’ascens a lliga EBA del Sènior A Masculí, la permanència a Copa Catalunya del Sènior A Femení i l’ascens a 2a Catalana del Sènior B Masculí; disposant en l’actual temporada 2012-13 de 20 equips, vuit d’ells femenins, i la vintena de nens i nenes de l’Escola de Bàsquet; la seva emblemàtica pista coberta commemora 50 anys de la seva construcció. 50 anys d’acollida de milers de nens i nenes, de joves, que han aprés els fonaments més purs del basquetbol i han nodrit els seus equips continuadament, i en aquest camí, en el passat 2012 va viure els més excelsos moments de joc i d'emoció, amb els èxits esmentats.
Enguany, per exigències pròpies del nivell del nostre esport, el Sènior A Masculí, amb l’ascens a lliga EBA, no pot jugar els seus partits a l’històrica pista, en un temps anomenada la bombonera de Gràcia. Els partits de lliga EBA es juguen en el Pavelló de les Llars Mundet, però tota la resta d’equips (19) continuen mantenint la seva activitat a la pista cinquantenària. Serveixi aquest article per rememorar aquesta efemèrides de 50 anys de pràctica diària de basquetbol, de 6 de la tarda a 12 de la nit de dilluns a divendres i els partits de matí i tarda els dissabtes i diumenges. La importància d’aquest indret en el cor de Barcelona, el barri de Gràcia, és quelcom més que el d’un camp de bàsquet.
Quan el 6 d’octubre de 1962, s’inaugurà la pista coberta de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia, ningú podia imaginar-se el servei a l’esport, al bàsquet lluïsenc i català, a l’entitat, a la societat gracienca i en definitiva a tot el jovent dels Lluïsos que arribaria a fer. Perquè la pista dels Lluïsos no ha estat només un lloc per aprendre jugar a bàsquet. Ha estat i és encara avui, un lloc de trobada, un indret de compartir, un espai d’acollida i sobretot de convivència.
Al llarg d’aquests 50 anys, els pares i mares, les famílies, que han portat els seus fills a jugar a bàsquet a l’entitat aviat varen aprendre i aprenen avui, que hi ha quelcom més que esport en aquell espai fred i silenciós, que es converteix en un indret ple de caliu humà, de treball, d’il·lusió i d’emocions, en quant uns quants marrecs comencen a córrer darrera la pilota. Aviat les famílies s’adonen que elles i els seus nois i noies respiren quelcom més que els aprenentatges del basquetbol. Hi ha un àuria de confortabilitat que prové de la naturalitat amb que els nois i noies s’expressen i conversen, de l’afabilitat i alhora exigència que els entrenadors i entrenadores escampen en el tracte. Les famílies han sabut des de sempre que els seus desenvolupen un aprenentatge i unes vivències molt més enllà de la pràctica esportiva. Saben que eren i són a resguard. Acabada la pràctica esportiva els nens i nenes, resten a les grades veient i coneixent, parlant i convivint. Aquest fet és, avui encara, molt tranquil·litzador per les famílies que no els cal patir per l’hora de recollida, i tampoc per la d’arribada, i conté un element cabdal en la formació dels nois i noies. La convivència i el compartir. La pràctica de l’expressió i el de la coneixença. L’assumpció de la vida creixent amb amistat i companyonia. Fets, tots ells, propis de la idiosincràsia de l’entitat i els valors que defensa i vol transmetre.
Va ser l’any 1961 quan la Junta de l’entitat va decidir realitzar una forta reforma en l’edifici, que incloïa una pista de bàsquet, al segon pis. Seria la segona pista coberta de la ciutat de Barcelona (només hi havia el Pavelló Municipal d’Esports del c/ Lleida), la primera d’una entitat privada. Des de 1945 any de l’inici del bàsquet a l’entitat s’havia jugat en onze camps diferents i la pista seria el cinquè camp de bàsquet construït i finançat pels Lluïsos. El fet de posseir un camp propi, cobert, constituïa l’afirmació que l’entitat creia en el bàsquet com a vehicle de formació i de convivència. La construcció es va finançar amb aportacions diverses; de la Diputació Provincial, de la 'Delegación Nacional de Deportes', aportacions personals importants com la del Sr. Lluís Marsà i Abat (Creu de Sant Jordi l’any 2001) i especialment de Bons de Caixa, amortitzables en 20 anys, que varen cobrir totalment els socis de l’entitat i cal destacar que molts varen renunciar a cobrar interessos i arribat el termini, pocs varen rescatar el capital.
En principi la inauguració estava prevista per les Festes de la Mercè de 1962 i el programa esportiu pels dies 2 al 5 d’octubre, però els forts aiguats del dramàtic setembre de 1962, amb les riuades del Vallès i el tràgic cost de vides humanes va fer ajornar els actes. Molts lluïsencs, organitzats en grups i també individualment, van anar com a voluntaris a treure fang i recuperar cadàvers. El 4 de novembre l’Abad Coadjutor de Montserrat va oficiar Missa Solemne a la pista i el 6 es va inaugurar oficialment amb una extraordinària vetllada de bàsquet. El primer partit el jugaren els Lluïsos i la Selecció Catalana Júnior, que guanyà 46 a 66, i a continuació es van enfrontar dos equips catalans de lliga nacional espanyola, el Picadero i l’Aismalibar, vencent el primer per 65 a 59. Cal recordar que els dos equips van presentar-se amb tots els seus internacionals, com Ensenyat, Jofresa, Soro, Alfonso Martínez, Nino Buscató, Navarro o Riera. Posteriorment, del 7 al 9 de novembre es celebrà la 'Setmana Gracienca del Bàsquet', en què participaren els clubs més destacats de la vila, Lluïsos, Salle Gràcia, Pedagogium, C.Catòlic, Salle Josepets, Sanllehí i Banesto, que varen jugar partits en Sèniors, Juvenils i Infantils.
Des del primer moment la pista ha estat escenari d’esdeveniments de gran rellevància. Al maig del 63 es va celebrar la fase final del Campionat d’Espanya femení, amb la participació de vuit equips d’arreu de l’estat, essent campió el CREFF de Madrid. La Selecció Espanyola 'B' va jugar contra els Lluïsos al 64, L’Hospitalet i el Pedagogium hi jugaven els seus partits de 2a divisió espanyola, i l’Espanyol, Barça i L’Hospitalet hi van jugar diferents partits de Lliga Nacional Espanyola en els anys 66 i 67. Encara es recorda que en un Barça-Joventut, el Barça va posar les entrades a 100 pessetes, i com en la penúltima jornada de la lliga del 67, en L’Hospitalet-Estudiantes, aquests varen manifestar que guanyarien al Madrid en l’últim partit i el Joventut seria campió de lliga. I efectivament així va ser. Des de finals dels anys 60 fins l’actualitat, reconeguts tècnics d’anomenada mundial ens han donat les seves lliçons a la pista, Ed Jucker, Dayton Spalding, Bobby Knight, el mestre de mestres John Wooden, Herb Brown, Mirko Novosel, Miki Vucovic, entrenadors catalans i espanyols com Albert Gasulla, Pablo Laso, Josep Lluís Cortés, Miquel Nolis, Jaume Berenguer, Montse Vicent, Antoni Callao, Silvia Font, Salva Maldonado, Alfred Julve o Carme Lluveras, entre d’altres; han fet els seus clínics en una pista sempre plena de gom a gom, i aquest clínics continuen gairebé cada temporada.
Amb els anys la pista ha sofert modificacions i millores. Es van fer els vestidors actuals en una planta inferior, es va posar un nou marcador electrònic (després d’utilitzar molts anys un d’electromecànic propietat del CB Pedagogium), l’any 92 es va escurçar la meitat del primer graó de cada costat de la graderia i es va treure la tanca de sota la cistella de baix i les de davant les banquetes, guanyant 50 cm. per cada costat, fent possibles els llançaments de 6,25. L’any 98 nou enllumenat i nous taulers amb cèrcols basculants. Al 2001 cèl·lules solars al terrat pel subministrament d’aigua calenta, al 2005 els vells vestidors de peu de pista es van fer nous i finalment al 2006 es va posar terra nou, de cautxú flotant, es va treure la tanca que quedava i es van canviar els taulers posant-hi cistelles regulables, innovacions que es van inaugurar amb la inoblidable visita dels Philadelphia 76ers. L'NBA, en la seva política de difusió i de suport al bàsquet base, va finançar aquesta important reforma.
En el 2012, per celebrar el 50è aniversari, alhora que també els 40 anys de la constitució del primer equip femení, es van organitzar uns senzills actes. Al juny i al novembre unes exposicions sobre la construcció, inauguració i esdeveniments succeïts a la pista i la trajectòria dels equips femenins. Al novembre, un Clínic per entrenadors organitzat per l’ACEB, amb Xavier Garcia i Xavier Schelling (preparador físic de l’Assignia Manresa i ex-jugador de Lluïsos) i finalment, el dissabte 22 de desembre, amb la pista plena de gom a gom, es varen jugar uns excepcionals partits. El Sènior Masculí de lliga EBA contra la Selecció Catalana de Veterans, que dirigida per Josep Lluís Cortés i Joan Canals va formar amb noms tan destacats com Rafa Jofresa, Jaume Comas, Dani Pérez, Joan Peñarroya, Josep M. Margall, Rafa Talaveron, Carles Marco, Julián Ortiz, Carles Ruf, Iván Pardo o J.A. Morales.
Al seu torn, el Sènior Femení dels Lluïsos que milita a Copa Catalunya, es va enfrontar a la Selecció Catalana de Veteranes, que dirigida per Neus Bartran i Maria Lluís va formar amb jugadores tan destacades com Sandra Gallego, Rosa Pérez, Laura Camps, Lali Vila, Silvia Font, Montse Casarramona, Judit Solana, Laura Cano o Pili Bilbao. A destacar la presència de moltes cares conegudes com Nino Buscató, Nacho Solozábal, Núria Rossell, Jorge Guillén, Jordi Villacampa o Montse Vicent, que amb la seva presència es varen sumar a la celebració.
En definitiva, el pas del temps ha canviat per millor la instal·lació, i sobretot persisteix l’esperit de la Secció en la seva tasca d’ensenyar bàsquet formant persones i continuar oferint als nois i nois dels equips dels Lluïsos un lloc per conviure, fer amistat i estar-hi a gust. Que sigui per molts anys.
