Parlar d'Ainhoa López Rodríguez (Barcelona, 6 de juny de 1997) és parlar d'un exemple en majúscules de superació i de lluita contra les adversitats. La jugadora de l'Spar Girona, malauradament, ha hagut de patir dos sotracs de salut en els darrers anys, que han posat a prova la seva fortalesa. L'any 2022 va haver de plantar cara a un limfoma de Hodgkin, que va fer perillar la seva vida i la va obligar a aturar momentàniament la seva carrera esportiva. I aquest 2024, un nou revés, en forma d'una greu anèmia hemolítica, ha tornat a fer-li la guitza.  

Lluny d'abaixar els braços, però, l'escorta barcelonina ha transformat els entrebancs en oportunitats per créixer. Les dues vegades ha estat capaç de vèncer la malaltia i tornar amb més determinació que mai per a continuar fent el que més estima, jugar a bàsquet, demostrant una força interior i una resiliència extraordinàries. En els moments més difícils, l'esport que l'apassiona i el suport incondicional de les seves companyes i de la seva família han estat pilars fonamentals per ajudar-la a seguir endavant. 

El bàsquet es va creuar en la vida de l'Ainhoa quan tot just tenia 5 anys. Un passeig per Barcelona amb els seus pares, també esportistes (el pare va jugar a bàsquet amb el Santiago Apóstol i la mare ho va fer a futbol amb el FC Barcelona, sent una de les pioneres del futbol femení blaugrana), va ser determinant perquè el seu futur s'encaminés cap a l'esport de la cistella. "A casa els esports ens agradaven molt i jo era una nena molt moguda, que m'agradava molt el futbol, el bàsquet, el tennis... Tot passejant, un dia els pares van veure un cartell del Grup Barna, que oferia escola de bàsquet de franc, i van decidir apuntar-m'hi. I aquí va començar tot", recorda. 

El SESE va ser el següent destí, on va estar dos anys en categoria mini (del 2007 al 2009), i posteriorment va aterrar al Femení Sant Adrià, una plaça que va esdevenir clau en el seu futur com a jugadora. Allà s'hi va estar fins al curs 2015-2016, passant per totes les categories, d'infantil a sènior, i debutant també a la Lliga Femenina 2 amb el primer equip: "Hi vaig viure gairebé tota la meva etapa formativa i ho recordo amb molta il·lusió. Va ser on vaig créixer com a jugadora i com a persona, on vaig tenir les meves primeres experiències a nivell de campionats, de competir al màxim nivell, i també on vaig rebre les primeres trucades de les seleccions catalanes i espanyoles". En aquestes etapes de formació va ser quan va deixar la posició de base per passar a jugar d'escorta, on ha acabat consolidant-se.  

La seva progressió al Femení Sant Adrià li va obrir les portes de l'Uni Girona, on va debutar a la Lliga Femenina el curs 2016-2017. Aquella estada a Girona, però, només duraria un any, i en acabar la temporada va agafar les maletes per marxar cap a Zamora, on va fitxar pel Club Deportivo Zamarat. Allà s'hi va estar dos anys i la temporada 2019-2020 va canviar d'aires per arribar a l'Ensino de Lugo, amb el qual va conquerir la Copa de Galícia imposant-se al Celta de Vigo per 63-58.

La temporada 2020-21 va tornar a Catalunya, per afegir-se a les files del Barça CBS, aleshores a la Lliga Femenina 2. Vestint la samarreta de les santfeliuenques, però, va ser quan va rebre la primera patacada. Al gener de 2022, amb 25 anys, li van diagnosticar el limfoma de Hodgkin, un tipus de càncer limfàtic. Després de 8 mesos de baixa i d'una lluita exemplar, va tornar a les pistes al mes de setembre. Hi ho va fer de nou a la màxima categoria, la Lliga Femenina, gràcies a l'ascens assolit per les seves companyes durant el període de recuperació. Amb el club blaugrana, el curs 2022-2023, va protagonitzar una temporada màgica, on l’equip va aconseguir un subcampionat de la Lliga catalana i va arribar fins a les semifinals de la Lliga Femenina i de la Copa de la Reina. 

L'agost de 2023 va fitxar novament per l'Uni Girona, encetant la seva segona etapa al conjunt gironí. El destí, però, li tenia reservat un altre daltabaix. El 24 de maig va ser ingressada d'urgència a l'Hospital del Mar de Barcelona després de patir un desmai a casa seva. El diagnòstic, una greu anèmia hemolítica, una afecció que la va mantenir 25 dies hospitalitzada i que va requerir fins a 12 transfusions de sang. El verb rendir-se, però, no existeix en el seu vocabulari, i d’aquest entrebanc també n’ha sortit victoriosa. "L'Ainhoa és una heroïna. Tinc la sort d'entrenar una heroïna, un exemple per a qualsevol esportista i persona", va declarar Roberto Íñiguez, el seu tècnic a l'Spar Girona. 

Internacional amb Espanya en categories inferiors, pot presumir de tenir quatre medalles vestint la samarreta del combinat estatal: tres ors i una plata. El 2015 va ser campiona d'Europa Sub-18 i els anys 1016 i 2017 també va pujar al graó més alt del podi en els Europeus Sub-20. A més, va ser medalla d'argent als Mundials Sub-17 celebrats a la República Txeca l'any 2014, on la selecció estatal fa fregar la proesa de tombar els Estats Units en la final, caient per només dos punts (77-75). 

En la seva carrera, també ha defensat la samarreta de Catalunya. Va jugar l'amistós que la Selecció Catalana absoluta va jugar contra Ucraïna el 13 de maig de 2023 al pavelló de Fontajau, a Girona, on les catalanes es van imposar per un clar 89-52. Ainhoa López va ser una de les grans protagonistes del matx, anotant 19 punts amb una gran actuació. A més, també va participar amb la Selecció Catalana femenina en el 3x3 URBAN FEST Copa Centenari que va tenir lloc al Passeig de Gràcia el 22 de juliol de 2023, on Catalunya es va endur el triomf davant dels Països Baixos (20-18) en una final molt emocionant que es va resoldre a la pròrroga. 

Més enllà dels èxits i dels moments màgics viscuts damunt la pista, Ainhoa López destaca, per damunt de tot, "els vincles i les amistats" fets durant tots aquests anys, un trofeu de valor incalculable. "Les experiències no serien el mateix sense les persones amb les quals les comparteixes", afirma la jugadora barcelonina, que, malgrat tots els entrebancs viscuts, mira el futur amb optimisme: "Vull seguir gaudint del bàsquet molts anys més i continuar creixent com a jugadora. Ara, aquí a Girona, només estic centrada en aconseguir molts més èxits per a aquest club i aquesta afició. És la meva il·lusió".