Davant els darrers informes que asseguren que el català ja només és la llengua habitual d'un terç de la població, tot i que cada cop hi ha més gent que coneix la llengua, i amb l'objectiu de fomentar l'ús del català en tots els àmbits de l'activitat esportiva federativa, la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) va engegar fa tres anys el programa BQ Llengua. Aquesta iniciativa que busca seguir enfortint el vincle entre la llengua catalana i l'esport, pretén dotar d'eines efectives que permetin millorar la situació del català en el món del bàsquet. Una de les darreres accions del programa ha estat l'estudi encarregat a Plataforma per la Llengua sobre la Diagnosi sociolingüística als clubs de bàsquet de Catalunya.
Presentat aquest dilluns 19 de febrer a la seu de l'FCBQ amb la participació del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; el tècnic d'Estudis i Projectes de Plataforma per la Llengua, Pau Jordana; el president de la Federació Catalana de Basquetbol, Ferran Aril; i la directiva dels programes BQ federatius, Eulàlia Vila; aquest estudi pioner analitza els usos lingüístics en els entrenaments dels clubs de bàsquet de Catalunya d'arreu el territori català. Les dades globals recollides seran de molta utilitat per dissenyar noves accions de foment lingüístic dins del món esportiu. La iniciativa s'emmarca en el compromís de l'FCBQ d'impulsar el català com a llengua de cohesió, convivència i identitat en el Bàsquet Català.
L'acte ha comptat amb la presència de César Thovar, representat territorial de l'esport a Barcelona de la Generalitat de Catalunya, i de les diputades Marta Vilalta i Rocio Garcia.
El treball de camp, emprant la tècnica de l'observació no participant, s'ha dut a terme entre els mesos d'abril i juny de 2025 en un conjunt de 26 clubs de tot Catalunya, seleccionats segons criteris de representativitat territorial i sociolingüística. Durant la recerca s'han observat 156 entrenaments, recollint informació de fins a 1.713 participants (esportistes: 1.467 / personal tècnic: 246), i analitzat un total de 5.895 converses entre jugadors, jugadores, entrenadors i entrenadores de diferents edats i categories, el que converteix l'estudi en una de les aproximacions més completes fetes fins ara sobre els usos lingüístics en l'esport federat català.
Les principals conclusions d'aquest estudi són:
