Xènia Esteve Castañer (Barcelona, 8 d'abril de 1989) és una destacada àrbitra del Bàsquet Català. Va començar la seva trajectòria esportiva com a jugadora i en els seus inicis també va fer d'entrenadora en categories de formació i promoció, però ben aviat es va encaminar cap al món de l'arbitratge. Amb els anys, va anar creixent i acumulant ascensos, fins a convertir-se en una de les poques dones que ha aconseguit arribar als nivells més alts del bàsquet català i estatal. 

Juntament amb d'altres companyes àrbitres com Yasmina Alcaraz, Sandra Sánchez i Eva Aresté, ha anat trencant barreres en aquest àmbit tradicionalment masculí i actualment dirigeix partits a la Tercera FEB, l'antiga EBA, i a la Lliga Femenina 2. "No em puc pas comparar amb elles, perquè la meva trajectòria és molt més discreta, però els ascensos van anar venint, sovint quan menys m'ho esperava, i estic molt contenta d'haver arribat fins aquí. Sempre que surto a la pista intento fer-ho el millor possible i amb el màxim respecte", explica aquesta barcelonina de 35 anys que, actualment, és membre de la Comissió Delegada de la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) com a representant de l'estament arbitral. També forma part de la Comissió del Bàsquet Femení de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ). A més, des de fa cinc anys treballa per a l'EuroLeague Basketball, a l'àrea de màrqueting. L'esport de la cistella ha esdevingut, sens dubte, l'epicentre de la seva vida: "Veig bàsquet o parlo de bàsquet cada dia".  

Tot va començar quan tenia uns 8 o 9 anys, a l'Escola Mare de Déu del Roser de Barcelona. "Era alta i la persona encarregada de captar alumnes em perseguia perquè m'apuntés a bàsquet. Primer no ho veia clar, però a casa em va dir 'ves i prova-ho' i així va ser com vaig començar a jugar amb el Pre-Mini", explica. D'entrada va disputar les competicions escolars, tot i que en algun moment l'escola també va prendre part en campionats federats, i posteriorment va fer el salt al CB Santfeliuenc, on va estar durant un parell d'anys, quan feia 1r i 2n de Batxillerat. L'AECS de L'Hospitalet va ser el següent destí...i també l’últim com a jugadora: "No jugava gaire, ja anava a la universitat, perdia molt temps amb els entrenaments i trajectes entre setmana, ja estava xiulant...havia d'escollir i vaig triar l'arbitratge".

Un arbitratge al qual va arribar una mica per casualitat. "D'entrada no pensava pas en fer d'àrbitra, perquè amb 16 anys m'havia tret el curs d'entrenadora d'iniciació i estava portant nens i nenes en categories de promoció i m'agradava molt. Però un company meu de classe es va apuntar al curs d'àrbitres, em van dir que els faltava gent, i m'hi vaig apuntar. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé en aquell curs, vaig fer amics, vaig aprovar, que no m'ho esperava, i aquí va començar tot", recorda. A més, poder començar a guanyar uns calerons també va influir: "M'anava molt bé, perquè podia tenir certa independència econòmica només treballant els caps de setmana".

Els inicis en l'arbitratge no van ser fàcils, però poc a poc va anar ascendint per consolidar-se entre les millors. Una carrera de fons on, com afirma, li ha tocat "picar molta pedra", però amb un balanç enormement positiu: "Arbitrar m'ha ajudat moltíssim, en molts aspectes de la gestió i de la manera de ser i actuar". Assegura, amb tot, que ja barrina la idea de penjar el xiulet: "No sé quan duraré [riu], però és probable que aquesta sigui la meva última o penúltima temporada. Em vaig haver d'operar del maluc i el meu objectiu era fer una bona recuperació, retrobar les bones sensacions i retirar-me quan estigués bé. Ara ho estic, he recuperat sensacions, i pot ser que aviat digui prou. Ja ho veurem. Porto molts anys i s'ha de deixar pas a la gent que puja". 

Les obligacions laborals també pesen a l'hora de valorar aquest possible comiat de l’arbitratge. Del 2011 al 2019 va treballar a la Fundació del Bàsquet Català, sent una de les impulsores dels nous Campus del Bàsquet Català, un model d'èxit "que va funcionar i que s'ha replicat a diferents llocs". Durant aquesta etapa també va marxar a l'Índia per participar durant quatre mesos, del desembre del 2017 al març del 2018, al Junior NBA Program. "Em vaig llançar a l'aventura i no me'n penedeixo gens, perquè va ser l'experiència de la meva vida", recorda. Una experiència que li va obrir les portes a cercar nous objectius i sortir de la zona de confort. "Em va fer pena marxar de la Fundació, perquè hi estava molt bé, però tenia el neguit d'assumir nous reptes i vaig decidir fer un canvi". 

Tot i això, no ha deixat de mantenir lligams amb l'FCBQ, on col·labora puntualment en formacions del Comitè d'Àrbitres i de l'ESCOBOL; i aporta la seva experiència a la Comissió del Bàsquet Femení d'aquesta legislatura, que fa una tasca "essencial per visibilitzar i normalitzar" la presència de les dones en totes els àmbits del bàsquet i de l'esport en general. Esteve, que també és mentora de la 2a edició del Programa Mentoria d'Àrbitres, apunta que "afortunadament, ara ja no sorprèn tant veure noies xiular, però encara queda molta feina per fer. Tan de bo aquests programes haguessin arribat abans, perquè serveixen per sentir-nos acompanyades i recolzades".

Llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (2013) i amb un Màster en Gestió i Direcció Esportiva (UPF Barcelona School of Management) i un altre en Direcció de Màrqueting (EAE Business School), fa cinc anys que treballa a l'àrea de màrqueting de l'EuroLeague, on també ha anat progressant com ja va fer en el món de l'arbitratge. "Des de fa un any i mig estic al capdavant del departament de marca on vaig començar, i em sento una autèntica privilegiada", afirma.

La seva tasca se centra a fer que la marca EuroLeague sigui "el més atractiva possible, no només per a les persones que ja la coneixen, sinó també per a aquelles menys familiaritzades amb el món del bàsquet o l'esport en general". Per aconseguir-ho, explica, treballa per atraure nous públics mitjançant diverses accions: "No només ens enfoquem en els partits, en visibilitzar els jugadors més coneguts o en organitzar esdeveniments com la Final Four, sinó també en iniciatives a tots els nivells i a través de totes les plataformes que tenim a la nostra disposició".