#CopaCatBQ / L'Espanyol torna a l'elit del Bàsquet Català

L'engrescador projecte perico, amb 3 ascensos en 3 anys des de la seva renaixença al 2018, desembarca a Copa Catalunya Masculina, la màxima competició del Bàsquet Català.

17-11-2021 10:00

El renascut Club Deportiu Espanyol Sentiment Perico torna a competir a la màxima divisió del Bàsquet Català amb el sènior de la SD Espanyol, que enguany disputa la Copa Catalunya Masculina. L'històric conjunt perico, amb un passat gloriós, vol anar recuperant el prestigi d'èpoques pretèrites a través d'un projecte captivador i assenyat que encadena tres temporades consecutives, des del seu retorn al 2018, amb il·lusionants ascensos de categoria.

Fundació de l'entitat i títols de Copa del Rei / L'entitat espanyolista es va fundar l'any 1927 i va protagonitzar el seu primer partit amistós, el diumenge 27 de novembre, superant el Club Esportiu Europa, per 36-4, en una estrena oficial que va tenir lloc al Camp d'en Galvany, en els terrenys del Club Catalunya Les Corts de Barcelona. La disciplina de la Ciutat Comtal va anar creixent gradualment malgrat els obstacles que comportava no disposar d'una pista fixe com a local. Durant la dècada dels anys 30, el club va aixecar dos Campionats de Catalunya (1930-31 i 1931-32), abans del seu primer gran èxit estatal, que data del 1941.

Els pericos compten amb dues Copes d'Espanya al seu palmarès, una femenina i l'altra masculina. Al 1941, els nois van emportar-se el títol en un derbi català davant el CB L'Hospitalet, que va acabar amb un resultat de 35-24 en el Frontón Fiesta Alegre de Madrid. Dues campanyes més tard, al 1943, va ser el torn de la secció femenina, impulsada fugaçment en l'etapa compresa entre 1940 i 1945, que va vèncer el Reial Madrid per 13-10 en l'escenari del Frontó Balear de Palma de Mallorca. Entre 1958 i 1970, l'Espanyol va continuar lluitant, tot i les difícils comparatives econòmiques amb els equips punters d'àmbit nacional a la Lliga Espanyola, abans de desaparèixer temporalment de l'elit al 1970.

Aquells meravellosos anys 80': del cel a l'infern / L'època daurada dels espanyolistes va arribar ben entrada la dècada dels 80', tenint com a seu local el Palau d'Esports de Barcelona del carrer Lleida de Montjuic, amb sis temporades glorioses abans de la desaparició al 1989. En la 1983-84, els blanc-i-blaus van assegurar l'ascens a l'ACB, amb un balanç de 22 victòries i 4 derrotes, oferint un rendiment majúscul per a liderar la taula classificatòria, de manera ininterrompuda, des de la 7a jornada, i assolint còmodament el lloc que reclamaven a crits a la màxima categoria estatal, amb 4 duels encara per celebrar.

A l'ACB hi van competir entre 1984 i 1989 (els dos darrers anys com a Grupo IFA, propietat de l'empresa Unipublic), participant fins i tot a la Copa Korac, un reconegut campionat de caràcter europeu en què es va competir sota la nomenclatura de Gin MG - Sarrià, actuant davant la seva afició al Pavelló SEAT de la Zona Franca de la Ciutat Comtal. La consecució del passaport cap a l'anhelada Korac va arribar en forma de 5a posició al recordat exercici 1986-87. Una temporada d'infart que es va resoldre amb la classificació continental gràcies a un triple d'Albert Illa en el darrer segon d'enfrontament contra el Fórum Valladolid, en un matx amb un guió de novel·la de suspens.

En l'àmplia nòmina de jugadors històrics hi sobresurt el pivot nord-americà Mike Phillips (entre els cursos 1985 i 87), un portent físic de grans fonaments que va ser campió universitari amb la prestigiosa Kentucky al 1978, i una talentosa sèrie de referents nacionals com el base Albert Illa (1984-89), enginyós director de joc ràpid, explosiu i dominador de les transicions ofensives, l'escorta Pepe Collins (1983-88), polivalent escorta amb enormes capacitats atlètiques, l'aler-pivot Herminio San Epifanio, pivot reconvertit a exterior amb facilitats per córrer a camp obert i per a encistellar amb continuïtat, l'aler Jordi Freixanet (1987-89), un altre canoner desequilibrant des del perímetre, l'escorta Óscar Cervantes (1985-89), especialista en el llançament exterior, el base Toni Tramullas (1984-88), àgil, hàbil i amb destresa per assistir, l'aler Manel Bosch (1985-89), amb un canell privilegiat i determinant sota el cèrcol, l'aler Santi Abad (1985-88), anotador compulsiu i amb un cartutx variat de recursos en atac, i el pivot Ferran Martínez (1988-89), llegenda del bàsquet nacional però amb una presència testimonial vestit de blanc-i-blau.

La secció masculina reneix amb un projecte encisador / Fruit d'una permuta durant aquest passat estiu amb el Centre Catòlic L'Hospitalet, la SD Espanyol va certificar una plaça per a competir a la Copa Masculina 2021-22. Malgrat no es tractava d'un ascens esportiu, el conjunt entrenat per Jorge Tarragona, tècnic amb experiència a la Lliga LEB Plata amb el CB L'Hospitalet, va fer sobradament els deures en la reobertura posterior al període de pandèmia i va encapçalar el Grup 7 de 1a Catalana 2021, en un curt retorn competitiu en què van acreditar un cartell de 7 triomfs i 3 desfetes.

La voluntat d'atansar la màxima divisió del Bàsquet Català va ser un dels objectius traçats en el full de ruta de Xavi Dorado, director tècnic del combinat barceloní. El dirigent blanc-i-blau és la punta de llança d'un projecte llaminer, que ha obtingut l'ascens en cadascuna de les temporades celebrades des del 2018, en una tornada estimulant impulsada per l'Agrupació de Seccions Deportives de l'Espanyol.

En el 'debut' al 2018-19, van quedar tercers classificats de 3a Catalana, després de liderar el Grup 10 amb un plàcid bagatge de 23-3. El salt de categoria no va espantar el bloc espanyolista, que va comandar el Grup 1 de 2a Catalana, acumulant un registre de 18-2 abans l'aturada per la Covid-19. En plena temporada a l'elit del Bàsquet Català, Dorado ja pensa en propers reptes de futur, com la creació de nous equips de base per enfortir l'estructura formativa del club, que a dia d'avui competeix al pavelló dels Jesuïtes de Sarrià.

Actualment, l'equip preparat per Tarragona ocupa la 7a posició del Grup 1 de la fase prèvia de la competició, amb 3-4. Els actius individuals més destacats de la rotació perica, capitanejada per Arnau Saumell, són l'aler Miquel Puig, amb una mitjana de 16 punts en 31 minuts a pista, i Eduard Garcia, que acredita un promig de 10 punts. La propera cita esportiva arribarà aquest diumenge 21 de novembre a les 12h, en forma de derbi ciutadà, acollint la visita del Vedruna Gràcia, 8è classificat.