Ramon Espuña milita actualment a les línies del CB Ciutat Vella de Copa Catalunya Masculina, la màxima divisió del Bàsquet Català. L'aler-pivot gironí, amb bon canell des de la llarga distància, fins moviments d'esquenes i de cara a cistella i gran visió de joc, compta amb una àmplia experiència durant la seva llarga trajectòria basquetbolística. En els seus inicis, va fer els primers llançaments a la cistella del pati de l'Escola Pia d'Olot, amb 12 primaveres, abans de desembarcar a les categories inferiors del FC Barcelona, amb qui va arribar a debutar a l'ACB i a l'Euroleague.

Immers en l'edat infantil, i després del primer contacte amb la pilota taronja als Escolapis, l'interior de Sant Esteve d'en Bas, capital de la Vall d'en Bas, va passar a integrar l'equip de bàsquet de l'Escola Pompeu Fabra de Salt, un bloc conformat a partir d'una tria entre el millor talent de Girona. Amb el col·legi saltenc va protagonitzar una gesta extraodinària, de què Espuña va ser un dels actors principals, classificant-se per a Campionats d'Espanya del curs 1997-98. L'estatal infantil va tenir lloc a Vilagarcia d'Arousa, localitat gallega que va acollir un campionat magífic amb els conjunts punters d'Espanya. Al municipi costaner de la comarca do Salnés, Espuña va tornar a liderar els gironins fins a una meritòria 3a posició, tan sols superats pels transanlàntics Estudiantes i Barça, en un torneig on van fer trontollar les millors pedreres ACB.

Amb un bronze sota el braç, el seu següent repte el va portar a ingressar a La Masia, on hi va ser romandre entre 1998 i 2005, per a completar la seva etapa de formació. La decisió de traslladar-se del poble de La Garrotxa a la residència de la capital barcelonina va suposar un lògic procés d'adaptació pel que comportava un canvi tan radical en un nen de 14 anys. Compartint vestidor amb jugadors com Nacho Martín, Mario Fernández o Jordi Grimau, Espuña va lluir l'or a l'estatal Júnior de Valladolid (2001) amb la generació del 83' i, un any més tard, a Tenerife, va obtenir una treballada condecoració de plata en un altre estatal especial en què només van punxar a la final.

La seva progressió va continuar al Picadero, on jugava els seus partits el filial blaugrana, abans de debutar amb el primer equip durant la temporada 2004-05. El tècnic Joan Montes confiaria en el jove dorsal 18 en 11 encontres d'ACB i 8 d'Eurolliga, com a component d'intendència en un planter plagat d'estrelles contrastades com els veterans Dejan Bodiroga, Gregor Fucka i Roberto Dueñas, que es mantenien de l'any de la primera Eurolliga blaugrana, al 2003. Així mateix, i amb la mateixa voluntat de fer-se un lloc a l'elit, també hi apareixien promeses incipients com Marc Gasol, Víctor Sada i Jordi Trias, mentre que dos dels grans capitans recents com Juan Carlos Navarro i Roger Grimau començaven a incrementar la seva quota de protagonisme al Palau Blaugrana.

La seva trajectòria, internacional amb la selecció espanyola júnior i U20 als Europeus del 2002' i 2004' on va coincidir amb Víctor Sada i Fernando San Emeterio, va prosseguir al CB L'Hospitalet de LEB Or, en una estació de transició com a primera experiència allunyada de l'aixopluc a la casa barcelonista. Des del 2005 fins l'actualitat, el garrotxí ha militat 2 exercicis a LEB Or, 3 a LEB Plata i 13 a EBA, defensant les samarretes d'Hospitalet, CB Vic, CB Tarragona, CN Sabadell, CE Sant Nicolau, CB Mollet i CB Lliçà d'Amunt.

En les seves 5 campanyes a campionats LEB, Espuña encara va poder viure del bàsquet però amb la dificultat de no tenir garantida una estabilitat real, signant contractes temporals d'un incert màxim de 10 mesos. Després d'una bona temporada al Serrallo (2009-10), en una època on va treballar amb rutines professionals i va aconseguir un recordat ascens a LEB Or, va convenir baixar un esglaó competitiu i desembarcar a la lliga EBA per a poder buscar-se una bona vida laboral, compaginant esport i feina. Cal afegir que Espuña també ha convciscut regularment amb la mala fortuna de les lesions de genoll, que han estat el seu taló d'aquil·les des dels seus inicis en categories inferiors.

Enguany, i després d'una atractiva etapa a Lliçà d'Amunt, la retirada sobrevolava els pensaments d'un Espuña que, finalment, es va animar a allistar-se al CB Ciutat Vella de Copa Masculina. Tot i els obstacles a nivell físic, amb contratemps en forma de noves operacions a genoll i peu, i amb la complexitat per a recuperar la forma després d'inactivitat en el temps de pandèmia, es va embarcar a l'encisador projecte barceloní, convençut per les xerrades amb el seu actual entrenador Alex Gil, en trobades informals pel barri.

La presència dels veterans José Antonio Bernuz i Luis Carlos Fernández van ser una altra raó de pes per acabar jugant al CEM Parc de la Ciutadella, on espera seguir gaudint del bàsquet, passar-ho bé i estar a gust en un equip amb bona dinàmica, on totes les peces comencen a encaixar poc a poc, sense oblidar el vessant competitiu, aspirant a ocupar una plaça entre els quatre primers equips del Grup 1.