La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) lamenta la pèrdua, avui mateix, d'Enric Piquet i Miquel als 92 anys d'edat. Exjugador de bàsquet, exdirigent esportiu i actual President d'Honor de l'FCBQ, va presidir la Federació Catalana de Basquetbol durant 26 anys.
La sala de vetlla estarà ubicada al Tanatori de Les Corts de Barcelona a partir de dilluns 12 d'abril a les 13h a la Sala 1. La cerimònia de comiat serà dimarts 13 d'abril a les 11h.
un President per a la història
Enric Piquet va estar 26 anys al capdavant del Bàsquet Català com a President de la Federació Catalana de Basquetbol (1984-2010), i 37 des de la seva incorporació a la institució (1973). Van ser molts anys de passió, compromís i generositat per atendre per igual a tots els que constitueixen el Bàsquet Català, siguin persones o entitats. Una dedicació que només pot ser qualificada d'admirable.
Tot plegat conforma una realitat molt concreta, l'acció de govern de l'Enric Piquet va situar el Bàsquet Català com un dels esports més capdavanters de Catalunya, Espanya i Europa. En la tasca federativa dirigida per ell s'ha de ressaltar el creixement, modernitat i progrés del nostre esport, en estructura, en organització, en nivells de participació, per les activitats tant federatives com sobretot dels clubs, en resum, un prestigi reconegut arreu que s'ha bastit gràcies a la conjunció del treball professional de la Federació, el vocacional de les Juntes Directives i a la imprescindible implicació d'uns clubs que rebien i tenien al seu costat un suport inigualable, el d'Enric Piquet.
Durant la seva presidència, Piquet va impulsar i vetllar pel bàsquet base i el bàsquet femení. Va prendre mesures federatives per ajudar a fer créixer el bàsquet de Promoció com a eix fonamental per consolidar el bàsquet com a esport i com a vehicle de formació ciutadana va ser la base d'engegar projectes, un d'ells el de les instal·lacions dels complexes esportius de lleure, el rendiment econòmic dels quals revertia directament en els clubs de base. Pel que fa al bàsquet femení, cal recordar com va recolzar i potenciar iniciatives a fi que els clubs hi dediquessin temps, organització i recursos, creant equips o ampliant-ne el seu nombre, sense esmentar la implicació personal per aconseguir ajuts i patrocinadors en equips femenins en els quals perillava la seva continuïtat.
Com és lògic en tota activitat humana, també es van produir desencerts que, en paraules d'ell mateix, són els moments de més angoixa que ha viscut. Tot i això, el seu impuls vital que va demostrar en aquell temps i el seu tarannà de líder va fer que s'establís un Pla de Viabilitat què, a més de superar l'ensurt econòmic, va ser un catalitzador per una nova empenta.
En resum, tot un plegat de decisions i iniciatives que la gent del Bàsquet Català coneix molt bé i que està en la base del perquè l'Enric Piquet va ser elegit elecció rere elecció, durant vint-i-sis anys, amb l'aval unànime dels clubs.
A destacar també el seu interès i servei durant anys cap els clubs catalans, i una atenció que és reconeguda arreu. Al marge de la gestió diària de la setmana, li arribava el torn de divendres nit a diumenge nit quan el President Piquet, acompanyat de la seva esposa, la Sra. Carme Vilanova a qui el Bàsquet Català deu també un reconeixement absolut, van recórrer cada cap de setmana tot el territori per estar present en actes de clubs, activitats i en diferents partits (sèniors o minis, d'elit o de categories inferiors). Era l'Enric Piquet més autèntic, el que feia costat a la seva gent, el que, en paraules seves, feia d'esponja, escoltava i aprenia, i feia aprendre als altres.
President Piquet, les gràcies mai seran suficients, però és la fórmula. Gràcies per estar sempre, gràcies pel teu mestratge, pel teu lideratge; gràcies eternes en nom de tot el Bàsquet Català. Descansa en pau, Enric!
