El creixement exponencial que ha viscut el CB Ciutat Vella en els darrers temps no es pot entendre sense la figura d'Alex Gil, director tècnic, coordinador i entrenador de diversos equips de l'entitat, situada a la part costanera de Barcelona, Entrenador Superior amb experiència a les màximes categories, tant en clau femenina com masculina, del Bàsquet Català i a diversos clubs de la Ciutat Comtal, i amb un llarg recorregut en Campus de Bàsquet arreu de l'estat.
L'incombustible Gil, alma mater del club, i la seva Presidenta, Maria Reyes Zudaire, segueixen impulsant un club a l'alça que, com la majoria a Catalunya, s'ha hagut de reinventar per fer front a la pandèmia del Covid-19. Els orígens del Ciutat Vella, el seu pas per instal·lacions municipals i la seva multiculturalitat, amb un ambient familiar que té el bàsquet com a punt d'unió per afavorir la integració social d'un club amb jugadors i jugadores d'arreu del món, han estat els components principals d'una curta però distesa entrevista amb l'FCBQ.
El club va néixer d'un grup de jugadors de l'Escola Pia de Carrer Ample, les dues primeres temporades, sense disposar d'una pista. D'aquesta manera, aquest primer col·lectiu anava ocupant les pistes obertes. Posteriorment, a partir d'un acord amb l'Ajuntament de Barcelona, se'ns va cedir l'antiga instal·lació del Centre Esportiu Municipal (CEM) Parc de la Ciutadella, que gaudia d'una pista de bàsquet i d'una de futbol sala, per a la seva gestió.
Més endavant, i després dels JJOO del 1992, l'Ajuntament, en col·laboració amb el Districte de Ciutat Vella, va decidir habilitar-nos el Frontó Colom, en desús, per tal d'evitar la seva degradació i allunyar els okupes. Així doncs, vam poder compaginar la nostra activitat amb la pista descoberta denominada "Campillo", el mític Campillo.
Aquest fet és degut, sobretot, a l'entorn en què ens trobem. Des de fa uns anys, i fins a dia d'avui, va canviant tant l'origen com la procedència dels nostres jugadors/es. En la primera etapa del club predominava la nacionalitat filipina, dominicana, marroquina i de diversitat de països sud-americans.
Actualment, i per la tipologia de famílies que han vingut a viure en les zones més pròximes, comptem amb molta presència del nord i de l'est d'Europa (per circumstàncies laborals i situacions d'estudis, fonamentalment), del Marroc, d'Amèrica del Sud (Argentina i Colombia) i d'altres països diferents (Xina, Japó, Mèxic, Hondures, Nepal, Guinea Bissau, etc). A més a més, també tenim jugadors/es nascuts/des a Catalunya però amb pares i mares estrangers.
Un dels aspectes clau és aquesta atmosfera familiar generada entre i pels equips del club i els vincles d'afecte i solidaritat que s'hi creen. Tothom s'ajuda i col·labora en la realització de tasques. Sense anar més lluny, qualsevol jugador/a es pot es pot posar a fer tasques o a recolzar activitats per un altre si aquesta persona no pot i, aquest sentiment de reciprocitat, també existeix amb els/les entrenadors/es i dirigents. Per exemple, no és estrany veure la Sra. Reyes fer taula d'algun partit de la pedrera blava!
D'altra banda, en referència a les condecoracions, l'any 2005 se'ns va concedir la Medalla d'Honor de Barceloa, atorgada anualment per l'Ajuntament de Barcelona, precisament per la nostra capacitat d'integració i la nostra feina vinculada a la multiculturalitat. En aquest sentit, també es va realitzar un documental, titulat 'Ciutat Vella C.B.'. El curtmetratge, sota el guió d'Albert Folk, emès per Televisió de Catalunya durant el 2009 i en el qual va col·laborar l'FCBQ, va fer un seguiment, durant una temporada, d'un equip, les seves famílies i el seu entorn, amb la voluntat de trencar tòpics al voltant del fenòmen de la immigració i ser un reflex de la nova situació que viu Catalunya.
El tracte personal i d'igualtat de tots els jugadors/es i la facultat d'ajudar i recolzar a qualsevol dels membres del club en els moments de dificultats o quan ho necessiten.
Hem tingut alguns casos i, sempre que ha estat possible, els hem ajudat, amb la informació del Serveis Socials i, de vegades, amb intervencions directes amb ells. Aquí, personalment, com a director tècnic i coordinador, amb la participació d'altres entrenadors, ens reforcem de totes les càpsules que imparteix l'Institut Barcelona Esports (IBE) per a gestionar totes aquestes situacions que podem viure en el nostre dia a dia, accentuat per aquesta diversitat cultural. Aquestes sessions tracten problemàtiques de manera molt específica i els coneixements que hi adquirim ens ajuden per a poder guiar i gestionar les conjuntures que poden aparèixer als nostres equips.
També assistim a cursos de planificació i programació d'entrenaments i temàtiques vinculades amb qüestions tècniques del bàsquet, que orienten els nostres entrenadors, sempre molt actius i amb ganes de seguir-se formant. Amb ells, i tot i la pandèmia, hem continuat a ple rendiment a través de trobades telemàtiques per a planificar, en la mesura que es pot, les pautes a seguir durant aquest període.
A l'any 2000, amb la nova instal·lació del CEM Parc de la Ciutadella, vam iniciar l'Escola de Bàsquet del club amb un grup de nens i nenes de l'Escola Parc de la Ciutadella, situada al costat de l'equipament municipal. Des de llavors, i a còpia de treball, esforç i il·lusió, hem pogut anar consolidant l'estructura del nostre bàsquet base, tant a nivell de jugadors/es, nombre d'equips, fidelització dels més petits i línia de continuïtat de club. I si no comptem amb més equips és perquè no tenim més hores de pavelló, però capacitat per reunir-los i il·lusió per a sumar-ne més, per descomptat que no ens en falten.
Aquesta tasca, iniciada per la Presidenta Maria Reyes Zudaire, és de les més complicades de dur a terme, sobretot en l'etapa de creixement del club. Bellugar-se per les escoles del barri i centres més propers, oferint la possibilitat d'apuntar-se al club ha estat una feina agitada i feixuga, que s'ha anat simplificant any rere any, degut al bon ambient dels equips, que dóna energia a les famílies i ajuda a portar a jugadors/es a partir del boca a boca. I a nosaltres, poder créixer des de la il·lusió, la motivació i la màxima implicació de tots els agents del club ens enorgulleix de valent.
Les més rellevants han estat el Frontó Colom, el "Campillo" i, actualment, el CEM Parc de la Ciudadella.
Presentem un total de 15 equips, tenint en compte l'Escola de Bàsquet.
Lògicament, el club s'ha ressentit, especialment en el nombre de nens petits, al voltant d'un 75%, que van deixar inicialment la pràctica del bàsquet per temor dels pares. En l'actualitat, poc a poc i de forma progressiva ho anem recuperant però, i cal ressaltar-ho, no al mateix nivell que abans.
Referent als efectes del Covid-19, afortunadament no hem tingut cap contagi dins del club, que està prenent totes les mesures de prevenció i desinfecció.
En l'època de confinament total, s'enviava als jugadors un seguit material específic de bàsquet, exercicis per a poder fer a casa, sense molestar els veïns, teleconferències i enquestes participatives sobre la incidència i la percepció, especialment dels més menuts/des i dels adolescents.
Aquesta darrera etapa, quan no s'ha pogut fer ús de la instal·lació municipal, bé hagi estat per tancament o per les indicacions establertes pel Procicat, i sempre amb el consens de les famílies, des dels pre-minis fins els júniors no han deixat de gaudir del bàsquet, tot realitzant sessions físiques i de tècnica individual als entorns menys atapeïts del pavelló i en zones de poc trànsit de persones. Com a curiositat, el Sots-21 del club també ha portat a terme entrenaments a la cistella al Parc de la Ciutadella i en d'altres lliures i properes. Sempre amb un alt grau de participació que ha comportat un elevat to de satisfacció.
