La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) entrevista Susanna Soler, professora d'INEFC i investigadora especialitzada en la perspectiva de gènere, que ha estat l'encarregada d'engegar, actualitzar i a potenciar propostes vinculades amb l'àmbit de la perspectiva de gènere en la formació i la dinàmica federativa.
Sóc professora de Sociologia i Història de l'Activitat Física i l'Esport, corresponent al Departament de l'Educació Física, de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). A partir d'aquí, des que vaig fer la meva tesi doctoral sobre les relacions de gènere a l'educació física primària, el meu perfil d'investigació, docència i transparència s'ha orientat molt en aquest àmbit de la perspectiva de gènere, tant en l'esfera educativa com esportiva.
Amb aquest punt de partida, arran del meu aprenentatge amb aquesta tesi, vaig començar a col·laborar amb diferents institucions i entitats com l'Ajuntament de Barcelona, formant part de les Taules de Dones i Esport i, entre d'altres organismes amb qui he col·laborat, el Consejo Superior de Deportes com a Responsable de l'eix "Mujer y Deporte" al Plan Integral para la Actividad Física y el Deporte.
Bé, jo sóc de futbol sala, on havia arribat a la Selecció Catalana i a Divisió d'Honor, però m'he defensat a INEFC, fent bàsquet, com a esportista que manté els fonaments del treball en equip. Tanmateix, a nivell esportiu no, perquè quan ja estàs en un esport, combinar-los, és força difícil.
El Secretari General de l'FCBQ, Francesc de Puig, contacta amb mi a través de l'Olga Praderas, Vocal de la Federació i Presidenta de la recentment constituïda Comissió del Bàsquet Femení. Amb l'Olga ja havíem coincidit en diverses taules rodones i sessions que giraven al voltant de la temàtica de Gènere i Esport. A partir d'aquí comencem a parlar i a veure que tenim interessos comuns i ganes d'engegar, dins el món del bàsquet, iniciatives relacionades amb la perspectiva de gènere.
Correcte, d'ençà la modificació de la versió dels cursos cap al format on-line, es contacta amb mi i amb el meu equip d'investigació per actualitzar-los i començar a introduir de ple, de la mà de l'interès de la Federació, la Perspectiva de Gènere en la formació i la dinàmica federativa.
Hi ha un punt de partida que són les pautes establertes als mòduls de "Regulació dels Ensenyaments de Règim Especial" pel Departament d'Ensenyament. Un d'aquests mòduls tracta la temàtica del Gènere i l'Esport, impulsada també des de l'Administració Pública per a que es treballin aquests continguts, que assenyala una sèrie d'orientacions que em van fer arribar des de l'àmbit de Formació del Comitè Tècnic, on s'hi contempla una assignatura al Curs de 2n nivell.
En aquest cas, la Federació ha materialitzat aquest treball de perspectiva de gènere, que també està emparat a la lesgislació, des de la llei d'igualtat fins a tots els punts de la llei de l'esport. A més a més, en relació a la formació de tècnics/ques a Catalunya, és l'única Federació que em consta que ho potencia, en aquest cas és l'única que ens ha contactat a nosaltres, tot i que potser d'altres Federacions hagin incidit de forma autònoma o s'hagin recolzat en d'altres persones.
Des del punt de vista del curs, l'eix principal ha de ser sensibilitzar i fer entendre que tot això encara és realment necessari. Moltes vegades hi ha la idea que la igualtat ja està aconseguida, i més en un esport com el bàsquet, on no hi ha un pes dels estereotips de gènere tan fort com podria ser en d'altres esports. I és aquí, en un esport que compta amb un elevat nombre de llicències, on encara podem arribar a molts reptes: què passa quan s'arriba a l'alt nivell, la presència de dones entrenadores, l'absència de dones directives, etc.
El primer pas ha de ser sensibilitzar a partir d'aquestes qüestions, posar-nos les ulleres vives per a començar a corregir coses i també donar elements per a passar a l'acció. És a dir, avui en dia la desigualtat per raó de gènere a vegades es dóna més per omissió que per acció. A partir d'aquesta necessitat cal donar eines per a passar de l'acció a la pro-acció, a l'activisme per a la igualtat i a no deixar-ho passar per a poder corregir la desigualtat històrica.
Fer tot un treball de mirar i analitzar la seva cultura i estructura organitzativa, en el seu dia dia, on es pot treballar amb perspectiva de gènere, com podria ser, per exemple, des de la detecció de talents a la selecció i la cura del personal tècnic.
Els referents no són la solució, però són imprescindibles per a fer possible que es canviï la cultura amb la presència de més dones en el món del bàsquet.
Evidentment, els mitjans de comunicació. Aquests són part directament implicada en què tot això canviï i han de fer-se aquesta reflexió com a plataformes de màxima importància per a donar visibilitat constant i regular al tractament de qualitat de l'esport femení a través seu.
