El despertador dels 1/4 de la Copa Catalunya Masculina va sonar amb força a La Plana fruit d'una exhibició als 30 minuts finals del Maristes Ademar, en superar el Bàsquet Molins (75-46), i sent l'últim equip en signar la seva pujada al tren de la fase final. Com a quarts del Grup 2 però acreditant el balanç més baix (16 triomfs i 10 desfetes) dels vuit quadres que han obtingut la seva classificació, els nois de Lluis Garcia aspiren a fer saltar la banca contra el campió del Grup 1. D'entrada, cinc victòries als darrers sis partits conviden a l'optimisme a la massa social de l'entitat badalonina, que espera i desitja omplir la graderia de La Plana aquesta propera tarda de diumenge. Davant de la seva afició presenten un ferotge cartell de 9-4 mentre que a domicili l'estadística també els és favorable, de manera més justeta (7-6). El punt d'inflexió total que va suposar endur-se el derbi badaloní contra els dimonis (68-71) a finals de març va fer explotar una dinamita vermella que apunta a ser un dels tapats en aquesta fase final.
El magnífic disseny de la plantilla badalonina s'ha mostrat com un dibuix sense fissures, amb una estructura ben modelada entre la posició de base, el joc exterior i l'interior. Jugadors molt polivalents que cobreixen amb òptimes garanties totes les posicions, completament duplicades. La baixa per lesió del cervell d'operacions i brillant canoner Franc Garcia va penalitzar el començament de curs d'un grup que va créixer a partir d'una dificultat inicial que va cohesionar les talentoses armes de què disposa. L'experiència de Quim Franch i el jugador amb millors números de la temporada, Marc Hermoso, amb doble passat a les files mataronines del campió a la Final a Quatre de Salou 2016-17, va equilibrar l'absència del far F.Garcia. La capacitat de desequilibri exterior de l'escorta Q.Franch, cor i ànima, i un pulmó com Hermoso, bon defensor i enorme finalitzador traient avantatges utilitzant el cos com a eina de contacte per treure petroli de les seves accions d'1c1, s'han afegit a les fortaleses exteriors d'Oriol Franch, contrastat especialista des de la llarga distància, Jordi Giménez i Roger Franch, que configuren gairebé la totalitat d'un perímetre amb un rang llunyà i encert de llançament molt destacat.
Havent-se guanyat el dret a combatre per un accés a la Final a Quatre de Segur de Calafell, l'elenc de L.Garcia ha finalitzat la fase regular com la 3a millor defensa del Grup 2. Una condecoració valuosa en una lliga amb alta producció anotadora, que ressalta les trampes defensives de la pissara del tècnic L.Garcia. Els badalonins no han encaixat més de 80 punts des de fa 12 jornades, quan el Ripolet va abatre'l al Francesc Barneda, per 86-78. Salvatges competidors, els de la ciutat de Badalona han guanyat mínim un dels dos partits a totes les plantilles del Grup 2, a excepció d'uns ripolletencs que han sigut l'única esquadra que els ha fet mastegar sorra en a les dues voltes del campionat. L'anada al Pavelló de La Plana es contempla com la prova clau pels badalonins amb l'objectiu d'apoderar-se d'un primer avantatge que els ajudi a preparar amb paciència, calma i exactitud la setmana que culminarà amb una dur examen de final de curs a Lliçà d'Amunt.
El desafiament es preveu apassionant per uns badalonins que acudeixen amb tota la seva pólvora preparada, però que hauran d'empetitir l'allau d'opcions ofensives que proposen els taronja-i-blaus. La batalla a una pintura que sobresurt com a punt fort lliçanenc obligarà a un treball i sacrifici extraordinari per part d'uns components de L.Garcia que tenen més potència partint des d'una de les línies exteriors amb més alternatives del grup. Ramon Espuña i Hermoso se les veuran a un dels cara a cara més atractiu dels quarts de final, on els actors secundaris i l'efectivitat des del triple esdevindran dues indicacions crucials per esbrinar cap a on pot decantar-se la balança de l'eliminatòria.
