El conjunt de Barcelona ha acabat entrant als 1/4 de final com a 3r classificat del Grup 1, amb un total de 18 victòries i 8 derrotes. L'última desfeta al Ramon Sitjà va arrencar el factor pista favorable d'un Josep Comellas que respondrà a la crida a l'anada, d'una alegre eliminatòria amb el blau com a color predominant. Els graciencs són un equip que juga de memòria, on tots coneixen el seu rol i la banqueta funciona d'allò més bé. Competidors nats, la seva hermètica defensa (la millor de la tota categoria), intensa des de la primera línia de pressió, ja ha guanyat un bon grapat de partits aquesta temporada. Que governin les defenses i obligar el millor atac de Copa a baixar considerablement les seves xifres, factors claus per bellugar-se còmodament en un context conegut d'enfrontament.
El planter dels de Gràcia es troba en el punt àlgid de la dolça combinació entre el savoir faire del nucli dur i l'empremta major dels valors emergents de la pedrera blava. La il·lusió serà la bandera, amb el títol de campions de Badalona 2011-12 a la memòria, per afrontar una nova fase final. D'aquell elenc que va regnar a la Copa Catalunya fa set campanyes encara s'hi mantenen els eixos vertebradors (el base Víctor Pla, l'aler Oriol Pla, l'escorta Cesc Pla, l'aler-pivot Medir Tena i el pivot Adrià Maldonado), que allarguen el cicle daurat, tan màgic com viu, del club amb seu a la Plaça del Nord. L'esperit guerrer continua intacte a l'orfeó dels de la Ciutat Comtal, un dels combinats contra el que sembla que mai es pot donar per tancat un duel. Un torb silenciós que va imprimint ritmes variats per emportar-se els electrònics cap al seu terreny i que ha donat amb la tecla per destacar des de la defensa.
Un dels altres signes dela bona salut lluïsenca és el mestratge des de la banqueta de Carles Rofes. La trajectòria de l'entitat a la competició no s'entén sense la presència del tècnic català. L'èsmentada època gloriosa s'explica, en bona mesura, a través de la seva figura com arquitecte que va posar la llavor embrionària l'any 2009-10, aconseguint un primer ascens a Copa. Dues temporades més tard, Rofes els conduïa a una nova dimensió: la lliga EBA, amb l'històric ceptre de campions de Copa engalanant les vitrines del club. Sant i senya local, la seva llibreta tàctica tornava per a patronejar, l'any passat, el ressorgir d'un equip descendit a la 1a C.Catalana. Com no podia ser d'una altra manera, com a campions, ascendien gairebé fa un any i ara, 300 dies més tard, regressen per jugar-se l'accés a la Final a Quatre.
La força del col·lectiu, per no tenir dependència ofensiva excessiva en un conjunt on tots adquireixen responsabilitats. Aquesta és la premissa dels blaus, amb perilloses i polifacètiques amenaces tant exteriors com interiors. La figura és el base Pla, un dels pocs jugadors amb capacitat d'acabar com a líder de l'equip en anotació, rebots, assistències i pilotes recuperades, com ha demostrat diverses vegades durant la fase regular. Extraordinari passador, penetrador i generador des del pal baix, no es concedeix cap descans a l'altre costat de la pista, des d'on també ressalta com a excel·lent defensor en l'1c1. A les ales, els germans Oriol i Cesc, amb envejable lectura de partit, aporten clarividència anotadora de dos protagonistes complicats d'aturar, a poc que tinguin els dies inspirats. Com a braç executor, el diamant Marcos Abrines, màxim encistellador general. L'experiència cerebral de Tena, l'esforç del treball gremial de Maldonado com stopper cabdal i els canoners David Capellas, Albert Roman i Ferran Gómez, credencials notòries per pensar en apropar-se a Segur de Calafell.
