Poc a poc i amb bona lletra, preparats per seguir creixent sense deixar d'avançar. Recepta d'èxit des que, fa dues temporades, l'entrenador Joan Isart va agafar les regnes d'un Alpicat que s'encamina cap a la fase final com a 3r classificat del Grup 2, amb 19 triomfs i 7 desfetes. Dos cursos de salvació a contrarellotge al sempre perillós Play-Out (2-0 contra el Molins a l'any 2015-16; i 2-1 davant del Sant Gervasi de Mollet al 2016-17) s'han convertit en 2 posteriors campanyes de fase final, amb Isart al capdavant. Reafirmant un projecte que aposta pels joves com a tret distintiu, l'històric i vigent campió Tenea Esparreguera ajusticiava els vermells als quarts de l'exercici anterior, on Víctor Vinós era l'estrella voladora. Enguany, el desenvolupament progressiu del club, una mostra més de la bona salut del bàsquet lleidatà, ha traspassat la següent etapa i, amb més experiència a la motxilla, els del Segrià es presenten com una candidatura amb tots els ingredients per superar les barreres pròpies, delimitades als 1/4 2017-18.
Els alpicatins són el 3r millor atac i la 4a defensa més forta del Grup 2, que dibuixen la silueta d'un equip ben avingut, que creu i aplica a les mil meravelles la proposta ofensiva i defensiva d'Isart. A més a més, compten amb un "sisè home" d'excepció, l'alenada huracanada afegida de l'afició, que ha cohabitat 13 jornades amb inexcusablement amb la victòria. Un balanç de 13-0 actuant a casa deixa l'Antoni Roure com l'únic fortí inconquerible per les tropes visitants. Unes xifrès inèdites a la categoria a què s'aferren els locals per encarrilar l'eliminatòria ja al duel de l'anada. En similar tessitura que el seu oponent, també llueixen una marca de 9 guanys per sobre dels 10 punts de diferència, un sonor avantatge que atorgaria una injecció de tranquil·litat per encara la setmana decisiva, amb sortida d'alt voltatge a l'Estació del Nord.
Una ratxa de 5 victòries consecutives decora l'últim mes i escatx d'una competició que ha vibrat de valent amb un desplegament de joc vistós, obert i dinàmic. I aquest estil ha aconseguit destil·lar un enèrgic entusiasme que genera una connexió directa amb una graderia incapaç de deixar d'encoratjar l'equip durant els 40 minuts. El retorn del millor solista dels lleidatans fa dos anys, l'aler Oriol Balsells, il·lusionava encertadament l'entorn d'un combinat on les primeres espases han adquirit major responsabilitat. El soldat lligam a pista de Balsells amb l'escorta i jugador més destacat Albert Vallverdú és una sintonia idònia que muta en trident estimulant de primer nivell si afegim l'anotador Edgar Solsona.
Tres referències que acrediten més d'onze punts de mitjana per emplaçar l'Alpicat en l'òrbita d'una Final a Quatre. Amb un perímetre explosiu, l'intèrpret singular Vallverdú és un comodí ideal d'allò que més necessita el grup en cada possessió. Balsells, un mag amb el truc sempre llest i en l'esplendor d'una temporada que l'ha encimbellat coma bastió encistellador, i Solsona, un matador inaturable en els coast to coast, vertical i agressiu en accions en velocitat i amb espai a camp obert. Les pinzellades de màgia del base Martí Duch, la influència ascendent d'un diligent Ndour Serigne Abdou Nguedd que impera imposant la seva llei sota els cèrcols i el rendiment d'uns Xavi Elvira, Xavi Mata i Arnau Garrabé que han acabat molt endollats, concursos de vital transcendència en una sèrie entre dos fons d'armari equilibrats.
