El Ripollet accedeix finalment a la fase final com a segon classificat del Grup 2, amb 20 triomfs i 6 desfetes. El toc agredolç de la cruel pèrdua del liderat per average particular, a la darrera jornada, els converteix en un oponent encara més perillós i els reafirma com a seriós aspirant a tot en aquesta Copa Catalunya Masculina. Ferms dominadors del Grup 2 a quasi bé parts iguals amb el Badalonès, els ripolletencs es postulen com un clar rival a batre i una de les tropes més regulars i segures de la lliga. Sense gairebé esperar-ho, però per indiscutibles mèrits propis, els de David Igualada són a una etapa de la Final a Quatre tot i que tenien com a objectiu primordial la salvació tranquil·la de categoria. Un començament competitiu pletòric, amb 12 guanys consecutius i convivint amb la victòria fins el 20 de gener de 2019, va despuntar les expectatives d'uns seductors vallesans que han desplegat el bàsquet més ofensiu de tota la lliga.
Arrelats fortament a Ripollet i amb el bloc de jugadors de la casa que van aconseguir l'ascens des de la 1a C.Catalana la temporada passada, els d'Igualada han enamorat a aficionats propis i neutrals amb el millor atac de la Copa. Amb combustible per donar i per vendre a les operacions a pista ofensiva, els del Vallès Occidental han superat 7 vegades els 90 punts i 15 cops la xifra de 80. Aquesta mostra d'estabilitat denota el joc ràpid, amb vocació per les transicions en velocitat i comptar amb les majors possessions possibles per ajusticiar el balanç defensiu rival com a pautes que ha imprès el tècnic Igualada, talismà dels de Ripollet. Una primera meitat de curs de llibre va encarrilar una entrada a quarts com a primer conjunt confirmar assistència. Ara, Segur de Calafell reposa a unes files que es concentren cada tarda de diumenge en divertir-se a pista i fer gaudir la graderia del Francesc Barneda.
A la seva resistent fortalesa, han acreditat un balanç d'11-2, que contrasta lleugerament amb el 9-4 que presenten a domicili. Una atractiva contesa d'estils contraposats (defensa barcelonina i atac ripolletenc) que convergeixen en fórmules d'èxit, i que té vàlids precedents de l'any passat, en què eren companys de viatge al Grup 1 (1a Catalana). El 65-51 a l'anada pels d'Igualada i el 76-71 a la tornada pels de Rofes comportaria un intercanvi de sacsejades que afavoriria actualment els ripolletencs. 4 triomfs als 5 últims encontres conformen la bona dinàmica d'un cap de sèrie letal, sempre serà fidel a la seva filosofia. Un cara a cara entre dos perfils de bases diferents, un perímetre que eleva decibles a còpia de triples i un joc interior amb tant talent com treball, tres focus d'acció capitals en una eliminatòria molt interessant. El títol de campions que van alçar els de Ripollet la temporada 2005-06 encara es manté a la retina d'un grup autòcton desitjós per repetir ceptre, 14 anys després.
Parlar del Ripollet és fer referència obligada al trident líder que configuren el timoner Roger Vilanova, el franctirador Albert Ortega i el matador interior Antonio Quirós. L'amo del joc Vilanova, més imperial que mai amb rutinàries exhibicions durant la fase regular i capaç de ratllar per damunt dels 20 punts per encontre, ha tancat la fase regular com a màxim anotador de Copa. Lliçons magistrals des del bloqueig directe i un desequilibrant 1c1 fan del mag amb el dorsal "8" a l'esquena una figura que no entén d'imperatius defensius. Si Vilanova està còmode i es diverteix a pista, l'equip es contagia i l'abast ripolletenc creix exponencialment. El segon encistellador dels blaus és l'aler Ortega (entre el "8" i el "7" han transformat 991 punts dels 2102 corals), a qui se li cauen els punts de les mans com un consolidat canoner de ratxes descomunals, amb instint ofensiu desmesurat. A la pintura, Quirós és el termòmetre que contrapesa un sincronitzat atac de vers lliure amb una defensa que sap ser inaccessible quan entren en joc els finals ajustats.
