L'ADN gironí com a tret d'identitat d'un equip de collita pròpia, fortament arrelat als seus colors. El difuminat vermell-i-negre que ha disparat les últimes setmanes una il·lusió desbordada a Girona és un reflex afegit del bon moment que viu el bàsquet femení gironí a les últimes dates. L'esquadra està dirigida per un Joan Pau Torralba que ha tingut la paciència per formar, consolidar i perfeccionar una jove maquinària de gran potencial, allunyada de fitxatges mediàtics o d'incorporacions de jugadores estrangeres. La gent de la base, modelada sota l'animada proposta de joc d'un tècnic de la casa, i la unió indestructible per l'esperit de pertànyer a un compartit sentiment gironí cultiven el desig d'arribar fins al final de la competició.
El planter, ben equilibrat per maniobrar cap a qualsevol direcció en totes les seves línies, compta amb un vast catàleg de protagonistes amb sobrades capacitats per sobresortir com a responsables ofensius. La diversitat d'armes dota d'un component accentuat d'imprevisibilitat per a les defenses contràries, multiplicades per apagar diferents focs que poden incendiar amb freqüència. A més a més, Torralba ha estructurat intel·ligentment l'equip al voltant d'un engranatge defensiu hermètic com a gènesi d'un bàsquet que s'accelera a partir de rebot defensiu o de recuperació de pilota. S'ajusten a tots els ritmes de partit tot i que poden imprimir una velocitat molt alta, amb moments llampec que deixen sense resposta com hem pogut apreciar a les emissions televisives, degut a les rotacions constants.
L'Aina Martín, vinculada amb el primer equip campió de la Lliga Dia, és també una amenaça afegida d'un planter on han jugat rols principals les perles del júnior, Laia Moya, Júlia Soler i Fatou Cissé, totes elles flamants sots-campiones a l'estatal a Avilés. De manera regular, l'estrella infal·lible ha estat la pivot Vane González, una líder omnipresent a pista i depredadora única a la pintura. L'impacte anotador d'Alba Coma, un comodí polifàcetic com és Janina Pairó i una inaturable Anna Jòdar quan entra combustió també han ajudat a fer de les gironines un equip amb talent a dojo, llest per ocupar el tron a la Capitalitat del Bàsquet Femení 2019, la ciutat d'Igualada.
En termes estadístics, són un dels tres paradigmes presents a l'Anoia de major rendiment a fora (13-2) que a casa (10-5). En el cas de les noies del Lluis Bach, que són la millor defensa de la categoria, han aconseguit marcar una constància exquisita entre el bagatge global de la 1a volta (12-3) i el de la 2a tongada (11-4). El seu bitllet classificatori mai ha perillat, si bé és cert que han estat capficades en diverses lluites al capdavant de la taula. El fort ritme de l'Almeda semblava que abocava les de Torralba a lluitar, com a molt, per ser segones però les punxades cornellanenques van fer créixer les expectatives i van traslladar-les a batallar pel liderat. Va ser llavors quan va aparèixer l'extraodinària ratxa viladecanenca i dues ajustadíssimes desfetes contra Les Corts (64-67) i Mataró (57-55), que van privar-les de pugnar per un ceptre de grup tenyit de blau. No obstant, les gironines han efectuat la millor temporada de l'últim lustre amb diferència, i han teixit, per mèrits propis, un dels combinats més difícils de superar.
Precedents d'aquesta temporada:
