Nova fase, mateix objectiu. El campió de la fase regular arriba a Igualada acostumat a guanyar. Una tendència que han convertit de manera natural en rutina. Aquest ritual de victòria litúrgic que volen allargar una setmana més a la que serà la segona Final a Quatre consecutiva del club. El conjunt entrenat per Joan Carles Díez ha completat una immaculada 2a volta de pitet (15-0), que configura l'argument més senzill on aferrar-se. Un més d'una llarga llista de raons de pes per tenir ferma convicció en transportar el títol cap a les vitrines de Viladecans. Les blaves exhibeixen la millor seqüència de guanys d'aquest curs (17 triomfs consecutius), matenint-les invictes durant el 2019, i no perden des del 15 de desembre (60-71 contra el GEiEG). A nivell estadístic, han quallat un millor balanç a domicili (14-1) que a l'Atrium (13-2).
L'hàbit de ratllar al màxim nivell tot i les circumstàncies que han afectat la dinàmica setmanal de l'equip, enguany en forma de lesions gairebé ininterrompudes, especialment a un llarg segon trimestre. El gran favorit acudeix llançat a l'Anoia a l'hora de la veritat, esperonat per una inèrcia guanyadora sense treva. El bloc del Baix Llobregat va ser 3r classificat a la Final a Quatre de què era amfitrió el curs passat (2017-18), perdent a semifinals contra el vigent campió Boet Mataró (53-44) i abatent el CBF Cerdanyola (83-80) al xoc pel 3r-4t lloc. Un any més tard, amb major experiència i havent consolidat un projecte molt ambiciós, les de Díez estan decidides a cremar una nova etapa i aconseguir un títol que ja van alçar la temporada 2003-04, en un antic format de campionat (derrotant el Romauto Mataró a la Final).
Sufocar la rebel·lió d'unes lleidatanes que s'han convertit en l'equip revelació de la lliga serà el primer obstacle a superar a l'Anoia. Des d'una defensa que compta amb alternatives, però sense oblidar un atac que el seu rival tendeix a anestesiar amb encert. Les de l'Atrium són la millor font d'anotació de la lliga (69 punts per partit) així com també el segon mur més difícil d'enderrocar. Credencials més que suficients com a cinturó de seguretat per aspirar a tot en la segona fase final seguida dels últims tres anys des que van retornar a la Copa Catalunya Femenina com a campiones de la 1a C.Catalana la temporada 2015-16.
La incorporació de Kayla Gordon ha afegit un plus més d'exuberància física a un planter equilibrat, amb un considerable fons d'armari i nodrit de perfils variats que poden modificar dibuixos propis i fitxes de l'adversari. Nidia Jiménez en la direcció, una incipient Mar Ribera i Marta Guerrero com a anotadores de perímetre i Mireia Casanovas i l'americana Gordon alimentant el joc interior articulen una plantilla de molts quirats on també hi apareixen Teresa Cabanillas, Eli Mariscal i Natalia Tatché. Sense oblidar-nos del vers lliure que escriu l'experimentada escorta Sònia Pascual que, dosificant millor els seus moments d'impacte, continua amb el do de la determinació que mai falla a les grans cites. Gordon lidera les tasques encistelladores però Guerrero, versàtil per desenvolupar amb encert funcions d'aler i d'aler-pivot, és la genialitat assassina i l'ànima inqüestionable de les de Viladecans.
Precedents d'aquesta temporada:
