32 anys d'un triplet històric del CB Cantaires Tortosa

Aquest 7 de maig de 2019 es commemoren 32 anys del primer títol de Lliga Femenina aconseguit pel CB Cantaires Tortosa. Un títol que es sumava a la Copa de la Reina i la Lliga Catalana.

07-05-2019 17:18

Va ser la culminació d’un camí iniciat uns anys abans. El somni de tenir un equip en l’elit estatal del basquetbol femení es va complir pel CB Cantaires de Tortosa l’abril de 1985. En una eliminatòria guanyada davant l’Oximper Sevilla, el club del Baix Ebre ascendia per primer cop a la seva història a la Primera Femenina. I això que només dos anys abans s’havia aconseguit arribar a la segona divisió.

Aquest camí estel·lar, aconseguit sota la direcció del president Jordi Angelats, va continuar un cop l’equip vermell va trepitjar la màxima divisió aquella temporada 1985-86. Amb un equip espectacular on destacaven jugadores com Anna Junyer, Roser Llop o Rosa Castillo, internacionals amb Espanya, el CB Cantaires es feia amb el primer títol per les seves vitrines al desfer-se de l’Adepaf Figueres en la Final de la Lliga Catalana.

Amb una sola derrota en la primera fase de la Primera Femenina, el Sabor D’abans, com era conegut el club tortosí gràcies al patrocinador principal, es classificava per la fase final de la Copa de la Reina. Aquesta fase final es jugà a la capital del Baix Ebre, i després de guanyar per un sol punt al Celta de Vigo a semifinals, el CB Cantaires es feia amb el seu primer títol estatal guanyant per 69 a 67 al Canoe NC a la gran final. Rosa Castillo va ser la millor jugadora, amb 23 punts, 9 rebots i 5 recuperacions, –en aquella època no es comptaven les assistències a les estadístiques-. Amb la Copa sota el braç, també s’aconseguia la classificació directa per disputar la Copa Ronchetti, la segona en importància a nivell europeu, la següent temporada.

La competició espanyola va continuar ja entrats al 1986. No va ser una segona fase de competició tan bona com la primera, ja que l’equip va patir tres derrotes, però la classificació per jugar els playoffs pel títol estava assegurada. Tres partits van caler per eliminar a quarts de final a l’Avon Alcalà, i en dos es va solucionar l’eliminatòria de semifinals davant el Celta de Vigo. A la final, però, el botxí de les tortosines va ser el mateix equip madrileny contra el que havien aconseguit la Copa de la Reina uns mesos abans. El cop era dur, però calia aixecar-se i lluitar pels quatre títols la següent temporada.

Amb alguns retocs a la plantilla, però mantenint la mateixa essència d’aquella primera i exitosa campanya a l’elit, el Sabor d’Abans afrontava la temporada 1986/87 amb l’objectiu de repetir èxits i, per què no, ampliar-los de la mà de Maria Planas a la banqueta. A la Lliga Catalana, segon títol consecutiu en un partit increïble davant el Masnou Basquetbol que va acabar amb un resultat de 96 a 90. A la Copa de la Reina, segon títol també, vencent a l’equip organitzador, el Coronas Tenerife a les semifinals, i imposant-se per 84 a 57 a l’Arjeriz Xuncas de Lugo a la final.

La Copa Ronchetti va ser on les tortosines es van topar amb una realitat difícil de pair. Després de dues eliminatòries guanyades sense problemes, el VS Praga i el Jedinstvo Tuzla bosni van ser massa per les catalanes en la fase de grups, podent tan sols guanyar un partit dels quatre disputats, quedant així descartades pel títol.

Salvant aquest petit desencant, els esforços es van tornar a centrar en aconseguir el primer títol de lliga de la seva història en aquest any 1987. Per tan sols un punt van superar l’eliminatòria d quarts de final davant el Font Vella manresà, i van necessitar tres partits per guanyar al Celta Citroën i repetir final. Aquesta va ser, segurament, de les més rares que s’han vist mai, de nou enfrontant-se a l’equip lucense de l’Arjeriz Xuncas. Amb un primer partit disputat a terres gallegues on les tortosines van arravatar el factor pista, el segon jugat a Tortosa feia preveure, per fi, que les vermelles aixecarien la copa de campiones.

Però les històries èpiques mai van pel camí lògic, i en aquell segon partit l’eliminatòria final va quedar empatada. L’americana Kathy Andrikowski, un dels pilars de l’equip tortosí, es va lesionar als 6 minuts de joc. Les gallegues van anar fins a mitjans de la segona part per darrera al marcador, però l’aler Pam Gant va tirar del carro gallec i amb 29 punts, tot i ser expulsada per faltes, va aplanar el camí per forçar el tercer partit i portar, de nou, la final a Lugo. 81 a 94 va ser el resultat.

“Cualquier pronóstico sería aventurado y los resultados, además, se han encargado de romperlos e incluso con aquellas ventajas que puede suponer el actuar en pista propia y con el público a favor”. Així parlava del partit el diari Mundo Deportivo en la prèvia d’aquella definitiva batalla. Era el 7 de maig de 1987, i tot podia passar. En un partit només televisat a terres gallegues, a les 20.30 hores va començar l’espectacle. La defensa zonal plantejada per Planas va donar com a resultat els primers avantatges per les tortosines. Les diferències van anar sempre rondant els 10 punts, exceptuant a falta de 7 minuts per la fi del matx, quan les gallegues es van arribar a posar a 6.

Roser Llop va erigir-se com a protagonista en aquells instants complicats, i una nova renda per les visitants va trencar el partit i el CB Cantaires es proclamava campió de la Primera Femenina per primer cop a la seva història amb un resultat de 59 a 68. S’arrodonia així un grandiós any amb el primer triplet de títols. La temporada 1986-87 quedaria així en els anals de la història per aquell meravellós equip. És cert que la temporada següent va repetir de nou el triplet, i la temporada 1988-89 va sumar Lliga i Copa, però això, ja és una altra història.

| Tarragona |