El bàsquet a Kuwonku era un esport desconegut fins fa pocs mesos. Els més petits del poble no sabien de què es tractava, però gràcies al projecte "Mengem bé i fem esport" i ajudes solidàries de material com el cedit pel QBasket Sant Cugat, tenir un club en aquesta petita localitat de Gàmbia ja és una realitat.

"MENGEM BÉ I FEM ESPORT"

El projecte que ara s'inicia, "Mengem bé i fem esport", pretén combinar la bona alimentació dels infants del poble amb els valors que comporta l'esport. Això és possible gràcies a la creació del Club de Bàsquet de Kuwonku, pensat per a seixanta nens i nenes de 8 a 12 anys, i també a l'"Associació per al Desenvolupament Agrícola"; un projecte a llarg termini amb la intenció de que la població de Kuwonku sigui auto-sostenible i pugui satisfer les necessitats primordials per viure.

"Mengem bé i fem esport" està intentant aconseguir diners per a nou material esportiu a través de donacions com pot ser la recaptació de la venda de moneders solidaris o fent-se soci de l’Associació per al Desenvolupament Agrícola a Kuwonku per 5€ euros al mes o 60€ l'any. Unes donacions que van destinades en gran part al desenvolupament agrícola de la zona, però també per poder comprar més equipament esportiu.

L'ideòloga del projecte "Mengem bé i fem esport" és Júlia Benedicto, cooperant catalana des de fa dos anys amb l'Associació per al Desenvolupament Agrícola de Kuwonku. Enguany ha volgut donar a conèixer, a aquesta petita localitat de Gàmbia, els valors de l’esport a través del bàsquet i la fundació del Cub Bàsquet Kuwonku. Benedicto ens explica, a continuació i amb més detall, aquest projecte:

Què et va fer formar part d'aquesta experiència?

Sempre havia volgut anar a l'Àfrica a participar en algun projecte solidari, i a través d’un amics vaig acabar contactant amb el Pere i la Roser, un matrimoni de Blanes, que fa 4 anys van crear una cooperativa agrícola a Kuwonku. L'any passat vaig anar-hi per veure com era el poble i l’associació, i ser una cooperant més. Enguany vaig voler tornar a Kuwonku i vaig fer aquest projecte de bàsquet.

Com va ser?

Va ser tot molt ràpid. El dia després d’acabar la carrera de Dret ja estava agafant un bitllet per anar a Gàmbia. En una setmana vaig buscar samarretes ja utilitzades i material esportiu; bambes, pilotes... vaig agafar-ho tot i vaig portar-ho cap allà.

Com definiries Kuwonku?

És un poble petit. Té 1.500 habitants, no tenen llum a casa, no hi ha res asfaltat. És un lloc càlid, proper i autèntic. No està contaminat per la civilització occidental. Tenen aquella espontaneïtat i naturalitat que no tenim aquí.

Allà no saben molt què és el bàsquet...

Res. Saben què és el futbol, però bàsquet no sabien el què era. El primer dia que vaig portar les cistelles van al·lucinar. Cada cistella ho celebraven amb molta emoció.

Quina ha estat la teva tasca a l’escola de Kuwonku?

Vam muntar tota la pista perquè allà no tenen res. Vaig portar cistelles  que ens va donar el QBasket Sant Cugat i entre tots vam fer una cistella manualment. També vam començar a ensenyar-li què era el bàsquet, ells no tenien noció de res, no tenien cap referent, no havíem vist cap partit. Vaig formar el  professor sobretot per tal de què els pogués ensenyar als nens un cop marxés.

Parla’ns una mica del club que heu format...

Hi ha 7 equips del quals 5 són de nois i 2 són de noies. La idea del club de bàsquet va molt lligada al meu club: el QBasket Sant Cugat. El que vam fer va ser adaptar el nostre logo allà. És el mateix logo canviant el nom. El QBasket Sant Cugat va proporcionar les cistelles i 10 pilotes de bàsquet.

Què creus que t'ha aportat? 

És un lloc on no tenen res i t’ho donen tot. Estan contents tot el dia. És un altre mentalitat. El fet de veure com aprenen coses, un nou esport i veure que estan tant contents en comptes de estar al carrer avorrits i passant gana et reconforta molt.

I els nens?

Estan molt contents i molt agraïts de que la gent d’aquí es preocupi per ells. Nosaltres els ajudem amb tot el que podem, perquè també a part del lleure i de l’esport, hem d’estar estretament relacionats amb altres coses. Hem deixar-li clar que a part de fer esport, és important que vagin a classe per aprendre. També hem de fer-li entendre tot el que s’està fent a nivell d’agricultura al seu poble. Han de saber quina funció tenen  les màquines i que s’està fent al poble.

Què et va impactar més de Kuwonku?

Una de les coses que més em va impactar va ser que les noies estaven excloses d’activitats com el futbol i quan el van dir que podien jugar a bàsquet no s’ho creien. Ara juguen noies contra nois, i estan relativament igualats.

Això és una de les coses que m'emporto. A l’Àfrica estan una mica més apartades i tractar-les de igual a igual és una de les coses que més em reconforta.

Quins són el plans de futur del club?

Fins ara anaven cooperants per fer de metges o ajudar a l’agricultura. Ara el que volem es que vagin gent que sàpiga de bàsquet com entrenadors i  jugadors que vulguin estar amb els nanos allà jugant i anant ensenyant coses noves perquè vagi creixent el club. També que vagin coneixent el poble i així aconseguir més recursos per Kowunku.

El projecte està intentant créixer amb diferents donacions...

Sí, amb 5 euros al mes, la gent ens pot ajudar a seguir amb el projecte que serveix per desenvolupar el tema agrícola i que tinguin per menjar. La gent que dona diners, va rebent missatges dels nens explicant com evoluciona el projecte.

També estem intentant créixer amb altres accions solidàries com la venda de moneders.

Text: José Manuel Fernández (FCBQ)