Text: Helena Naya (FCBQ) / Fotos: arxiu i cedides

                              Ivan Corrales en un partit recent de la Regal Copa Catalunya

Ara fa 20 anys que vas guanyar la lliga europea amb el Joventut, amb només 19 anys, quins records tens d’aquell títol?

Són els millors records de la meva carrera esportiva. Era un nano que començava a jugar i estar amb els professionals, i vaig tenir la sort d’estar en aquell gran equip. A més, vam aconseguir el títol més important de la Penya a la seva història i per un nano que havia arribat dels juvenils de la Penya va ser un esdeveniment molt important i molt maco.

Obradovic m'havia donat l'oportunitat
d'estar amb l'equip campió d'Europa

Amb els anys, te n’adones del que va significar. En aquell moment, tot eren alegries, passar-s’ho bé, gaudir... i al·lucinar d’estar al costat del Villacampa, Corny, Jofresa... d’aquell grandíssims jugadors que feia poc temps els veies per televisió o anaves a veure els partits al camp.

I per tu, personalment, què va significar aquell títol?

Allò significava felicitat i estar molt content. Vaig trucar a casa i al meu entrenador de confiança de tota la vida, el Joan Plaza, i els hi vaig preguntar si estava somiant o si realment estava allà... Només pensava que era molt afortunat per estar allà i content perquè havia treballat molt i perquè l’entrenador Obradovic m’havia donat l’oportunitat d’estar amb l’equip.

Foto d'equip dels campions d'Europa al 1994 amb un jove Ivan Corrales

En aquests moments però, tot just acostumar-nos a veure’t com a president del UB Sant Adrià, et tornem a veure per les pistes amb l’equip de la Regal Copa Catalunya, com és que vas prendre aquesta decisió?

Era una decisió que tenia molt clara fa molt de temps. Quan era professional ja deia que m’agradaria acabar la meva carrera a la que considero la meva casa. Quan estava de vacances per casa, sempre ho deia als meus amics, però no s’ho creien, pensaven que ho deia per quedar bé. A mi m’agrada molt el bàsquet i sabia que la meva carrera professional s’acabaria, però estava convençut que volia continuar jugant.

Els companys d'equip sempre fan broma
perquè sóc el President

Fa tres anys vaig prendre la decisió i vaig jugar a LEB, també vaig entrenar amb el Prat perquè tenia bona relació amb els entrenadors. Quan va acabar la temporada, no volia marxar fora de casa i vaig pensar en seguir amb el Prat o en el UBSA. Finalment, el projecte del Prat no va sortir i vaig demanar jugar al UBSA perquè considerava que era el moment i em vull retirar aquí. Vam veure la situació de l’equip, vaig parlar amb els entrenadors del Copa i em van preguntar què pensava i entre tots vam prendre la decisió.

Un dels actes d'Ivan Corrales com a President de l'UB Sant Adrià

Com ha vist l’equip que el President es posi les bambes de nou i s’incorpori a l’equip?

És una mica estrany que el president d’un club jugui a l’equip sènior, però els companys sempre em fan bromes. Ho vam pensar i parlar molt, tant amb ells com amb els entrenadors i tots vam estar d’acord que era una bona decisió. Jo tinc molt clar quin és el meu rol com a jugador i sóc un més de la plantilla.

Com afronteu la recta final de la temporada?

Doncs amb treball i esforç. L’equip anímicament està molt millor que a principi de temporada. Portem 4 victòries en els últims 5 partits i volem intentar sortir del Play Out. El problema a la primera volta és que es van perdre molts partits per culpa d’un quart. En diversos partits es guanyaven tres quarts, però es perdia un de 16 o 18 punts, i això és el que feia perdre els partits. I els ànims estaven molt baixos. Ara, estem recuperats i seguirem lluitant fins el final.

Recolzaràs l’equip només aquesta temporada o ja t’has plantejat què faràs la temporada vinent?

Estic gaudint moltíssim d’aquesta temporada, l’any que ve ja es veurà. Encara no he pensat res. Ara ens hem de centrar en guanyar partits i intentar sortir del Play Out.

El nivell de Copa és molt igualat.
Amb només dos partits pots estar a dalt o a baix

Com veus el nivell de l’actual Regal Copa Catalunya?

Molt igualat. L’any passat hi havia més diferència entre els equips. Aquest any, amb només dos partits pots estar a dalt o a baix de la classificació. I està molt bé que els equips de baix puguin guanyar als equips de dalt. Nosaltres mateixos van guanyar el Natzaret, que és el líder... Hi ha jugadors molt bons i joves amb molt talent.

Ets sents més còmode com a president, jugador o entrenador?

Com a jugador, sens dubte. El bàsquet és la meva passió i gaudeixo molt quan estic a pista. Encara em poso nerviós abans d’un partit i tinc papallones a l’estómac. Quan deixi de tenir aquesta sensació serà el moment de retirar-me. Però de moment sóc molt feliç jugant perquè és el que més m’agrada.

Encara em poso nerviós abans d'un partit,
tinc papallones a l'estómac

M’agradaria poder entrenar un equip, però no m’ho puc compaginar. L’any passat amb el Mini va ser genial. UBSA em forma com a jugador i ara vull retornar al club allò que em va donar. La funció de president també m’agrada molt, no m’esperava m’oferissin aquest càrrec, però és el club on vaig créixer i vull estar-hi vinculat. I com a president, més vinculat no puc estar...

Ivan Corrales també com a entrenador a les categories inferiors de l'UBSA

Abans de tornar a les pistes, també hem vist que has participat al Tot Bàsquet, la lliga de lleure de l’FCBQ, com veus aquest tipus de competició?

La lliga de lleure està molt bé i té l’objectiu de jugar a bàsquet per poder gaudir d’aquest esport. A la gent que li agrada el bàsquet, però que té un horaris que no es pot comprometre entrenar dos o tres dies a la setmana, doncs és molt maco tenir la oportunitat de poder fer un partit a la setmana i jugar amb el millor bon rollo possible. Evidentment, a tots ens agrada guanyar, però tots els equips són grups d’amics, familiars, companys de feina... i després tens l’excusa per anar a prendre una cervesa. Jo ja seguia la lliga perquè el meu germà jugava amb els seus amics. Aquest any, quan vaig decidir al principi no jugar amb el Copa vam pensar de fer un equip amb el meu germà i uns amics. Ara, quan em coincideix amb entrenaments no puc anar, però intentaré estar per les fases finals del TotBàsquet.

Per acabar, com definiries breument cada una d'aquestes etapes?

- Escoles Betsaides i CB Sant Adrià:
Companys de classe i diversió. JOAN PLAZA en lletres majúscules per tota la meva carrera esportiva.
- Joventut de Badalona (Categories inferiors):
Educació esportiva, nous companys competitivitat i màxim nivell. Sito Gázquez i Jordi Cairó.
- Sant Josep (1a Divisió):
Vinculació i aprendre a jugar amb veterans.
- Joventut Badalona (ACB):
Aprendre que l'esforç i el treball tenen la seva recompensa. Un somni fet realitat amb la meva familia a la graderia. Sense paraules!
- Fuenlabrada (EBA):
Un pas molt encertat amb el suport de Jordi Cairó.
- Joventut de Badalona (ACB):
Tornar a fer realitat aquell somni amb la meva família a la graderia. Indescriptible! Alfred Julbe i Andre Turner.
- Selecció Espanyola:
Breu, intens i una de les majors alegries de la meva vida
- Caja San Fernando (ACB):
Nova filosofia, canvi de xip i sacrifici
- Cantabria Lobos (ACB):
Elecció precipitada
- Air Avellino (LEGA-Itàlia):
Nous aires necessaris i una bona experiència. Un altre pas encertat.
- Tau Ceràmica (ACB):
Recanvi temporal. Duresa, però sensació de tornar a competir.
- Unelco Tenerife (ACB):
Recuperar sensacions i ser molt feliç jugant a bàsquet.
- CB Valladolid (ACB):
Quatre temporades de contrasts on les coses positives superen les negatives. Amics.
- Ford Burgos (LEB):
Una gran experiència i un gran record per sempre. Torno a coincidir amb el César Sanmartín i Carles Marco, dos dels meus millors amics.
- Alcázar de San Juan (LEB):
Una experiència breu.
- Virgen del Coro (Tot Bàsquet):
Amics i el plaer incalculable de jugar amb el meu germà.
- UBSA (Copa Catalunya):
Tornar a casa.

La revista de la Federació Catalana de Basquetbol, Bàsquet Esport, en el seu número 3 (febrer-març de 1999) va entrevistar a Raül López (18 anys) i Ivan Corrales (24 anys), els joves bases del Pinturas Bruguer de llavors. Aquell reportatge cara a cara el podreu recuperar clickant aquí.