Eva Areste va dirigir la final masculina del Campionat d'Espanya de seleccions Mini entre Madrid i Andalusia, campionat en el que Andrés Fernández va ser designat per dirigir una de les semifinals masculines. Per la seva banda, però en el Campionat d'Espanya de seleccions Infantil, en Xavier Lanza va dirigir una de les semifinals masculines mentre que Josep Manel Huertas va ser l'encarregat d'arbitrar una semifinal femenina.
Eva Areste: En línies generals faig una valoració positiva de la meva participació en aquests campionats, encara em queda un camí llarg a fer. Penso que en tot moment vaig estar al nivell que la competició requeria encara que el primer dia va costar adaptar-se.
Andrés Fernández: Faig una valoració positiva de la meva participació en aquest Campionat. Marxo de Cadis havent aconseguit els objectius amb els que vaig arribar. Esforçar-me per fer un bon treball a la pista, conèixer gent d’altres comunitats i tenir la sort de treballar els ‘postspartits’ amb grans professionals de l’arbitratge.
Josep Manel Huertas: Crec que la valoració que es pot treure és que s'han fet les coses de forma correcta, independentment de les designacions de semifinals o finals, ja que tot això reflexa la feina feta amb anterioritat. Només veure que s'han actuat en tres semifinals i una final (Mini i Infantil). Ara només queda seguir treballant encara més dur per acabar la temporada amb un bon nivell arbitralment parlant. Personalment estic molt satisfet de la nostre participació.
Xavier Lanza: Acabo molt satisfet amb la feina feta, però amb ganes de seguir millorant i progressant. Canvia bastant arbitrar infantils que arbitrar la categoria EBA, tant pel que fa a relacions amb jugadors i entrenadors, com el criteri a seguir, però em vaig adaptar ràpid al que la competició requeria. L'esforç i les ganes no em van faltar. En definitiva, valoració positiva.
Eva Areste: Una gran satisfacció i una gran oportunitat poder xiular aquests campionats. Per suposat també conèixer a grans persones i amics dins del món de l'arbitratge que desitjo seguir veient a d’altres campionats o concentracions.
Andrés Fernández: Una gran experiència. És la primera vegada que participo en una activitat com aquesta, i tenir l’oportunitat de xiular partits de tant bon nivell i comentar les nostres actuacions amb els tècnics de la FEB, per corregir-los al dia següent, m’ha ajudat a créixer com a àrbitre.
Josep Manel Huertas: Participar en campionat d'aquest estil sempre és un plaer i és on realment gaudeixes de companyies noves i d'altres que havies conegut anteriorment. Arbitres amb gent d'unes altres comunitats i veus altres detalls sempre des de la mateixa línea d'arbitratge. També tens el punt de vista d'altres tècnics i tot això t'enriqueix. Gràcies a campionats com aquest puc dir que he aprés coses noves i que tinc bons amics a certs punts d'Espanya.
Xavier Lanza: Una experiència més per aprendre i seguir progressant en el món de l'arbitratge. És molt xulo veure jugadors de categoria infantil, amb una il•lusió enorme per jugar i passar-s'ho bé, i que tu estàs permetent que gaudeixin i juguin a bàsquet. També el retrobament amb companys d'altres comunitats amb els quals havia coincidit en altres campionats i clínics, alguns dels quals són bons amics.
Eva Areste: El moment que van designar-me la final. No m'ho creia realment, va ser una situació molt emocionant, i que vaig poder compartir amb els meus companys i companyes.
Andrés Fernández: La veritat és que seleccionar només un moment és una mica complicat. Em quedo amb el grup humà que es va formar. Quan no estàvem xiulant o comentant algun detall de les nostres actuacions amb els tècnics, ens reuníem alguns companys i ens passàvem la tarda explicant-nos històries i anècdotes que ens han passat a les pistes a les nostres respectives federacions.
Josep Manel Huertas: Tinc un record agredolç, ja que estava actuant al pavelló de Chiclana simultàniament a quan la Selecció Catalana Infantil Femenina jugava la semifinal. Veure com al descans del meu partit guanyava Catalunya i després d’afanyar-me per veure el final no va ser possible veure com passava a la final. Com a record graciós, cada dia a l’anar a l’habitació em trobava als nois de la Selecció Catalana Infantil Masculina i els hi preguntava com havien quedat. Agrair a tot el Comitè poder haver participat i un plaer compartir el viatge amb la Seleccions Catalanes Infantils, els entrenadors, delegats i fisio.
Xavier Lanza: La semifinal masculina que vaig tenir la sort de xiular va ser la cirereta al bon treball. Però això no perdura en el temps, és cosa d'un dia. Amb el que realment em quedo és amb els moments viscuts amb els amics, companys d'arbitratge i amb els tècnics. I no em puc oblidar de mencionar l'organització del campionat, els xofers que ens portaven d'un camp a un altre, els auxiliars de taula, els encarregats dels pavellons, etc. Em van fer sentir com a casa, normalment no els valorem i són imprescindibles perquè tot funcioni correctament. També els pares dels jugadors, no tothom pot dir que a l'acabar un partit ha estat dialogant i fent un cafè junt amb els pares de l'equip que ha perdut una semifinal (des d'aquí una salutació als pares andalusos). Tot això és el més bonic del bàsquet. Infinites gràcies a tothom.
