Reportatge de Xavi Ballesteros publicat dijous 15 de novembre de 2012 a El9 Esportiu
A la vida hi ha històries que són surrealistes, increïbles, úniques i irrepetibles. A la gent del carrer, a vegades, no li toca viure mai una història per sorpresa. Són pocs aquells als qui els arriba una opció inesperada, que els pot canviar la vida i que servirà per explicar-la als fills i als néts. Això és el que li ha passat a un badaloní, Sergio Ndemensogo. Un dia estant a casa va rebre un missatge per Facebook, en què li deien que estaven buscant jugadors amb arrels de Guinea Equatorial per jugar la lliga d’aquest país i, com que havien vist aquest cognom, li preguntaven si realment era així. El Sergio no en va fer cas. Un mes després, parlant amb els seus inseparables amics Juan Fernández i Joan Barnich (jugadors també de bàsquet comarcal) els va explicar la història i van decidir respondre.
La sorpresa va ser que era real. El pare del Sergio és guineà i només per això ja comptava com a possible fitxatge. Van fer una convocatòria amb d’altres com ell d’Espanya a València i el van fitxar. Avui ha marxat cap al país africà a corre-cuita, havent demanat amb urgència una excedència a l’escola Ramiro de Maeztu del barri de Llefià de Badalona, on donava classes d’història, i ha emprès aquesta aventura de sis mesos. Un regal de la vida: "És una cosa que a la meva edat ja no m’hauria imaginat mai. Encara no m’ho crec, però penso que un tren com aquest no el puc deixar escapar." El país ara té petroli i els propietaris dels clubs de bàsquet no saben amb què gastar-se els diners.
En Sergio ha fitxat pel Mongomo, el campió, i jugarà fins al gener el que seria l’Eurolliga de l’Àfrica entre alguns campions de països del continent africà. Evidentment, també ha hagut de deixar el Grup Barna, el seu club actual. Però tot ha anat tan ràpid per a aquest mite del bàsquet comarcal de Badalona –va sortir de la Penya, va jugar al Montgat, al Círcol, a l’Ademar, al Sant Andreu de Natzaret, al Sant Josep i al Sant Adrià– que encara hi ha molta gent que no s’ho creu: "M'han dit que només hi poden haver tres estrangers per club i la resta han de ser guineans. Tot just arribar em donaran el passaport amb la nacionalitat d’allà. Un altre que també anirà cap allà és Miguel Ángel Montañana, un jugador que ha estat en diversos equips de la LEB i que la seva mare, per casualitat, va néixer a Guinea, i li han trobat ja la descendència per poder comptar-lo com a jugador local".
No hi ha estat mai
Una de les anècdotes és que, tot i que el seu pare és de Guinea i hi té família, el Sergio Ndemensogo no ha anat mai a aquest país. El badaloní ens explica què li han dit sobre la competició: "La veritat és que en conec ben poques coses, però sé que fins al gener jugarem el que és la copa d'Àfrica, però no sé amb quins equips ni de quins països, i després juguem la lliga nacional, en què hi ha vuit equips de la península i uns altres que són de les illes guineanes."
Ndemensogo diu que marxa molt content, però estressat: "Tenen una manera de funcionar molt africana. He hagut de decidir-me ràpidament i accelerar tràmits. I el que més m'ha costat ha estat explicar-li a la xicota, perquè sembla una història poc creïble [riu]." Problema d’idioma no en tindrà, perquè com que és una antiga colònia espanyola s’hi parla castellà. Però ell, més que el bàsquet, anirà a viure una aventura que ni ell ni ningú s’hauria imaginat fa uns dies.
