FOTOS: cedides
L’Scania Cup és un campionat no oficial, per a equips de categoria juvenil, de països del Nord d’Europa, que cada temporada organitza el club suec de Södertälje Basketboll Klubb a la ciutat de Södertälje a la Província d’Estocolm (Suècia).
Els tres àrbitres d’aquest Comitè van tenir una destacada actuació, dirigint els partits finals del campionat en els tres casos.
A continuació podeu llegir una breu entrevista a cadascú d’ells:
1. Com va sorgir la possibilitat de dirigir partits d’aquesta competició?
Alberto Baena: Vaig parlar amb un altre company que va ser a l'edició anterior i em va proposar que enviés la meva sol·licitud. Per la meva sorpresa, va ser acceptada.
Arnau Padrós: Coneixia el torneig degut a que companys com l’ Hèctor Carmona i l’Alejandro Garcia hi havien anat en anteriors edicions, aquest any, a través de l’ Hèctor que em va explicar el funcionament del torneig i la formació que es rebia em vaig animar a enviar la invitació que va ser acceptada.
Hèctor Carmona: La meva primera participació a l'Scania Cup va ser l'any 2010 de les mans d'Alan Richardson, el que va ser el meu Director Tècnic durant la meva etapa com a àrbitre al Regne Unit. Ell va convidar-me a participar i des d'aleshores cada any rebo l'invitació per tornar-hi. Així, he anat introduint la possibilitat que m'acompanyessin companys del Comitè Català i, d'aquesta manera, anar obrint portes. S'ha de dir que no és fàcil poder accedir-hi ja que hi ha representació arbitral de gairebé tots els països europeus fins a formar un total d'uns 150 àrbitres aproximadament.
2. Quin treball arbitral heu desenvolupat en aquesta competició?
Alberto Baena: En el torneig es treballa amb mecànica de tres àrbitres. Hi ha molts àrbitres que no havien tingut l'experiència de fer-ho abans, així doncs el primer dia ens van donar les indicacions pràctiques (en pista) i teòriques (a l'hotel) de com es treballa. Després, a gairebé tots els partits tens un tècnic / informador que et dóna indicacions cada temps mort o entre períodes. A la nit, a l'hotel teníem xerrades amb material audiovisual dirigides per l'àrbitre d'Eurolliga, Luigi Lamonica. Després d'aquestes xerrades, ens donàven les designacions i posaven els equips ("crews") que haviem d'arbitrar.
Arnau Padrós: El treball més important que s’ha realitzat en aquest torneig és la mecànica arbitral, en concret la mecànica de tres àrbitres, ja que tots els partits han estat dirigits d’aquesta manera. De mans de Luigi Lamonica i Lahdo Sharro, ambdós arbitres internacionals, ens han introduït dins d’aquesta metodologia realitzant xerrades abans de començar el campionat i també cada nit un cop havien finalitzat els partits.
Hèctor Carmona: El treball més important d'aquest clínic arbitral és la possibilitat d'aprendre i/o refrescar el treball de la mecànica de 3. Aquest fet s'ha de destacar ja que a la majoria de lligues nacionals europees predomina encara la mecànica d'arbitratge doble. De les mans de reconeguts àrbitres internacionals com Luigi Lamonica, Michel Patrick Glod, Lahdo Sharro i, també, de tècnics arbitrals com Buluç Yalcin, Jovan Skundric i Alison Muir, entre d’altres, hem aconseguit analitzar i millorar els aspectes més importants del treball amb mecànica de 3 a través del feedback a la pista i anàlisi de vídeo. El nostre treball ha estat molt bo i s'ha vist reflectit en el fet que tots hem tingut designacions per partits finals: Alberto Baena (Final Boys 98), Arnau Padrós (Boys 97), Héctor Carmona (Boys 94).
3. Quines diferències i coincidències heu experimentat a nivell d’arbitratge respecte l’arbitratge català?
Alberto Baena: Hi havia certes diferències a l'hora de gestionar els partits, el control de canvis, la imatge i personalitat de l'àrbitre a la pista, la xiulada... Potser a nosaltres ens semblava que hauria de ser de la manera a la que estem acostumats aquí, però àrbitres d'altres països no li donaven el mateix caire. En qüestió de criteri, també podríem parlar d'algunes diferències però en general a Europa crec que tenim un força comú...
Arnau Padrós: Per començar, s’ha de dir que em vaig endur una sorpresa molt positiva en la manera que tenien els companys de tractar-te un cop sabien que venies d’Espanya i més en concret de Catalunya. Des de els tècnics fins als àrbitres ens miraven d’una manera més respectuosa i acostumaven a parlar de grans àrbitres catalans com els seus referents. Hi ha multitud de diferències en referència a l’arbitratge, la manera de gesticular, de senyalitzar, en la xiulada, cadascú utilitza les seves pròpies senyals, etc... però sempre s’arriba a un punt comú, el criteri és el mateix, fet que em va sorprendre ja que la valoració de contactes i de violacions era d’un nivell molt alt.
Hèctor Carmona: Començant per les diferències, dir que hi ha una gran diferència a nivell de la manera de treballar la mecànica (manca de moviment) i la senyalització. A Catalunya i Espanya degut al fet que som molts àrbitres, estem molt acostumats a tenir unes exigències altíssimes: criteri, senyalització, mecànica, etc... per així poder optar a ascendir de categoria. No obstant això, és important destacar que el més important ha estat que en quant al criteri hem estat tots iguals perquè gràcies a les TIC i els FIBA Teaching Materials cada vegada és més fàcil intercanviar informació i aprendre de les experiències d'altres companys. En definitiva, tot això ha produït que, sobretot, als partits de categories més altes el nivell de d'arbitratge assolit hagi estat espectacular afavorint un espectacle basquetbolístic tant per als àrbitres com pels ulls dels espectadors.
4. Quina valoració feu d’aquesta experiència?
Alberto Baena: Es tracta de xiular, però el fet de fer-ho amb gent que no coneixes de res, que parlen un altre idioma i que venen d'altres escoles d'àrbitres d'Europa ho fa especial. És una activitat que m'agrada molt i a més reuneix les relacions socials amb conèixer llocs nous. Per a mi, ha estat una experiència molt gratificant i molt bona, sobretot pel fet que els tres àrbitres catalans que vam anar al torneig, vam xiular cadascú una final de les cinc possibles.
Arnau Padrós: Absolutament positiva, aquestes experiències ajuden a créixer com a àrbitre i també com a persona, les dificultats que et pots trobar en el llenguatge i en la manera de comunicar-te amb els teus companys provoca que tot el que expliques i fas ha de ser doblement clar, fet que ajuda a expressar-te de forma molt més clara sense deixar lloc a dubtes, i això en l’arbitratge és primordial. Conèixer gent d’altres cultures, poder veure un país com Suècia que em va encantar, estar al costat de tècnics amb una gran experiència i estar acompanyat de dos grans amics com són l’Hèctor i l’Alberto fa que m’endugui a casa un sac de records difícils d’oblidar.
Hèctor Carmona: Aquesta experiència ha estat molt gratificant i positiva ja que sempre s'aprenen coses noves de l'intercanvi de visions amb altres companys d'altres països i amb cultures basquetbolístiques diferents. Això, sumat al fet de poder passar uns dies amb l'Arnau i l'Alberto, dos amics i companys del Comitè Català, han fet que torni plenament satisfet de la feina feta i amb moltes ganes de tornar a la propera edició.
