Així és. Durant molts anys les referències històriques han situat l’engegada del bàsquet a Catalunya a l’Escola Pia de Sant Antoni, a la Ronda del mateix nom a Barcelona l’any 1921, portat pel pare Eusebi Millán des de Cuba on havia exercit magisteri. A l’Escola Pia, el Pare Millán imposà, si vols per força, la pràctica del bàsquet a les hores de pati alternant amb el futbol, i fundà amb ex-alumnes del col·legi el Laietà Basket Ball Club, nom en honor als laietans, primers pobladors de l’antiga Barcino.
I ja es prou coneguda la història del primer partit de bàsquet jugat a Catalunya i Espanya, l’amistós Laietà - Europa, jugat al camp del CD Europa amb les cistelles posades sobre els travessers de les porteries de futbol, jugant 7 contra 7, i que va guanyar l’Europa per 8 a 2, el 8 de desembre de 1922.
Malgrat aquesta fita històrica, abastament coneguda i reconeguda, avui ja no està considerada com la capdavantera del bàsquet al nostre país, però si com la de l’engegada i arrelament definitiu del bàsquet a Catalunya.
De fet, no fa molts anys varen ser descoberts, a l’Arxiu Tobella de Terrassa, el dietaris escolars d’Artur Martorell, mestre de l’Escola Vallparadís de Terrassa, creada i dirigida per Alexandre Galí, dos eminents pedagogs que aplicaven a l’escola els més moderns sistemes d’ensenyament. En aquest dietari, en el mes de gener de 1913, hi ha diverses referències al basquetbol, tal com: "m’haig de cuidar de les cistelles de basket-ball" o "preparar els entrenaments de basket-ball". O: "potser tindriem de refredar un xic el basket-ball perque ara com són pocs no jugan be i s’aburreixen i expressament fan faltes". I en el diari 'Crònica social', el 4 de març de 1913 es publicà una petita notícia: "Basketball. Al camp Vallparadís, d’aquí poc, els petits alumnes de l’escola del mateix nom, practicaran aquest nou esport, desconegut fins avui per nosaltres".
Totes aquestes notícies evidencien el coneixement i una certa pràctica del nostre esport, i s’expliquen perquè Galí i Martorell eren amics d’un altre gran pedagog de l’època, Eladi Homs, qui com a Secretari del Consell de Cultura de la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1911 va viatjar als Estats Units d’Amèrica amb la finalitat d’observar i aprendre els sistemes i mètodes educatius d’aquell país. Homs va descobrir a les escoles i universitats americanes la pràctica del basquetbol com a esport formatiu i alhora d’esbarjo, i en tornar ho va explicar als seus amics, els quals no dubtaren en que podia ser una pràctica aplicable al sistema escolar català.
Malgrat les referències escrites abans esmentades, no hi ha constància real que el bàsquet es portés llavors a la pràctica amb cert rigor i organització. Però els estudiosos del nostre esport no defalleixen en trobar la baula perduda entre Vallparadís i l’Escola Pia, que aporti noves de continuïtat entre una i altra.
És doncs un fet natural, però emotivament destacat, que Terrassa, en aquest centenari presentés la seva candidatura a ser “Ciutat del Bàsquet Català”, que va ser aprovada unànimement pel Patronat de la Fundació.
Complint amb el protocol habitual, el passat 12 de gener, la Comissió Organitzadora de Terrassa 2012, encapçalats pel Tinent d’Alcalde, Sr. Alfredo Vega; i els màxims representants de la Fundació del Bàsquet Català, el President Sr. Joan Fa i els Vicepresidents Srs. Sust, Vial, Prats i Lluís, signaren el protocol de compromís de la celebració.
És d’esperar que el programa d’actes i activitats de Terrassa serà de gran contingut, esportiu, social i cultural, i així ho fa pensar els contactes i primeres converses entre la Fundació i la Comissió Organitzadora egarense.
