Tots quatre àrbitres van dirigir diferents partits d'aquests campionats, però Piñol va tenir l'oportunitat, també, d'arbitrar partits de bàsquet en cadira de rodes. Cal recordar que en aquests Campionats, com en ocasions anteriors, no han pogut participar àrbitres de la mateixa comunitat en partits on ha estat present aquesta. Així doncs, i degut a la presència de Catalunya a les quatre finals de categoria cadet i infantil, els àrbitres catalans no van poder dirigir cap d’aquests encontres. Les Seleccions Catalanes van fer-se finalment amb dues medalles d'or (Seleccions Infantils Masculina i Femenina) i dues d'argent (Seleccions Cadets Masculina i Femenina), mentre que en el Campionat d'Espanya en cadira de rodes, Catalunya es va penjar la medalla de bronze.

Quina valoració general fas de la teva participació als Campionats d’Espanya Cadet i Infantil de Córdoba?
Sergi Martínez: La meva valoració és molt positiva, no només en l'apartat tècnic sinó també en l'apartat personal. La qualitat humana que es troba en aquests campionats és excel·lent, en tot moment et sents recolzat per tots els teus companys. També els tècnics estan disponibles gairebé les 24 hores del dia. Fem pinya uns amb els altres, realment hi ha molt bon ambient. En l'apartat tècnic, personalment he polit molts detalls que em serviran per seguir creixent en aquest món.
Arnau Padrós: La meva valoració és molt positiva, estar envoltat dels millors jugadors en categoria Infantil i Cadet d'Espanya és molt satisfactori, doncs el nivell de joc és molt alt. De la mateixa manera, poder conèixer gent d'altres comunitats i el seguiment fet per els tècnics de la FEB durant el campionat és excel·lent.
Francesc Xavier Piñol: Indubtablement positiva, poder compartir durant una setmana amb companys d’altres comunitats l’afició que més ens agrada i supervisat amb grans tècnics arbitrals és un privilegi pels que vam poder estar allà. A nivell de bàsquet en cadira de rodes, és l’inici de poder integrar aquesta petita família amb un gran organigrama ja constituït des de ja fa molts anys com és la FEB, perquè cada vegada més altres companys puguin anar adquirint els coneixements mínims per arbitrar aquest tipus de partits. Durant la setmana que vaig estar en aquest campionat, cada vegada hi havien més companys que volien saber i no paraven de preguntar-me inquietuds que tenien sobre partits de bàsquet en cadira de rodes. El dia de la final més d’un es va desplaçar fins al pavelló on es jugava per tal de presenciar el partit. A més, també vaig tenir la sort de dirigir tres partits del Campionat d’Espanya de bàsquet Infantil i Cadet.
Joel Pujol: La meva valoració és molt positiva; primer de tot pel fet de xiular amb companys d'altres autonomies als millors jugadors i jugadores de cada regió. Són partits amb un ambient especial dels quals m'agrada gaudir. I segon, per poder estar en una altre ciutat i, per tant, poder conèixer altres indrets.

Què ha suposat per a tu, participar en aquests Campionats?
S.M.: Un pas més per seguir creixent. En aquest campionat hem tingut a diferents tècnics molt pendents de nosaltres, que ens corregien els errors per intentar seguir en la línia de progrés. També el fet de poder coincidir amb altres companys ha estat enriquidor, alguns d'ells ja eren coneguts i d'altres no.
A.P.: Formar part de la representació arbitral catalana a Córdoba va ser una sorpresa perquè en un principi no estava designat per anar-hi i una satisfacció per a mi perquè és una recompensa a tot el treball realitzat fins ara.
F.X.P.: El conviure amb tots aquests àrbitres, retrobar-me amb companys que feia molts anys que no havia vist, compartir experiències, coneixements, aprofitar la formació, adquirir coneixements tècnics arbitrals,... Estar involucrat des de la sortida de Barcelona fins l’arribada amb l’equip català infantil de bàsquet en cadira de rodes ha estat una bonica experiència.
J.P.: Ha suposat viure en primera línia una concentració dels millors equips autonòmics d'Espanya, amb una gran quantitat de tècnics i àrbitres que t’enriqueixen com a àrbitre però també personalment. És una experiència que tothom hauria de poder tenir com a mínim una vegada!

Amb quin record o moment et quedes d’aquesta estada a Córdoba?
S.M.: Tinc molts i bons records, suposo que quedar-me amb un de sol és molt difícil; així que destacaré alguns. Just després d’una semifinal cadet femenina, amb l'adrenalina encara pels núvols d'haver estat present en un bon partit i amb la feina molt ben feta, l'abraçada amb el company i el gran post-partit. O també les bones estones passejant per Córdoba i veient 'La Mezquita' envoltat d'amics o la tornada amb l'AVE amb tota l'expedició catalana, amb l'alegria conjunta de que Catalunya ha fet un bon paper en tots els àmbits. Quedar-se amb un sol record és impossible, en tinc tants!
A.P.: Per una banda em quedo amb tots els moments viscuts amb la gent de les altres comunitats. D'altra banda amb l'experiència assolida en aquests campionats.
F.X.P.: A nivell de bàsquet en cadira de rodes, la sensació que vaig viure el primer partit que vaig xiular dels nens en cadira de rodes va emocionar-me, nens que només jugant un cop l’any, aquella il·lusió, alegria, esforç personal i col·lectiu, esperança que darrera d’una invalidesa total la vida segueix, uns pares participatius, un joc net, sense la finalitat de la victòria... va poder amb mi, potser perquè vinc d’un bàsquet en cadira de rodes competitiu, on es mouen diners, on els triomfs són molt importants, on a la que et descuides s’aprofiten de la teva errada arbitral, durant uns moments em va venir el paral·lelisme d’aquestes dues formes de jugar al basquet. Agraeixo haver estat seleccionat per viure i participar en aquest campionat.
J.P.: Els moments que més recordaré són les xerrades amb companys d'altres autonomies i la xerrada en grup amb els àrbitres Conde i Hierrezuelo de l’ACB, sempre és bo el contacte directe amb els teus models.