Azahara Fort Vanmeerhaeghe (Vinaròs, 14 d’abril de 1978) és una destacada professional en l'àmbit de la preparació física i la fisioteràpia. Doctora en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, també compta amb una diplomatura en Fisioteràpia i un màster en Alt Rendiment Esportiu pel Comitè Olímpic Espanyol (COE).
Actualment, és professora titular a la Facultat de Ciències de la Salut i a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-Universitat Ramon Llull, on també desenvolupa una intensa tasca com a investigadora. Forma part del grup de recerca SAFE (Salut, Activitat Física i Esport) de la Universitat Ramon Llull i les seves principals línies de recerca se centren en la valoració i l'entrenament neuromuscular per a la millora del rendiment i la prevenció de lesions, especialment en l’etapa adolescent.
La seva extensa trajectòria acadèmica inclou diverses publicacions en revistes científiques i participacions en congressos especialitzats. L’any 2014, a més, va fer una estada al Cincinatti Children’s Hospital, on, com explica ella mateixa, va poder coincidir amb alguns dels investigadors “que més han publicat sobre la lesió de lligaments creuats del genoll en noies esportistes adolescents”, entre ells el doctor Greg Myer. També ha col·laborat amb d’altres figures internacionals destacades, com el responsable del programa de desenvolupament de l'atletisme britànic, Rhodri S. Lloyd.
Compagina la docència i la recerca amb la seva tasca com a coordinadora de l’àrea de salut/rendiment i preparadora física de l’equip de bàsquet femení del projecte Segle XXI, que impulsa la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ). Una vinculació que va començar l’any 2008, quan estava fent el doctorat: “Vaig tenir l’oportunitat de poder fer-lo a la Residencia Blume, que és on està el Segle XXI, i aquí va començar tot”, recorda. Primer va estar a l'equip júnior i després al sènior, i jugadores com Vega Gimeno o Laura Gil, integrants d’aquell Segle XXI, formen part de la seva tesi doctoral.
Abans d’aterrar al món del bàsquet, va treballar en d’altres esports. Després d'acabar el batxillerat a Vinaròs, a l’IES Leopold Querol, es va traslladar a Barcelona per estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC (Universitat de Barcelona) i del 2001 al 2003, després d’obtenir la llicenciatura, va ser la preparadora física de la selecció catalana d’esquí nàutic. En aquesta etapa també va estudiar fisioteràpia a Blanquerna, aconseguint la diplomatura l’any 2004.
Posteriorment, arran de dur a terme un Màster en Alt Rendiment Esportiu pel Comitè Olímpic Espanyol (COE), va començar a treballar amb la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, a l’equip estatal d’esquí. Hi va estar del 2005 al 2010 i va poder viure dos Jocs Olímpics d’Hivern: Torí 2006 i Vancouver 2010. En aquests anys també va col·laborar amb la selecció espanyola de waterpolo femenina juvenil i absoluta i va ser fisioterapeuta del CD Terrassa d’hoquei herba femení, campió de la lliga de Divisió d’Honor la temporada 2004-05 i subcampió de la Copa de la Reina l’any 2004.
La recerca l’apassiona, i poder treballar en un programa com el Segle XXI, explica, suposa una oportunitat única: “Tot allò que investiguem ho podem aplicar en el dia a dia, i les noies del Segle XXI es nodreixen de tot el coneixement científic que fem des de la Universitat. Penso que és un ‘win-win’ i un gran exemple de com la ciència és útil pel dia a dia i en aquest cas per millorar l’alt rendiment”.
La preparació física en l'etapa adolescents, posant èmfasi en la importància del treball de força per a la salut i el rendiment esportiu, així com per prevenir lesions, centra bona part de la seva tasca. Defensa que la pràctica de diversos esports durant la infantesa és fonamental per afavorir un desenvolupament motriu òptim, i aposta per no especialitzar massa aviat els nens i nenes en una sola disciplina esportiva, prioritzant el component lúdic de l'activitat física. “Abans de fer bàsquet, futbol, tennis, o qualsevol altre esport, cal aprendre a saber córrer bé, a saber saltar, a llançar-te…Amb això no vull dir que als sis anys els nens o nenes no puguin jugar a bàsquet, però a més de jugar a bàsquet s’haurien de fer moltes altres coses”.
Reivindica, a més, la importància de comptar amb professionals qualificats en preparació física durant les etapes de formació, per garantir un acompanyament adequat als esportistes i ajudar-los a establir una bona base. Aquest aspecte esdevé clau en moments crítics com la pubertat, una fase de canvis profunds en el cos que incrementa el risc de lesions, especialment entre les noies: “Malauradament, cada cop són més els casos d'adolescents que han de deixar l’esport que els apassiona per culpa de lesions greus, de menisc o lligaments creuats, o perquè pateixen esquinços de turmell recurrents que els impedeixen progressar. Sovint, aquestes situacions es podrien prevenir amb una preparació adequada abans de la pubertat”.
“La fisiologia de l’home i de la dona és diferent i, en el cas de les dones, la pubertat comporta la fluctuació hormonal. Sabem que el cicle menstrual influeix tant en el rendiment com en la salut dels teixits”, explica Azahara Fort. Durant aquesta etapa, es produeix un pic de lesions especialment alt, ja que les noies experimenten un creixement sobtat: guanyen múscul, greix i força, però tenen menys control neuromuscular. “De sobte, sóc més alta, peso més, però em costa més controlar el meu cos, i això incrementa el risc de lesió”, detalla. A més, la influència hormonal pot afectar aspectes com la laxitud articular, un factor que augmenta la vulnerabilitat davant de lesions. Tot plegat fa que “les noies tinguin entre sis i deu vegades més probabilitats de patir lesions de lligaments creuats o esquinços de turmell".
El treball de força juga un paper fonamental per prevenir aquestes lesions, sobretot en aquestes etapes formatives: “L'entrenament de força és una aposta per la salut. Està demostrat que un bon treball de força, integrat en un programa d’entrenament controlat, ajuda a prevenir lesions”, explica Fort, que destaca també que, en el cas del bàsquet, la preparació també ha d’adaptar-se a les especificitats d’un esport amb un alt nivell d’impacte i contacte: “És un esport hipercomplex, on el rendiment depèn de múltiples factors i on gairebé cap jugada es repeteix exactament igual. Els patrons de moviment varien constantment i, per tant, cal preparar els jugadors i jugadores per competir en aquest context de gran variabilitat, i alhora intentar minimitzar al màxim el risc de lesió”.
