Begoña Villarrubia Renom (Barcelona, 3 d'agost de 1970) és una periodista d'esports amb una extensa trajectòria de més de 30 anys. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), treballa al Mundo Deportivo des del 1994, on ha destacat pel seu compromís amb la promoció de l’esport femení i l’empoderament de les dones.
La seva implicació en la lluita per la igualtat de gènere l’ha portat a compaginar la tasca periodística amb la creació i l’impuls de l’associació sense ànim de lucre WISE (Women in Sport, Encouraging), de la qual és cofundadora i presidenta. A més, actualment forma part del Comitè de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona i del jurat del Premi Dona i Esport, que atorga el consistori barceloní. Aquest guardó, el Premi Dona i Esport, li va ser concedit l’any 2020, i s’afegeix a altres reconeixements com el Guardó de l’Esport de la Fundació Catalana per a l’Esport, rebut l’any 2021, i el premi de la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) per la seva tasca en la difusió de l’esport català, que li va ser entregat el desembre de 2023 durant la tradicional Trobada de Nadal de la UFEC.
El periodisme és una professió tradicionalment vocacional, i en el cas de la Begoña Villarrubia va ser així: "Ho tenia molt clar des de ben petita. M’agradava molt llegir diaris, m’imaginava sent periodista, viatjant pel món, entrevistant gent... Mai no em vaig plantejar fer cap altra carrera i el temps m'ha confirmat que la vaig encertar. El periodisme és una de les professions més boniques que hi ha".
Quan era a la Facultat, estudiant segon curs, ja va començar a fer els seus primers passos en el món del periodisme esportiu. "Era sòcia d’un club de tennis, el Club Tennis de La Salut, i allà hi havia un fotògraf que em va dir: 'jo faig les fotografies i tu escrius dels campionats'. I així va ser com vaig començar a la revista Super Tenis", recorda.
Posteriorment, va col·laborar al Carrusel Catalunya de la cadena SER, fins que, acabada la carrera, va aterrar a la que encara és la seva casa: el diari Mundo Deportivo. "Vaig conèixer un parell de persones que em van dir que feien proves per treballar al diari i l’any 1994 hi vaig poder entrar com a becària. Vaig tenir la sort que es va començar a publicar un suplement que es deia ‘Mundo Evasión’, que era sobre esports d’aventura, i em van fitxar", explica.
D’allà va passar a fer notícies de futbol regional, fins que l'esport de la cistella es va creuar en el seu camí: "Vaig començar a fer informació de Bàsquet Català quan hi havia en José Manuel Fernández de responsable de la secció de bàsquet del diari". S'hi va estar quatre anys, una experiència que descriu amb afecte: "El bàsquet és com una gran família, tot és molt més proper, i entre periodistes sempre he trobat molta companyonia. Va ser una etapa molt bonica". Una connexió que mai no s’ha trencat, i que el 2024 la va dur a presentar la Festa del Bàsquet Català.
En aquells anys, va arrencar el seu compromís ferm amb l’esport femení. "Em va agafar la vena reivindicativa. No podia entendre que, si les dones som el 50% de la població, només es parlés d’esport masculí. I vaig ficar-m’hi de ple, primer en l’àmbit del bàsquet, però també en el poliesportiu", assenyala. Un camí que la va conduir cap al futbol femení: "Un subdirector del diari, en Juanjo Pallàs, em va comentar la possibilitat de seguir el Barça femení, i així va ser que que al voltant del 2003 o 2004 vaig començar a fer informació de les blaugrana. Era l’època que hi havia la Natalia Astrain com a entrenadora i he tingut la gran sort de poder viure en primera persona l'espectacular creixement que ha viscut el Barça femení des d'aleshores". Actualment és la responsable de futbol femení a Mundo Deportivo, i ha estat present en Mundials i Eurocopes seguint la selecció espanyola, que es va proclamar campiona del món l’any 2023. A més, també col·labora com a comentarista a RAC-1, Teledeporte i Barça One.
El 2020, conjuntament amb Mònica Font Torrens, va fundar l’associació WISE (Women In Sport, Encouraging), amb l’objectiu d’empoderar les dones a través de l’esport: "Fem conferències a clubs, federacions, escoles, on intentem explicar històries inspiradores de jugadores, entrenadores, àrbitres, directives...per donar a conèixer referents femenins". Una tasca de promoció i divulgació que també fa a través del Comitè de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona, amb xerrades a les escoles de la ciutat.
"L’esport femení està creixent molt, i en el cas del Barça femení en deu anys hem passat de publicar un breu a publicar dues pàgines cada cop que hi ha partit. Però encara és del tot insuficient", afirma. I, en aquest sentit, assenyala que "el Barça femení és com un transatlàntic, que està creixent moltíssim i ha aconseguit generar molt d’interès, amb grans audiències, però a la resta d’esports no passa el mateix i no tenen la visibilitat que haurien de tenir".
Per Villarrubia, s’ha avançat molt, però tot està per fer: "Segons les últimes dades, el 92% de la informació és d’esport masculí i només el 8% és de femení. I això és un clar símptoma que alguna cosa falla. Tenim referents espectaculars, com per exemple la Laia Palau en el món del bàsquet, que ho han guanyat tot, i tot i així encara costa que es parli de bàsquet femení. A més, a banda de la visibilitat, hi ha el tema del tractament. Massa sovint es tracta l’esport femení i les esportistes amb una certa condescendència, de ‘pobretes, el que han hagut de lluitar per arribar fins aquí', i això ja no toca".