L’entrenadora catalana Glòria Estopà va agafar les maletes, fa dos anys, per incorporar-se al projecte femení del València Basket. Allà es va fer càrrec de la direcció de l'equip vinculat, el Nou Bàsquet Paterna i, enguany, en la seva segona temporada, l’ha conduït fins a la final de la Lliga Femenina Challenge. Tot un èxit inesperat per a un afiliat dirigit a la formació de jugadores i que tenia com a objectiu la permanència.
A mida que va anar avançant el curs, però, les noies del Paterna van anar creixent per acabar convertint-se en la gran sorpresa de la temporada. Només el Celta, de la també entrenadora Cristina Cantero, va privar el Paterna d’aixecar el títol, però la derrota en la final va tenir regust de victòria per a les valencianes, que han superat amb escreix totes les expectatives. Un any, a més, on el València Basket ha conquerit també la Lliga Femenina. Amb Estopà, una de les protagonistes de la campanya #DemanaCanvi, també parlem de la manca d'entrenadores al capdavant dels equips d'elit i del Programa Mentoria d'Entrenadores, engegat per l'FCBQ.
Ho vam gaudir al màxim i estem molt contentes. Està clar que vam donar la sorpresa arribant fins a la final, on ens van topar amb un gran equip com el Celta però, tot i la derrota, ho vam viure com una victòria, perquè el nostre equip, el Paterna, no està plantejat ni construït per arribar a jugar aquests partits ni per lluitar per l’ascens. La nostra feina és ajudar a créixer les jugadores joves que el València Basket creu que poden tenir una progressió que algun dia les porti al primer equip. I això és el que hem fet, treballant tot l’any per fer-les millorar i comptant amb l’ajut de dos o tres jugadores una mica més veteranes que també coneixen els objectius i el funcionament del grup.
El nostre objectiu inicial era assolir la permanència, perquè el que li interessa al València Basket és tenir un equip en aquesta categoria i donar cabuda a les jugadores joves per les quals aposten. I tenen clar que millor estar a la Challenge que no pas a la LF2, perquè el nivell és superior i les jugadores es poden formar i desenvolupar en una categoria més potent. Al final els resultats van acompanyar i estem molt contentes de com ha anat la temporada.
Si, i no és cosa només d’aquest any, sinó que és el fruit d’una aposta forta pel bàsquet femení que ja ve d'algunes temporades. A més, penso que és un èxit col·lectiu de tot el club, del primer equip però també de l’Alqueria i de totes aquestes jugadores que estan entrenant allà dia a dia i que hi dediquen moltíssimes hores. Jugar a la Lliga Challenge aquestes darreres temporades, amb aquesta aposta per jugadores amb projecció que també han estat col·laborant amb el primer equip, fa que aquesta lliga ens la puguem sentir també una miqueta nostra.
Penso que ha estat un encert. Parlant amb d’altres entrenadors/es que estan a la categoria, tots comentem que ens ho estem passant molt bé, perquè el nivell de bàsquet és molt alt. Ens exigeix molt als staffs i hi ha una bona barreja de jugadores veteranes, amb experiència contrastada en la Lliga Femenina, així com també de joves que estan apareixent i que volen fer-se un lloc al màxim nivell. A més, el fet que només hi hagi un grup i redueixis els equips també fa que el nivell s'incrementi i és tot un repte. Està sent una molt bona experiència.
Ja fa uns anys que es van fent passes endavant i ho veiem amb les apostes que estan fent alguns clubs com el València Basket, el Casademont Saragossa, l’Spar Girona o, darrerament, també el Barça CBS, que enguany ha fet una molt bona temporada en l’estrena a la màxima categoria. I vull aprofitar per felicitar-los, especialment al meu amic i excompany Isaac Fernández i tot el seu staff, que ho estan fent molt bé. Tot això és molt positiu no només pel bàsquet, sinó per tot l’esport femení en general.
És cert. Costa perquè a hores d’ara encara hi ha més entrenadors nois que noies i això fa que, al final, si el nombre d’entrenadores és menor, doncs n’arribin menys. Ara mateix a la Lliga Femenina tenim a la Made Urieta i a l'Azu Muguruza, que ja fa anys que estan a l’IDK i a l’Araski, i aquest curs, hem tingut a l’Ana Montañana, que malauradament no seguirà al Lointek Gernika i encara no se sap el seu futur. Per sort ha pujat el Celta i hi ha la Cristina Cantero, que confio que serà l’entrenadora l’any vinent i així en tindrem una altra. I a la Challenge esperem que també creixi, perquè aquest curs hem sigut molt poques, l'esmentada Cantero, la Mireia Capdevila, que no va acabar la temporada, i jo.
Si, i tant! Òbviament cal que els clubs apostin més per posar entrenadores en aquests equips professionals o semi professionals, però alhora també és clau que tot el gruix d’entrenadores que estan portant equips de formació, que n’hi ha moltes i de molt bones, també tinguin la voluntat i el desig d’anar més enllà i arribar fins a les categories d’elit. El València Basket, en aquest sentit, també està fent una aposta per formar joves entrenadores i en tots els staffs dels diferents equips hi ha noies.
Són una gran ajuda perquè a vegades hi ha entrenadores que pensen: a mi m’agradaria entrenar al màxim nivell, però no sé com ho puc fer. I que veuen que, amb les hores que dediquen habitualment al seu club, no n’hi ha prou. I tots aquests programes fan que puguin aprendre dels seus referents, participar en xerrades, clínics...i contactar també amb d'altres entrenadores que ja estem allà, que vegin que és possible arribar-hi, i que volem ajudar-les a millorar perquè cada cop n’hi hagi més a l’elit.
Em va trucar el director tècnic del club, l'Esteban Albert, i quan vaig parlar amb ells, d'entrada, no era per portar l’equip de Challenge, sinó per formar part del grup d’entrenadors del València Basket. Vaig venir sense saber quin equip portaria, però aquell estiu hi han haver canvis en l’staff de la Lliga Femenina, Roberto Hernández, que en aquell moment era l’entrenador del Paterna a la Lliga Challenge, va passar a l’staff de Lliga Femenina, la seva plaça va quedar buida i van pensar en mi.
Molt positivament. Era la primera vegada que sortia de Catalunya i la veritat que ha estat una experiència molt bona. Jo tenia clar que no volia marxar només per una temporada i ja en porto dues, tot i que em semblen cinc com a mínim, perquè el temps passa molt ràpid i tot és molt intens. És un club on s’entrena molt, on hi ha molta feina, on es viu el bàsquet 24 hores, però estic molt contenta d’haver pres la decisió. Jo estava molt bé al Barça CBS, amb l’Isaac i aquell extraordinari grup de jugadores, però alhora també volia viure noves experiències.
Hi estic molt bé i espero quedar-me. De moment, però, encara no hi penso gaire perquè, com ja vaig fer la temporada passada, aquests dies estic donant un cop de mà al Cadet A i el dissabte marxarem al Campionat d’Espanya Cadet a Guadalajara, a gaudir d’una experiència més. També seguiré treballant amb algunes jugadores joves de l’equip que encara són per aquí i a l’estiu estaré al Campus de Tecnificació Femenina. Hauran de parlar amb mi de cara a l’any que ve i, aleshores, veurem.
