A nivell d’actitud, compromís i entrega de les jugadores, la valoració és molt alta. És cert que ens va faltar la cirereta de guanyar la final, però això no pot amagar el treball que van fer les nostres jugadores durant tot el procés previ i els dies del campionat, tant dins com fora de la pista. La seva capacitat de treball per superar moments complicats (que n’hi ha hagut) feien que mai es donessin per vençudes en cap situació. Des del primer dia han anat creixent com a grup humà fins convertir-se en un EQUIP posant per davant les necessitats del col·lectiu als propis sentiments individuals. A nivell defensiu, a excepció de la final, l’equip va estar a un nivell altíssim, amb només 40 punts encaixats per partit i moments molt brillants en aquest apartat que va permetre assolir el primer lloc de grup i superar a una selecció molt complicada (i que ens havia guanyat en el torneig de preparació) i competitiva com era la Valenciana.
Treball i esperit de superació. Gairebé tot l’equip va patir la grip abans i durant el campionat però, amb el treball de totes, quan una no estava prou bé apareixia una companya per donar-li un cop de mà a la pista.
L’explosió d’alegria en superar València a la semifinal i, també, com es van sobreposar a la derrota contra Andalusia a la final. Malgrat la tristor totalment justificada van treure forces per aixecar-se. Això demostra el seu grau de maduresa.
Fotos: Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ)
