- Fotografies del cos tècnic de Catalunya durant els campionats:
[1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] [9] [10] [11] [12] [13] [14] [15] [16] [17] [18] [19] [20] [21] [22] [23] [24] [25] [26] [27] [28] [29] [30] [31] [32] [33] [34] [35] [36] [37] [38]

Ivan Torinos
entrenador Selecció Catalana Cadet Femenina
‘Estem orgullosos de vosaltres’ és la frase que tinc al cap per valorar a la nostre selecció després d'aquest campionat. Abans de la competició demanàvem al grup treball, esforç i il·lusió a cada partit, i ara no tenim cap dubte de que el nostre equip ha donat aquesta imatge a totes les jornades.

Quan comencem un campionat totes les seleccions volem guanyar l’or, però la competició et deixa sempre al teu lloc, i com els hi dèiem l'altre dia a les nostres jugadores: “és el nostre el tercer?” Doncs sí, perquè a semifinals ens vam trobar una selecció que va competir millor que nosaltres, i que finalment va guanyar el campionat, no hi ha cap excusa, elles van ser millors aquell dia. Després d'aquell partit l'equip estava desfet, però la força del nostre grup ens va permetre aixecar-nos amb ràbia i tota l’il·lusió, per seguir lluitant i jugar un partit molt complicat com és el tercer i quart lloc. Finalment, l'equip amb l'ajuda de totes va aconseguir el bronze davant una bona selecció com Madrid. Què puc dir? Felicitats i enhorabona noies!

El meu agraïment per a totes i cada una de les jugadores d'aquest equip, pel vostre treball i nivell humà, als meus ajudants, la Sara i el Miguel, estar al vostre costat és quelcom que mai oblidaré, excel·lents sempre, GRÀCIES per tot una vegada més! Al Néstor per les hores dedicades al grup, i finalment a tota la gent del Comitè Tècnic per la seva confiança i suport en tot moment.

Joan Albert Cuadrat
entrenador Selecció Catalana Cadet Masculina
Un exigent campionat el que hem viscut, la 1a fase ens va obligar a exprimir-nos al màxim i a la 2a en que cada partit era una final, no va ser menys. Els tres equips del podi final estàvem al mateix grup, juntament amb la Comunitat Valenciana que va ser semifinalista l'any infantil.

A la fase final va ser quan millor varem competir, amb grans defenses que varen provocar una mitjana de 28 pilotes perdudes als nostres rivals. La llàstima és que els nostres tant per cents d'anotació van estar una mica per sota de l'habitual i no ens van permetre ampliar les distàncies. Destacar els primers 20 minuts contra la Comunitat de Madrid, un exemple de domini ens tots els apartats del joc ens van permetre certificar el pas a la final a la mitja part del partit, els 27 punts d’avantatge marcaven la clara superioritat que varem tenir.

La final va ser entre els dos millors equips, els més complerts i els que aportaven més jugadors a cada partit. Un final d'infart ens va deixar amb l'argent, decebuts per no haver pogut guanyar el campionat però orgullosos de la imatge que va donar l'equip en tots els partits.

Com a reflexió dir que del 1r al 5è classificat del campionat tots varem perdre dos partits, això demostra la igualtat que hi ha a la categoria. Molts jugadors, comunitaris i extracomunitaris de canteres ACB participen amb les seves autonomies i això augmenta el valor de la medalla d'argent aconseguida.

No puc acabar sense agrair als 31 jugadors que varen formar aquesta selecció des de l'octubre del 2010 fins al gener del 2012, i als seus pares per l'ajuda i el respecte a les decisions que s'han hagut de prendre durant aquest temps. Als meus companys Pablo i Ramon, que ho han donat tot i més per aquesta selecció, la seva implicació és un exemple pels joves. Han estat generosos en el treball i en la convivència, han renunciat a coses importants per estar amb l'equip, han lluitat dia rere dia amb l'únic objectiu d'ajudar al grup. Sou imprescindibles! Al Néstor durant tot el procés, i al metge Sanfeliu, que al campionat ens han mimat sense retòrica, han entès la dinàmica de treball i no han mandrejat ni un sol segon per intentar tenir els jugadors al 100%. Sou uns grans professionals!

També vull esmentar als tècnics de la selecció femenina. Ivan, Miguel i Sara han ajudat i conviscut com si tots set fóssim un únic equip amb mateixos objectius. Us mereixeu el millor! Agrair a l'Ezpeleta que sigui invisible en la seva tasca però que sempre estigui allà amb bon humor, ha respectat molt el nostre espai, una gran virtut per la seva professió! I als nostres responsables Xavi, Ricard i Xavier, que han estat allà per escoltar i assessorar, però mai per imposar. Sembla lo normal, però precisament és el més difícil de dirigir grups de treball.

Isaac Pujol
entrenador Selecció Catalana Infantil Femenina
En finalitzar el campionat la sensació va ser agredolça. Havíem aixecat el cap per guanyar el bronze però veníem de la derrota d'una semifinal. El fet d'haver viatjat amb una maleta plena d'il·lusions i amb la idea de competir al màxim, i no aconseguir arribar a la final, va ser un cop dur del que vam saber refer-nos i que de ben segur ens ajudarà a millorar en un futur.

Ara, passat uns dies, un extreu una valoració positiva de tot plegat, ha estat una setmana inoblidable. El grup de jugadores que s'ha format a nivell humà ha estat excel•lent, i la prova la tenim en com van ser capaces de tirar endavant un partit tant complicat com el 3r i 4t lloc a camp de l'amfitrió o com una jugadora de les reserves ens va venir a rebre a l'estació. Són aquests detalls amb el que un s'acaba quedant, més enllà de qualsevol medalla. Hem gaudit de cada moment i l'equip ha aconseguit competir a un gran nivell dins la pista. Quedar primeres de grup invictes; tornar d'un campionat tant igualat amb una medalla, on seleccions com Madrid o Aragó no han estat a semifinals; perdre tant sols un partit; i haver jugat a un gran nivell de bàsquet; és una mostra evident i un premi al treball d'aquestes jugadores, a les que els hi espera, de ben segur, un gran futur i projecció.

M'agradaria aprofitar per felicitar públicament a totes les jugadores del 98, a les 12 que han competit i a totes les que hi han treballat, des de les reserves (Carla Bieg, Elna Martín, Blanca Casamort i Judith Valls) fins a la llarga llista de jugadores que han participat de tot el procés. Felicitar i agrair als pares i mares tot l'esforç que fan, seguint a les filles amunt i avall, animant-les i recolzant-les, als clubs i entrenadors, ja que són ells qui estan cada dia formant a aquestes jugadores. Agrair a l'Eli i al peque Arnau la seva dedicació, a l'Anna tot el que ha treballat durant aquest llarg any, a la Rosa i al Josep Maria per vetllar per les nenes, al Pere Rius per la seva gran tasca durant el procés de primer any, als col·laboradors, l'Angel, el Guillem, la Núria i al Ramon Àlvarez i al Toni Valderrama, per la seva ajuda. I agrair la confiança i el suport rebut per part del Ricard Daura, en Xavi Rodríguez i en Xavi Valls, així com en Francesc Navarro, amb qui va començar el procés de les 98.

Ferran Peña
entrenador Selecció Catalana Infantil Masculina
La meva valoració no és del tot positiva doncs tot i emportar-nos una gran experiència d’aquest Campionat, tots creiem que aquest grup podia haver aconseguit millors resultats, però la realitat ens ha ubicat en aquest 4t lloc. Possiblement la sensació de ser un grup molt interessant, de futur i amb molt talent, ens va generar moltes expectatives que en els moments més complicats no ens van ajudar a jugar al nivell que esperàvem. Tinc la confiança que l’experiència i les sensacions viscudes no quedaran en “sac trencat”. Tots hem de treure les nostres conclusions, positivar i continuar treballant perquè no ens torni a passar.

Aquests jugadors son joves i tindran temps per madurar i adonar-se que l’esport, el bàsquet,  és per gaudir-lo i divertir-se i crec que en aquest Campionat no ho han fet com es mereixien pel treball previ realitzat. L’equip s’ha esforçat al màxim sense recompensa i hem d’aprendre de les derrotes i acceptar-les.

Finalment agrair la col·laboració a tots els clubs que han aportat jugadors a tot el procés de Selecció. Donar les gràcies al Comitè Tècnic (Xavier Valls, Xavi Rodríguez i Ricard Daura) per la confiança dipositada en nosaltres un any més, al Toni Valderrama per la seva paciència amb els seleccionadors, a la fisio (Rosa), i especialment als meus ajudants (Jordi Estany, Pep Campanya i Josep Perich) per la seva implicació i il·lusió en el projecte i demanar disculpes a tots aquells que esperaven més del nostre grup. Ho hem intentat i no oblidem que es tracta d’un joc de nens de 13 anys.