L'entrenador Carles Rofes és tota una institució a la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia, on hi porta entrenant, de forma gairebé ininterrompuda, des dels 14 anys. Actualment, afronta la seva 2a etapa al capdavant del primer equip masculí, a qui ha dirigit en 365 partits, i és l'únic entrenador de la categoria que sap què és guanyar la Copa Masculina, un trofeu que va alçar al 2012 al Centre Parroquial de Badalona.
Els seus inicis vinculats al món de la pilota taronja van arribar com a jugador del club lluïsenc, amb seu social a la mítica pista de la Plaça del Nord, situada al cor del barri de Gràcia. Tot i que el futbol era l'esport que inicialment més l'interessava, va inclinar-se per triar el bàsquet, ben arrelat a la seva família, en especial els seus pares, amb currículum com a jugadors i entrenadors al conjunt gracienc.
Rofes, que ha viscut la realitat de totes les categories de formació, tant d'entrenador principal com d'assistent, té com a referents basquetbolístics el seu pare, Josep Maria Rofes, tècnic històric de l'entitat lluïsenca durant les dècades 80' i 90', així com també Giancarlo Macchi, Víctor Garcia, Rafa Nache, Alex Terés i, en l'aparador ACB, figures catalanes com Pedro Martínez i Carles Duran, sense oblidar a tots els entrenadors del Bàsquet Català que es troben, any rere any, amb el compromís que tenen envers els seus equips i amb el bàsquet.
El cicle daurat dels Lluïsos de Gràcia (2002-12) / Carles Rofes, amb només 21 anys, va acceptar la proposta d'agafar les regnes del sènior masculí de Lluïsos, al 2002, fruit de la valenta decisió de la junta directiva, fidel a la filosofia lluïsenca d'apostar i nodrir-se del talent de la pedrera, tant a pista com banqueta. Creixent gradualment i competint contra equips de més potencial, el premi de l'ascens a Copa arribaria, per 1a vegada a la història del club, al 2010. En el mateix exercici, el tècnic també va rebre la condecoració com a 'Millor entrenador d'equips masculins en competició d'àmbit català', premi que va significar un reconeixement a la feina ben feta de tots els estaments d'un club amb pocs mitjans. La dedicació, la passió, la il·lusió i el treball, tanmateix, no els manca. L'aterratge a la màxima competició del Bàsquet Català va servir de termòmetre per avaluar la progressió d'un projecte a l'alça, sempre amb peus a terra i mantenint el tret identitari de donar protagonisme els joves valors del club. En l'estrena a Copa es van quedar a les portes de la Final a Quatre i van ser eliminats a 1/4 per un Sant Josep amb més ofici, que va saber aprofitar i fer sang dels pocs minuts dolents dels de la Ciutat Comtal al fatídic encontre d'anada.
La temporada perfecta de l'equip barceloní no es faria esperar massa. Al 2011-12, un planter amb els grans capitans Jordi Rofes, germà d'en Carles, i Roger Morris, jugadors com el base Víctor Pla, els exteriors Francesc Pla, Raimon Daví i Víctor Valderrabano, l'interior Medir Tena, i el líder Oriol Pla, va tornar a citar-se amb la història. A punt van estar de quedar-se amb la mel als llavis i de tornar a ensopegar amb la pedra de 1/4, doncs el Salt d'Èric Surís els va guanyar per 10 punts a l'anada (54-44), castigant en excés uns desaventurats 30 segons finals. Empentats per l'afició, van capgirar la sèrie (72-60) en un duel en què el ritme i la bona defensa d'ajudes, especialment sobre Xevi Torrent, estrella saltenca, els va brindar el passaport en una pròrroga d'infart. A semifinals van emportar-se dos xocs ajustats i intensos tombant el Platges Mataró de Jordi Ventura i Natxo Ariño (65-60 i 66-67). Un decisiu temps extraordinari atorgaria el bitllet per a la Final a uns graciencs que s'enfrontarien amb l'amfitrió Aracena-Sant Josep, un vell conegut que, a més, havia estat el seu últim botxí en una fase final. A Badalona, i acompanyats per més de 300 aficionats, els Lluïsos aixecarien el títol de campió per 77-82. L'Oriol, bandera del cicle daurat blau, va ser l'MVP amb una immensa intervenció (19 punts i 25 de valoració) que va encoratjar en atac la bona feina coral, en tasques defensives, per aturar Pedro Cuesta i Dario Naharro, referències badalonines.
'Veure Lluïsos a EBA no té preu' (2012-13) / Sota el leimotiv 'veure Lluïsos a EBA no té preu' com a reclam d'una campanya viral per a recaptar aportacions i sufragar part dels avals i despeses derivades de la nova categoria d'àmbit estatal, l'entitat va confirmar, gràcies a múltiples col·laboracions, que el premi esportiu de l'ascens es convertia en realitat. El projecte va seguir incondicional als herois de l'ascens i es va vetllar pel nucli dur com a motor pel nou repte, en el darrer exercici de Rofes comandant l'equip. La base de treball consolidada i l'encert en reforços puntuals però transcendentals van permetre incrementar el nivell d'un grup forjat a Gràcia, sempre sostingut per una massa social que va seguir animant el bloc en el seu 'exili' a Llars Mundet. A tocar de Collserola es van traslladar els graciencs, colpejats pels requisits competitius, que els van forçar a deixar a la Plaça del Nord sense el bàsquet de barri, i per les dificultats del districte per a disposar d'instal·lacions municipals.
Tot i els obstacles, es van tornar a reinventar i, malgrat que a nivell classificatori la temporada es va tancar amb un descens com a cuers, van competir pràcticament tots els partits. L'epíleg, això sí, va ser memorable: un triomf imborrable a Balears, abatent tot un aspirant a LEB com l'Opentach Pla de Mallorca en una remuntada per a recordar, esborrant l'ampli avantatge de 25 punts dels illencs en la 2a meitat. A Marratxí, i amb una victòria més al sac, Rofes tancaria el seu primer cicle com l'arquitecte del període daurat dels Lluïsos.
Una pausa obligada (2013-16) / La situació familiar i el desgast competitiu van donar pas a un temps de necessitat descans. Rofes va aprofitar la nova situació per a continuar formant-se i va bellugar-se ràpid per assistir a diversos entrenaments de nombrosos equips de diferents nivells. La tornada a l'entitat es va produir tres anys més tard i, amb la porta oberta per a poder sumar novament, va decidir encetar un nou camí agafant el sènior 'B' de la casa. La seva pissarra emprendria un enfocament més formatiu en una experiència que resultaria molt positiva i gratificant.
Retorn al primer equip i nou ascens a Copa (2016-actualitat) / El retorn de Carles Rofes a la banqueta del primer equip va venir motivat, entre d'altres aspectes, pel cruel descens a 1a Catalana en la campanya 2016-17. A Santa Coloma de Queralt, i després de superar el Castellar (65-49) i la UE Horta (59-64) a l'eliminatòria prèvia, i l'AESE (71-63) a semifinals, la nova fornada lluïsenca es va plantar a la final, on va derrocar la UE Mataró (48-55) per assegurar-se el títol de campió i el segon ascens a Copa, en uns mesos marcats per la unió i la determinació del grup com a remei terapèutic per a pal·liar les fins a tres dures lesions de genoll patides al llarg de la temporada.
El regrés del tècnic barceloní, que va representar l'entitat a l'ALLSTAR de Granollers 2020, va venir secundat pel de Víctor Pla, director de joc d'una vella guàrdia encara present amb els germans Pla, Tena i Maldonado com a eixos vertebradors d'un col·lectiu amb valors emergents com Marcos Abrines, Ricard José, Albert Roman o Ferran Gómez. Amb l'Oriol Pla encara com a punta de llança, Rofes va conduir l'equip fins a la F4 de Segur de Calafell, que van cloure com a 4t classificat. Prèviament, a 1/4, els blaus van eixugar els 6 punts d'avantatge que el Ripollet de Roger Vilanova havia obtingut a Gràcia (51-57) i, comandats pels 23 punts de l'Oriol, sempre decisiu als partits importants, van remuntar el vol assaltant el Francesc Barneda (71-82).
Tot i la continuïtat de jugadors com l'incombustible Tena, el talentós Francesc Pla o el gladiador Maldonado, la marxa d'en Víctor i la retirada de l'Oriol els ha obligat a reinventar-se i a donar més responsabilitats als nous jugadors, la majoria formats íntegrament a la casa. La projecció de la pedrera continua sent el segell del club i d'un tècnic que és sinònim de treball gremial, de passió per aquest esport i de competitivitat constant, intentant sempre que els seus jugadors millorin a diari i se sentin a gust amb l'equip.
A dia d'avui, els Lluïsos de Gràcia A - Verdi Subministraments ocupen la 7a posició del grup 1, amb un balanç de 5 guanys i 4 derrotes. En un curs marcat pel retorn a la normalitat, posterior al període de pandèmia, el quadre blau es congratula de poder tornar a jugar amb la graderia blava recolzant l'equip, ben acompanyats per tota la base. Als seus 40 anys i després de 26 com a ja icona lluïsenca, Rofes, que ha dirigit el primer equip en 365 partits, segueix sent l'únic entrenador de la categoria que sap què és ser campió de la Copa Masculina.
