Les pistes de bàsquet no sempre han estat de parquet, ciment o d'altres tipus de paviments esportius com llosetes o resines sintètiques. Els camps de sorra eren comuns a molts clubs catalans i abans de començar a jugar calia marcar les línies amb cal, així com trasportar les cistelles i fixar-les amb els seus contrapesos de sacs de sorra, pedres o blocs de formigó.

La primera fotografia correspon al camp del Centre Catòlic L'Hospitalet en un partit dels anys 40 amb un històric del Bàsquet Català, Pere Costa i Amigó, en primer terme. Jugador del Círcol Catòlic de Badalona fins a mitjans de la dècada dels 50, Costa va ser un referent en el mon del bàsquet com entrenador de categories inferiors. Al fons de la imatge també apareix, amb una cinta al cap, un altre històric com l'exbase internacional del Joventut de Badalona, Marcel·lí Maneja.

Maneja repeteix protagonisme a la segona fotografia, en el que apareix saltant, en un partit davant el Real Madrid a la final del Campionat d'Espanya de 1948 i en el que la Penya es va fer amb el seu primer campionat. D'altra banda, la tercera fotografia correspon a un partit del C.E. Laietà a la seva pista, ja de ciment, del carrer Viladomat de Barcelona a la dècada dels 50. En aquesta ocasió, el jugador protagonista que entra a cistella és l'expresident de l'FCBQ, Enric Piquet, durant la seva etapa com a jugador del club barceloní.

Curiositats, històries o anècdotes com aquesta del Bàsquet Català a #SabiesQue, la nova secció del web de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) amb material extret del fons de la Fundació del Bàsquet Català.