Un sprint final en forma de tres postreres victòries consecutives ha signat un factor pista in extremis favorable pel Roser, 2n classificat del Grup 1 amb 19 triomfs i 7 derrotes. L'orgull de la talentosa guàrdia roserenca va transformar un inici amb incerteses (5-4) en una dinàmica ben cuinada i païda, de traducció simultània en un 14-3 final, que dispara l'expectació actual a les files barcelonines. Quarts classificats fa dues temporades a la Final a Quatre de Salou amb Jordi Garcia al capdavant, va conduir a un ascens a Lliga EBA com a transició d'un any, dirigida per Juan Hereza. Sota les seves directrius, els roserencs volen tornar a viure un ascens de categoria i no renuncien a res en un intent d'emular el títol de campions aconseguit a Granollers, el curs 2003-04. El desplaçament a una fortalesa inexpugnable com és l'Antoni Roure, es presenta com una pedra a la sabata per un bloc que rendeix millor a l'Estació del Nord (11-2) que lluny de Barcelona (8-5) i té en l'espectre defensiu una de les seves grans virtuts (2a millor defensa del G1).
Una de les millors plantilles no només del Grup 1 sinó també de la Copa Catalunya Masculina. Mantenint el nucli del planter que va competir a EBA la temporada passada i amb retocs en forma d'efectius de molts quirats a les poques llacunes restants, els vermell-i-negres compten amb una profunditat de banqueta capaç d'alimentar-se amb la mateixa voracitat que ho fa la primera rotació. Una estructura de perfils atlètics però àgils articula una formació endreçada que guanya els partits des d'una física defensa, aplicant-se per baixar al fang. Amb moments d'arravatament desenfrenat que costen car els seus rivals amb desconnexions inoportunes, el quadre de la Ciutat Comtal acostuma a fulminar sense miraments quan es projecta amb avantatges superiors als 10 punts.
En termes individuals, el polivalent Albert Sulleva ha adoptat el paper de líder clarivident que residia en Xavi Assalit a l'inici de curs. La llarga ombra de l'antic base titular va perseguir els del Fort Pienc fins que, en un obrir i tancar d'ulls, Sulleva va carregar-se l'equip a les esquenes, juntament amb el protagonisme creixent de l'elegant tirador Joan Gavaldà i els pilars interiors Carlos Javier Antonio i Sergi Tubert. Múltiples pols de creació que capitaneja un Sulleva com a assassí "silenciós". La seva omnipresència a pista li permet tiranitzar el joc, de manera natural, tant en tasques ofensives com defensives. Defensor d'alçada, tàcticament sempre ben col·locat i amb unes condicions físiques envejables que l'ajuden a intimidar i taponar amb facilitat, sent capaç de congelar defensivament qualsevol posició contrària. De gran versatilitat, també destaca el poder per capturar rebots ofensius, més enllà de tenir una mobilitat poc comuna per la seva envergadura a l'hora de sortir com un llampec en contraatac i botar la pilota com si es tractés d'un base. La seva absència per lesió va posar contra les cordes el bloc roserenc, amb un espiral de derrotes eixugat sense conseqüències gràcies a la força del col·lectiu.
Un dels millors jocs de peus de la categoria, el del coratjós Tubert, aspiraria a assolir la condecoració virtual que l'any passat se l'atribuïa sense discussió al campió esparreguerí Ruben Morales. Raul Verano, Adria Hijos, Dani Roure, més Gavaldà i el vigorós "Deivi", cinc punyals afilats a les ordres d'un Hereza que disposa dels intruments ben afinats per lluitar per un bitllet cap a Segur de Calafell, seu de la Final a Quatre. L'experiència d'un grup on es mantenen 5 peces clau (Sulleva, Roure, Gavaldà, Tubert i Marc Palau) del bloc que va caure a semfinals de Salou contra el Sant Josep de Badalona (74-65) i la fluïda química que desprenen amb les noves cares, dos components que poden valer el seu pes en or en una eliminatòria que es preveu molt equilibrada.
