El campió de la fase regular del Grup 2 de la Copa Catalunya Masculina ha trencat la barrera de la fase final, que els va deixar amb la mel als llavis la temporada passada (5è classificat amb 16-10). El club badaloní ha patit un enorme creixement esportiu curs rere curs fins a esdevenir, enguany, en un aspirant convertit en candidat i, amb etiqueta compartida de favorit, ha accedit per la porta gran a 1/4 de final. Els dimonis han constat com una fiable assegurança de vida a les grans cites, apoderant-se de tots els averages particulars del grup excepte amb el Bàsquet Sitges. Equip de marcat gen competitiu que sempre apareix els dies subratllats en vermell com ho serà una complicada visita a La Bisbal d'Empordà. Els de Badalona, que comptaran amb el tret de La Plana a la recàmera, han plasmat una de les millor ratxes de la competició, amb fins a 9 victòries consecutives al llarg de tres mesos d'imbatibilitat (del 10 de novembre al 16 de febrer). Actualment n'encadenen cinc, de seguides i compareixen amb un dels cartells com a locals més forts del campionat (12-1).
Aconseguir el ceptre del G2 a una darrera jornada que va suposar un tobogan d'emocions no ha satisfet la fam d'un Badalonès que pretén validar la seva hegemonia més enllà de la fase regular. El tècnic Xavi Riera ha sabut aglutinar, cohesionar i solidificar exitosament un grup dotat d'estímuls autònoms, de qualitat fora de dubte, que ara treballen al servei d'un col·lectiu, que ha brillat amb llum pròpia tot i haver estat fortament afectat per les lesions. El llançament exterior és una de les fortaleses badalonines i coincideix precisament amb una de les virtuts principals del seu oponent. Amb la recuperació del franctirador Èric Balagué, Riera compta amb un exèrcit de preparades metralletes compulsives. Marc Camins, David Carbonell, Albert Riera i Pedro Cuesta, quatre canells prodigiosos diposats a fer imperar un perímetre vermell que es preveu com un dels focus clau de l'eliminatòria.
L'estrella inqüestionable és "l'etern" Pedro Cuesta, un gladiador de museu i un contrastat valor sempre segur que pot alternar amb total garantia les posicions d'aler i d'aler-pivot. I és que per físic i talent pot tenir superioritat en ambdós llocs. Per fora és més fort i corpulent que els seu marcadors i, a més, compta amb un bon rang de tir, que perfecciona cada estiu. A la pintura, és més ràpid de moviments que la majoria, a qui pot amenaçar de cara i d'esquenes a cistella. Una referència indiscutible, amb innat caràcter competitiu, a la Copa Catalunya capitanejant clubs capdavanters que ha tornat a enlluernar a les ordres de Riera. L'aportació defensiva sota el cèrcol de David Carbonell, l'antítesi característica de Terry Hopewell, i d'un experimentat Marcos Morales que sap què és ser campió (amb l'UB Sant Adrià), recepta per minimitzar la descomunal influència del talent americà a la pintura, evitant que s'enlairi com unturment subjugador.
A nivell estadístic, els de "diables vermells" són una turbina ofensiva molt difícil d'aturar (3r millor atac del G2) però també ressalten per aplicar-se darrera (2a millor defensa del grup). Sense anar més lluny, a 4 dels últims 5 xocs han encaixat xifres per sota els 65 punts de mitjana, tempteig que ha ajudat a recuperar un liderat que han dominat àmpliament, i a parts gairebé iguals, amb el Ripollet. Havent mantingut fresc el nucli dur des que van certificar el seu accés classificatori, amb un estil agressiu, de vistós atac i intensa defensa, el club de Badalona, amb maduresa suficient per afrontar contextos decisius, està llest per posar la directa cap a Segur de Calafell, seu de la Final a Quatre de la Copa Catalunya 2018-19.
