Arribar a una final i aconseguir medalla sempre és un bon resultat i és per estar satisfets. La valoració és molt positiva tot i que lògicament ens hagués agradat acabar d’arrodonir el campionat amb la cirereta de la medalla d’or.
L’equip fins a semifinals va fer un bàsquet excel·lent, va rendir a un nivell altíssim, superava els partits amb molta contundència i desplegant un joc ràpid i atractiu. Fins i tot a la semifinal es va derrotar a Aragó, que finalment va ser bronze, de la mateixa manera.
No ens hem d’amagar que amb els resultats que havíem fet s’havien generat unes expectatives molt altes per la final, però a un partit poden passar moltes coses i amb nenes de 14 i 15 anys encara més. Andalussia va plantejar un partit dur i nosaltres no vàrem acabar de trobar el nostre joc, van ser justes guanyadores. Tot i així hem d’estar molt contents del treball i del que ens han fet gaudir aquestes noies, cal valorar que ens emportem una sempre difícil medalla d’argent i no la derrota de la final.
M’agradaria felicitar a aquesta generació de jugadores, als familiars que les han acompanyat, a tota la gent que ha ajudat i col·laborat amb al selecció, als seus entrenadors i entrenadores... ja que ha estat un campionat brillant, les jugadores s’han buidat a cada partit, inclosa la final on perdent de 14 a falta de menys de 2 minuts l’equip es posa a 3 i no tira la tovallola. Unes jugadores que ens han regalat moments de bàsquet de un nivell que no recordo haver vist en un campionat cadet des de feia molts anys. A totes elles cal felicitar-les per fer fàcil el que és molt difícil, ens deixa una generació amb molt futur.
Increïbles
Em resulta molt complicat escollir un moment concret però potser em quedaria amb tot el joc desplegat durant el campionat, l’esclat d’alegria a l’acabar la semifinal i en com l’equip va lluitar la final fins l’últim segon en els últims minuts.
