La valoració és molt positiva. Crec que vam créixer molt durant la part final del procés de preparació i els jugadors van millorar competitivament moltíssim. Ja des del torneig preparatori jugat una setmana abans va quedar clar que seria un campionat amb rivals molt durs i equips ben conjuntats. El partit contra la duríssima Andalusia va ser clau pel futur de l'equip al campionat, i guanyar al darrer segon, patint com vam patir, ens va donar la confiança per passar per sobre dels següents rivals que ens vam trobar pel camí a la final: Comunitat Valenciana, un rival que ens va guanyar de 18 en el torneig va ser superat amb clares diferències al partit de grup; i contra Aragó, un any més amb un nivell altíssim, també amb una diferència gran al marcador a les semifinals.
Malauradament a la final ens esperava Madrid, amb un dels equips cadets possiblement més potents dels darrers anys. Tot i que vam aguantar i fins i tot anar per davant en molts moments del primer i segon períodes, Madrid va acabar imposant el seu poder físic amb tres jugadors per sobre dels 2 metres a la pista i dominant el rebot ofensiu amb claredat. Tot i que vam lluitar fins l'extenuació amb una actitud remarcable vam haver de conformar-nos amb la plata, un resultat que amb el pas dels dies va sabent cada cop millor.
Talent.
Crec que va haver-hi més d'un moment. L'explosió de felicitat després de guanyar a Andalusia en el darrer segon va ser potser el punt d'inflexió i el moment més important del campionat pel nostre equip.
Fotos: Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ)
