EXCEL·LENT. Les expectatives generades amb aquest grup eren arribar a les semifinals. Tot això passava per superar a rivals directes i físicament més poderosos com Andalusia i Comunitat Valenciana. A la fase de grups l’equip va saber afrontar aquests dos partits amb la màxima concentració i confiança, i va poder assolir el primer lloc del grup, el qual ens donava automàticament el passi a semifinals i al mateix temps evitàvem al vigent campió, Madrid.
Un cop a semifinals, havíem de superar Euskadi i, a pesar de no fer el millor partit, els nois van saber competir i arribar al final amb totes les opcions... i va sortir cara. Ens plantàvem a la gran final. Objectiu superat amb escreix, però volíem mes, encara que no vam tenir cap opció. Madrid va ser molt superior.
COMPETITIVA. Els dies i els moments que els partits es posaven “complicats”, tot l’equip va estar a l’alçada per saber “fer equip” i demostrar orgull i caràcter.
Qualsevol victòria en el darrer moment, marcador ajustat i amb tothom implicat i concentrat és motiu de plena satisfacció. Guanyar els tres partits ajustats que hem tingut pot interpretar-se com una mica de sort... però “la sort no s’entrena” i els jugadors han après una gran lliçó de coratge, concentració i sacrifici en aquests moments finals. També ens quedem amb molts altres moments i amb moltes cares d'alegria... i aquesta és l’essència del bàsquet.
Fotos: Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ)
