Després de sis anys guanyant i dominant el bàsquet júnior femení a Espanya, semblava una utopia veure caure el Gran Canaria en un campionat estatal. D'aquí que la victòria del Snatt's Femení Sant Adrià sobre les poderoses jugadores insulars a Guadalajara a vuitens el mes passat (70-61) va resultar un avís de revolució.
"Portàvem dos anys intentant-ho i per fi ho vam assolir", explica Dani Poza, director tècnic de l'equip adrianenc que, després d'aquest triomf, va sortir disparat cap a l'or, en presència de Ricky Rubio a la grada, atent a les evolucions de la seva germana Laia.
El títol estatal júnior, de tota manera, no és un èxit aïllat en la temporada del club lila. En el darrer mes i mig ha acumulat cinc campionats catalans en sis categories (en la sisena va ser finalista)a més del bronze en el cadet femení, convertint-se en l'autèntica sensació en les competicions de formació.
Juntament amb el Real Madrid en nois, és l'únic club que ha assolit dues medalles en campionats estatals aquest any. I el sènior ha pujat a Lliga Femenina 2 guanyant la Copa Catalunya.
"Porto des de l'any 86 i he vist grans clubs de planter fer coses importants, però no recordo res així", diu José Aneas, president de l'entitat en fer balanç del curs.
Aquesta excel·lència és fruit d'un bon treball qualitatiu i quantitatiu. El club compta actualment amb dotze equips en lligues federatives, a més del grup d'escola de bàsquet, el que suposa un total de 170 jugadores i una activitat frenètica cada dia en el pavelló de Ricart. L'entitat es nodreix de jugadores de moltes comarques properes. "Són moltes les que ja s'ofereixen a venir i vénen de tot arreu, fins i tot hem tingut de la zona de Manresa", diu Aneas.
La clau, segons el director esportiu, és la dedicació a tots nivells: "Ens preocupem de totes les generacions, tant és que siguin minis, infantils o sènior, les tractem igual i la política a cada equip és similar". L'altre factor important és la qualitat dels entrenadors i la continuïtat d'un projecte. Poza, que porta deu anys en el càrrec, diu que "els entrenadors busquen entrenar, formar, passar-ho bé i competir. Aquí ho poden fer tot. La competició va de la mà perquè no podríem competir sino forméssim jugadores".
El de Laia Rubio, que ha passat per totes les categories, és un bon exemple de la continuïtat que té aquest treball. En aquest equip, més de la meitat de jugadores porten sis o set anys a la casa.
Els títols han donat peu a històries curioses com les de la família Grau amb quatre germanes campiones en diverses categories: Laura amb el sènior, Andrea amb el júnior, Carla campiona cadet i Núria amb el mini l'any passat. En total acumulen sis ors en les últimes temporades.
Amb aquest nivell d'èxit és normal que les jugadores de Sant Adrià s'incorporin massivament a les seleccions. En la selecció júnior d'Espanya enguany n'hi haurà cinc, en infantil tres i de preinfantil un parell. Poza diu que cada temporada entre deu i quinze acaben jugant amb Espanya. En el cas de les seleccions catalanes que participen en els estatals mini i infantil, una de cada tres també són de Sant Adrià.
L'ascens del sènior a Lliga Femenina 2 planteja un nou repte de creixement a l'entitat, que afrontarà la nova temporada amb un pressupost que rondarà els 150.000 euros, gràcies a aportacions individuals, l'ajut de l'Ajuntament i dels patrocinadors. "Això és possible perquè tenim planter i no hem d'anar al mercat", recorda Poza, que explica que fins a júnior totes paguen per jugar.
La bona feina en totes les categories es reflecteix en èxit en els nivells inicials. "A l'escola de bàsquet hem tingut un 'boom' els darrers anys –explica Poza–. També ho hem fomentat fent promocions, però les exjugadores que han passat per aquí saben que les seves filles estaran ben formades".
Ara, amb molts clubs escanyats per la crisi i poca perspectiva de poder viure d'això a Espanya el futur de les jugadores és incert al país. La moda ara és marxar als Estats Units per incorporar-se a alguna universitat. "Tant de bo poguessin quedar-se aquí però si tenen nivell per marxar ens sentim orgullosos. Allà aprendran un idioma, es trauran una carrera i podran seguir jugant a bon nivell", diu Poza. HelenaOrts (Connecticut) i Laia Flores (Miami), dues vegades campiones d'Europa, ja tenen decidit donar aquest pas.
És clar, doncs, que Gran Canaria i Sant Adrià són, a hores d'ara, les dues grans factories de jugadores internacionals. Per a Aneas, repetir un any com aquest sembla "implantejable", però diu que la idea és "seguir fent bona feina i sentir-nos contents amb això".
La coincidència del Femení Sant Adrià amb el Sant Gabriel, a l'elit del futbol femení estatal, fa que el fenomen de l'esport de noies sigui ben peculiar al municipi. "Simplement s'explica perquè hi ha persones que hi han posat dedicació", diu Aneas, que es refereix a ell mateix, al seu company de junta Eduardo Espelleta i a Joan Llandrich, l'ànima i el motor del Sant Gabriel de futbol.
