Pel poc que puc veure, doncs m’hagués agradat poder seguir més el bàsquet de formació, el veig molt bé a nivells de resultats com pels jugadors de sota que van sortint, les coses s’estan fent bastant bé. A nivell personal i per l’exemple que tinc de la meva filla, ella està molt contenta, i jo crec que s’estan fent bé les coses i això marca el camí.
Crec que és molt bo i interessant. El fet de canviar de companyes, a part de fer tot el que fan en els entrenaments. Fer també deures relacionats a part del tema pròpiament de bàsquet de la pista.
El que més m’interessa és que ella vagi contenta i amb ganes d’aprendre, i això ho està fent i es bo.
Que s’ho passin bé i que gaudeixin d’aquest moment, seguint les instruccions dels entrenadors, així com també que segueixin amb els estudis, doncs és importantissim tenir un cap ben format, que també serveixi per utilitzar-lo a la pista de bàsquet.
Jo era una mica radical. No anava de colònies o a cap lloc si em perdia un o dos entrenaments. Sempre m’ha agradat moltísim gràcies als meus germans que també jugaven abans que jo.
Des de petit, quan estava a Sant Feliu, m’ho prenia molt molt en serio i m’ho passava molt bé. Després, al tres-quatre anys, el Barça va fitxar-me, que va ser ja més professional. Però recordo que ha passat tot molt ràpid, això vol dir que m’ho he passat en gran i que es gaudeix molt més quan ets jove.