Molt bona. Enguany ens hem trobat amb uns rivals físicament molt més forts i durs que d’altres anys, tot i tenir dos dels jugadors més alts del campionat. La diferència física ha estat molt evident. A mes, el sorteig del grup va fer que tres dels possibles candidats estiguéssim junts (Comunitat Valenciana, Andalusia i Catalunya) i un havia de quedar fora de la lluita per les medalles.
Tot i començar el campionat amb derrota davant la Comunitat Valenciana, l’equip va donar un pas endavant i va classificar-se per a les semifinals, que era el primer objectiu. Un cop a semifinals ens vam enfrontar a Madrid, que va resultar, un any més, físicament molt més poderós. En el partit pel bronze, l’equip va tornar a donar un pas endavant i va aconseguir una merescuda medalla. En definitiva, crec que l’equip va competir a molt bon nivell mantenint la nostra identitat per categories de formació.
Valents. Molt valents. Ha estat un equip molt disciplinat i divertit alhora.
El moment fàcil de recordar seria cada cop que es guanyava un partit complicat i decisiu: Andalusia per entrar a semis o Canàries per la consecució de la medalla de bronze, però em quedo amb l'actitud dels nois després de les derrotes: coratge, orgull i a pel proper partit!
Com sempre, eternament agraït a la meva família que em deixa dedicar tot aquest temps a aquesta canalla. Als meus ajudants Jacob i Guillem, i a l'Olga que sense el seu suport i consells aquest "viatge" no seria possible.
Al Toni Valderrama per la seva paciència amb tots nosaltres, i als responsables per confiar un any més en la nostre tasca: Ricard Daura, Xavi Rodríguez i Xavi Valls.
Als jugadors que han participat en aquest procés, així com també als seus clubs i entrenadors per la seva col·laboració, sense ells tampoc hauria estat possible aquesta medalla.
