La valoració en general és molt satisfactòria. Vam tenir molts moments brillants. A la final sabíem que calia fer un partit "perfecte" i vam estar a punt d’aconseguir-ho. Amb un estil de bàsquet molt clar vam posar-li les coses molt difícils a un equip molt físic com Madrid. El nostre joc vertical, ràpid, valent i solidari, reflex del que podem veure als partits minis de Catalunya, ens va permetre mantenir les esperances de lluitar per l’or fins al final. Vam obligar a Madrid a jugar amb totes les seves armes fins l’últim moment, tot i l’avantatge en el marcador. De fet, en el 5è període, el seu jugador més baixet feia 1’80.
Aquesta és, sens dubte, una mostra del gran paper fet pels nostres nanos. Com ho són també les felicitacions i els comentaris que els nostres jugadors rebien, de nens i entrenadors d’altres seleccions, per la seva qualitat humana fora de pista i per la qualitat i l’atractiu del seu joc.
Compromís. Els jugadors han gaudit d'una experiència inoblidable i ho han fet com el que són: nens d’11 i 12 anys. Però sense oblidar què volíem fer i quanta gent representàvem: aquesta responsabilitat l'han portat perfectament, sentint-se afortunats de viure aquest campionat en primera persona i actuant en tot moment com un exemple a seguir.
És difícil quedar-te amb un sol moment. Hi ha hagut moments de tot (alegres, divertits, divertidíssims, tristos, d'eufòria,...), així que triar-ne un és complicat. Crec que vam tenir moments brillants com a equip en els partits contra Madrid (tant el de la fase de grups, com a la final) i en les semifinals contra Andalusia on vam haver de fer bàsquet de molta qualitat i molt de caràcter per tirar-lo endavant. L'últim període d'aquesta semifinal va ser molt bonic de veure'l i viure'l.
En general a tots aquells que han fet possible viure aquest procés amb tota la il·lusió.
A tots els jugadors que han participat en el procés (entrenaments en 1r any, campus i grup de treball final) i a les seves famílies per la disponibilitat i col·laboració; als clubs que fan una feina extraordinària, formant uns jugadors que després són molt valorats fins i tot fora del nostre àmbit. Una especial menció al Christian Gonzalez que tot i perdre's el campionat per lesió, ha donat tot el suport des de la distància.
També pels que han col·laborat amb nosaltres, tant en els entrenaments de 1r any, com en els diversos campus i, als que han fet el seguiment de partits indispensable per fer aquesta feina (en especial, Cristian i Àlex, gràcies).
Voldria remarcar la col·laboració de tots els caps de centre del PDP, ja que la seva feina fa més eficaç la nostra. I evidentment la tasca fosca però imprescindible del Toni Valderrama, al que fem anar de bòlit.
Com no! Agrair a la Gemma el tracte que ha tingut amb tots els jugadors. Al Javi, fent més funcions dels que li tocarien pel bé del grup. A l'Álvaro, que ha fet un gran esforç per venir fins a Cadis i la seva aportació ens ha ajudat a créixer.
Al Jordi i al Gorka, que amb la seva dedicació i talent han fet que el grup fos una pinya; la il·lusió que han transmès ha estat contagiosa i els debats interns ens han acabat enriquint a tots.
Als responsables federatius, per la confiança que han dipositat amb mi i per demostrar un cop més que estar jeràrquicament per sobre no està renyit amb sentiments d'amistat: Ricard Daura, Xavier Rodríguez i Xavier Valls: un cop més, gràcies. Al Ferran Aril, per donar suport en els moments més exigents. Està clar que la tasca del Sr. Joan Fa i del Toti Mumbrú, està fent que la situació es redreci i tots els seus esforços estan ajudant-nos a treballar amb unes millors condicions.
Finalment, a títol més personal, voldria dir-vos que sóc molt afortunat en tenir una família que em dóna tot el suport i facilitats per poder viure amb la màxima il·lusió cada campionat, sense ni la més mínima queixa per una absència temporalment curta, però emocionalment i logísticament eterna. Gerard, Aleix, Marta: de nou, als vostres peus.
