Foto: Ricard Rovira (FCBQ)
"Vam poder guanyar a la Penya i si podem guanyar a la Penya, serem capaços de guanyar a molts equips". Borja Comenge, el nou tècnic de La Bruixa d'Or, buscava conclusions positives després que el seu equip fos derrotat a l’eliminatòria prèvia de la Regal - XXXIV Lliga Nacional Catalana ACB. I és que competir és el repte de l’equip manresà. Competir amb el màxim nombre possible d’equips i escriure un nou capítol de l’etern miracle que permet al club de la ciutat més petita de totes les ACB i al pressupost més escàs de la competició tutejarse amb entitats que multipliquen per molt el seu pressupost. Josep Vives és ara el president miracle, prenent el relleu d’històrics com Josep Salido, l’home que va posar Manresa en el mapa basquetbolístic, Carles Casas i Valentí Junyent, actualment l’alcalde de la ciutat.
Però no ho tindrà fàcil Comenge i els seus jugadors. El tècnic -"no soc un valent, deixar l’estructura del Barça per venir a Manresa és un pas endavant per mi", va declarar a La Vanguardia- ha de muntar aquest equip competitiu amb sis jugadors nous i del cost que permet les arques del club. "Volem il·lusionar al afeccionat", remarca Comenge deixant clar que apostarà per un bàsquet espectacular, en el que tots sumin, com va succeir a la Lliga davant la Penya quan els seus 12 jugadors van anotar, en un partit que va mostrar el millor -arribant a guanyar per 16 punts (37-53)- i el pitjor -encaixant un parcial final de 41-29-.
La Bruixa d’Or tractarà de fer-se fort des del primer partit de la Lliga Endesa tot i arribar a aquest sense cap victòria a la pre-temporada contra equips ACB. Els manresans van perdre contra la Penya en dos ocasions, Barça, CAI i Múrcia, i les seves úniques victòries van arribar contra un equip universitari dels EEUU i el Lleida de la LEB. Números més que discrets, però que no han de desil·lusionar a ningú perquè hi ha molt marge de millora. Jugadors com Creus i Eriksson -tots dos cedits pel Barça- poden aportar molt per la seva joventut i qualitat tot i que el pes ha de recaure en homes Darryl Monroe (27 anys), el base Dominic Waters (26), el grec Haris Giannapoulos (24) o el centreafricà Max Kouguere (26), tots amb experiència en el bàsquet europeu.
La mentalitat de grup ha de superar les lògiques carències a les que els obliga un pressupost tant limitat, però està clar que el Bàsquet Manresa competirà sempre. I segur que aconsegueix una altra vegada el miracle. Pocs ho mereixen tant com directius, tècnics, jugadors i, sobre tot, afeccionats de la capital del Bages.
