REPORTATGE de Jordi Prat publicat dimecres 3 d'abril de 2013 a El 9 Esportiu.
FOTO: Helena Boada, amb la bandera eslovena (Helena Boada)
"Aquesta temporada ni tenia pensat jugar professionalment a bàsquet. La volia dedicar a la carrera, i al projecte final." Aquest era el pensament inicial d’Helena Boada (1m74, 1987) al setembre, quan es va establir a Ljubljana. La seva parella, Jaka Lakovic, continuava al Galatasaray, però no entrava en els plans del tècnic i va ser per aquesta situació d’incertesa -el gener, va marxar a l’Avellino italià- que va decidir marxar de Turquia. Al país eslovè, remataria la carrera d’enginyeria industrial, aprofitant que la Universitat de Maribor li concedia llibertat per fer la feina des de casa.
Però el Domzale, equip modest de la primera divisió, li va trucar i no es va resistir a la temptació. "Trobava a faltar competir i suposava una bona oportunitat", explica Boada, que el curs passat va jugar amb l’Olesa, a Copa Catalunya, fins que al febrer va enfilar cap a Turquia per estar al costat de Lakovic. Llavors, la lliga estava quasi acabada i va matar el cuc entrenant-se amb un equip de la primera divisió, l’Istanbul Universitesi. I ara, envoltada de canalla -és la més veterana, tot i tenir 26 anys-, s’ha erigit com a referent de l’equip i també de la lliga eslovena. N’és la màxima anotadora (23,9 punts), la millor recuperadora (3,9) i la segona assistent (3,8).
A més, col·lectivament, és un curs històric per al Domzale perquè el mes passat va jugar la final de la copa. Va caure contra el Celje, favorit, (79-59) tot i els 23 punts de la jugadora nascuda a Olesa de Montserrat. "El meu protagonisme és gran. Tot el grup depèn molt de mi i del meu joc i aquesta responsabilitat fa que les meves xifres siguin bones", diu Boada, amb experiència en la Lliga Femenina. I afegeix: "El nivell no és alt. Seria entre els primers de Copa Catalunya i els equips de baix de Lliga Femenina 2."
Tan gran ha estat l’impacte de la catalana a Eslovènia que la federació li va proposar jugar amb la selecció. I hi va contactar a través de la seva parella: "Un dia, en Jaka em va dir que li havien trucat. Realment, creia que era broma." L’interès, però, era ben real i, un cop Boada va acceptar, Tomo Oresnik, el seleccionador femení, la va incloure en la llista de 26 jugadores amb vista al preeuropeu del 2015. Una fase que arrenca el juny i, per tant, tot s’ha hagut d’agilitzar molt. En els propers dies, ha de rebre el seu nou passaport eslovè. "Si estigués casada amb en Jaka, hauria de renunciar al passaport espanyol si volgués l’eslovè. No ho estem i, per tant em donaran un passaport extraordinari i podré mantenir les dues nacionalitats", exposa Boada, que subratlla que, en poques setmanes, s’haurà completat un procés que normalment triga un any o més.
La família de Jaka Lakovic està encantada -"sempre em deien que tan sols em faltava tenir el passaport i jugar a la selecció"-, i la seva, encara més. "Estan fent plans per seguirme amb la selecció eslovena. I els meus amics m’han felicitat", diu la jugadora que, si bé va jugar algun amistós amb la selecció estatal, no li ha fet cap recança renunciar-hi. El que realment lamenta és que ja no podrà jugar amb el seu país: "No puc jugar amb la selecció que m’agradaria. Espero que no trigui gaire a veure Catalunya, però quan hi sigui, em sembla que ja no jugaré."
