Part inicial de l'exposició / Foto: FCBQ
En l'àmbit de les activitats de la Fundació del Bàsquet Català (FBC), aquesta ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació del Museu Olímpic de Barcelona (MOE), a fi d’establir un intercanvi d’iniciatives, material, documentació, etc. dels respectius fons i arxius històrics. La signatura del conveni es va fer en la presentació-inauguració de l’exposició commemorativa, '100 anys de basquetbol a Catalunya: del pati al parquet', primer resultat d’aquest conveni.
Instal·lada al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, a Montjuïc, inaugurada el dijous 24 de gener, restarà oberta fins el 31 de març de 2013. En ella la Fundació del Bàsquet Català aporta el divers i ampli material del seu Arxiu històric, com fotografies, llibres, revistes, equipaments, cartells, documentació, joguines, objectes, etc. La informació sobre el desenvolupament d’aquest primer centenari es presenta en un ampli mural, de quasi 30 metres, on texts i imatges expliciten en un detallat recorregut aquests cent anys de bàsquet, distribuïts en els següents i significatius períodes de la seva història:
Breu referència a la creació del bàsquet a la 'Training School' d’Springfield, Massachusets i el seu inventor el professor James Naismith, al 1891.
Explicació de la seva aparició a Terrassa, a l’escola Vallparadís, al 1912-13, segons les anotacions del dietari del professor Artur Martorell (dipositat a l’Arxiu Tobella, de Terrassa), i les aportacions del pedagog Eladi Homs i el director de Vallparadís, Alexandre Galí. També la pràctica al gimnàs Garcia Alsina de Barcelona, pels vols de 1912.
Arribada Pare Millán (1921) a l’Escola Pia de Sant Antoni (Barcelona), pràctiques al pati, fundació del Laietà B.B.C. per ex-alumnes escolapis, organització del primer partit de la nostra història, el 8 de desembre de 1922, CD Europa-Laietà BBC, la creació de la Federació Catalana, cartells primers campionats catalans al 1923, visita de l’Hindú Club de Buenos Aires i partit, el primer, amb la Selecció Catalana (25 de març de 1927), canvis de reglamentació i adaptació normes internacionals (5x5, en lloc de 7x7, camps reglamentaris en lloc dels 50x30 metres), la República i la Guerra Civil.
L'àmbit escolar, l’àmbit de l’església, la seva cabdal i vital importància. El bàsquet català reprèn la seva activitat a l’aixopluc dels Centres Parroquials (quants equips amb el nom C.P. ...) i les escoles confessionals (Escolapis, Lasallians, Dominics,...), que permeten la creació d’equips infantils i la creació de clubs que poc a poc augmenten el nombre d’equips.
El Bàsquet Català resta reclòs a un àmbit molt local per la situació política. Es consoliden competicions a partir de 1946, fonamentalment pel suport als més petits. També difusió gràcies als partits amb equips de la Va flota americana que arriba als ports catalans. Celebració a Barcelona Jocs del Mediterrani (BCN 1955). Lenta aparició del bàsquet femení.
L'evolució cap a una nova estructura esportiva. La creació de la Lliga espanyola (la primera, al 1956, de sis equips, quatre d’ells catalans), competició professional i filosofia amateur, que suposa un cert trencament, ja que apareix un semi-professionalisme al costat dels equips locals i de base de sempre. Es produeixen transformacions reglamentàries (30” de possessió per jugada, 5” possessió de pilota, 2 temps morts a cada part). Creació del Minibàsquet amb la incorporació de centenars de nens i nenes als clubs. La importància d’aquesta aparició no es podrà valorar fins molts anys després. I ha estat fonamental per la supervivència, creixement i èxit del Bàsquet Català.
Cartells, equipacions i material antic / Foto: FCBQ
La Lliga estatal semiprofessional encaminada al professionalisme absolut, i la resta de competicions de caire amateur, esdevenen la realitat. Creació de les lligues catalanes de diferents categories, incorporació dels menors de 14 anys. Es reglamenten els terrenys de joc segons nivells de competició, es creen noves categories com Júnior o campionats com els Preferents. Hi ha innovacions en els reglaments, temps de joc, marcadors electrònics, cobertura de pistes, etc.
Eleccions democràtiques en l’FCBQ i unificació en una Federació Catalana de les quatre provincials existents durant el franquisme.
El boom del bàsquet i l’arribada dels èxits. Creació de l’ACB, que marcarà la separació del bàsquet català en dos mons diferents. Mundial del 86, lliga europea del Joventut, eclosió del Bàsquet Manresa. Suport de l’FCBQ al bàsquet amateur amb una estructura estable de competicions reglades, foment del bàsquet formatiu, programes de perfeccionament tècnic, seleccions catalanes de promoció. Consolidació i creixement del bàsquet femení.
L'actualitat més moderna, èxits destacats dels equips catalans, creixement bàsquet català en nombre d’equips i en competicions, jugadors catalans a l’NBA, i arribada de la crisi econòmica.
Espai de curiositats dels 100 anys de bàsquet / Foto: FCBQ
Cal destacar també els dos murals dedicats exclusivament al 'Minibàsquet' i a 'La Dona i el basquetbol'. L’aparició, mai prou valorada del Minibàsquet, per iniciativa de la revista Rebote (Vicenç Zanón, Joan Marqués, i Albert Gasulla), adequant a casa nostra el 'Biddy basketball' americà de Jay Archer, i que, amb la incorporació reglada de nens i nenes, ha representat l’aportació més determinant per l’evolució del basquetbol en la segona meitat del segle XX.
Així mateix, la incorporació de la dona al bàsquet federat i de competició, amb la creació de clubs i la formació d’equips en clubs de tradició masculina, ha representat un enriquiment, específic, que ha consolidat el context del propi bàsquet com a esport.
En resum una extraordinària i moderna exposició que glosa de forma molt entenedora i amena, el que han estat els 100 anys de història del bàsquet català, que en finalitzar la temporada 2011-12, presenta unes xifres que reflecteixen la seva fortalesa, i per tant una llum d’esperança pel futur. A l’acabar 2011-12, es disposava a Catalunya de 508 clubs, amb 4300 equips. 75.516 llicències (65% masculines i 35% femenines), 28.614 llicències sèniors i 46.902 de promoció (70% masculines i 30% femenines), entre 68.00 i 70.000 partits anuals (de 2200 a 2500 setmanals) distribuïts en els 67 campionats de diferents categories i nivells que organitza l’FCBQ, dirigits per 1.100 àrbitres (500 del Comitè i 600 d’Escola) i 549 Auxiliars de taula.
No fa falta més explicacions. Estem ben vius després de 100 anys de treball, entusiasme i esforç, gran esforç, de la gent dels clubs i la federació. Avui instal·lats en una crisi econòmica aliena a l’esport, però que l’afecta greument, confiem plenament en la fortalesa, capacitat i unió del que sempre ha estat el Bàsquet Català: la seva gent.
Entrada gratuïta
Fins el 31 de març de 2013 (de dimarts a dissabte de 10 a 18h i diumenges i festius de 10 a 14:30h)
Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch (Avinguda de l'Estadi, 60 - 08038 Barcelona)
