REPORTATGE de Toni Romero publicat dimecres 28 de novembre de 2012 a El 9 Esportiu.
FOTO: Jordi Vallmajó, amb la samarreta del CB Adepaf Figueres (Lluís Serrat / El 9 Esportiu)
Fa poc més d’un any, Jordi Vallmajó (aleshores, 29 anys) deixava el Breogán i posava fi a nou temporades en categories LEB per jugar a l’Adepaf (Copa Catalunya). D’ofertes per continuar a la LEB Or, en tenia. Però després de valorar-ho, va decidir que tornava. La precarietat dels clubs havia fet baixar les ofertes a nivells incompatibles amb viure lluny de casa i les males experiències amb retards i impagaments van ser l’empenta definitiva. Després va tornar a la LEB Or amb el Sant Josep. Tampoc no es cobrava, però vivint a casa, és diferent. Aquest curs, torna a jugar a l’Adepaf.
"Va arribar un moment que em vaig haver de plantejar de què viuria quan deixés de jugar a bàsquet. I, fent un balanç de la situació econòmica general i de les oportunitats que tenia, vaig decidir tornar. Tenia 29 anys, no em considerava un jugador retirat, ni de tornada, per això vaig jugar a l’Adepaf, que és d’on havia sortit", explica.
Multiplicació
Per descomptat, no és l’únic, ni el més sagnant. La LEB Or, que fa una dècada oferia contractes de 50.000 euros anuals a jugadors de nivell mitjà, és ara un cau de mileuristes. Ivan Corrales –12 temporades entre l’ACB i la Lega– tenia corda per continuar a la LEB Or (Alcázar, 2010/11), però les ofertes eren mínimes i va decidir tornar al club d’on va sorgir, el Sant Adrià (Copa Catalunya). En aquesta categoria també hi juga Llorenç Mons (Mataró), que als 31 va posar fi a una carrera de nou anys en equips de LEB Or. Edgar San Epifanio (el fill de l’exblaugrana Epi) és un jugador en plena maduresa esportiva (25 anys), però després d’haver jugat a l’ACB (Bruesa 2009/10) i a la LEB Or (Cornellà i Palència), ara mata el cuquet al Mollet (EBA). Xavi Mendiburu ha seguit el mateix camí, en aquest cas per raons personals i, després de jugar competició europea amb l’Estudiantes, a l’ACB amb el Menorca i a la LEB Or (Lleida, CBT), fa tres anys que és a l’EBA.
Casos com el de Vallmajó, Mons, Mendiburu, Corrales i Josep Maria Guzmán il·lustren un contrasentit: les LEB van perdent jugadors de nivell, que van reforçant els equips d’EBA i Copa Catalunya perquè no volen assumir el risc de cobrar poc o no cobrar i prefereixen viure a prop de casa i jugar de franc, per mantenir-se en forma, perquè no es consideren acabats com a jugadors o pel simple plaer de continuar actius en un esport que els ha donat projecció i algun calé, però que ha deixat de ser el seu modus vivendi.
Alguns exemples amb passat ACB o LEB
COPA CATALUNYA:
EBA: