Ivan Tibau, Secretari General de l'Esport (ENTREVISTA)

En les eleccions generals a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, celebrades el 22 de maig de 2010, Convergència i Unió va resultar guanyadora i en conseqüència recuperà la Secretaria General de l’Esport, nomenant el Sr. Ivan Tibau nou Secretari General, qui amb pocs mesos en el càrrec va rebre els nostres redactors.

10-11-2011 00:00

Amb aquesta entrevista d’obertura, BQ.CAT inicia el seu camí com a revista digital, amb les opinions del responsable d’esports de Catalunya.

Com varen ser els seus inicis esportius en l’hoquei sobre rodes i quan va veure clar que arribaria a professional d’aquest esport?
El meu inici va ser un fet molt anecdòtic. Jo era molt petit, als sis anys, i  tenia un amic francès i em vaig apuntar amb ell a l’hoquei. Al cap de quinze dies el francès va desaparèixer i jo vaig seguir jugant, o sigui que va ser una mica per casualitat. Arribar a professional no t’ho penses mai, vas jugant i creixent i arriba un moment que compten amb tu, que et fan ofertes de nivell i segueixes, i veus que pots arribar més amunt.

Ser professional no t’ho planteges, sinó que va sorgint. Com ja entrenàvem de nit i vas pujant de nivell, t’hi trobes. A més jo estudiava igual, vaig fer Empresarials i Econòmiques i seguia entrenant i jugant i arribes a un nivell que resulta és el millor.

Com es passa d’esportista d’elit a la política?
Això de la política és com la vida, hi ha moments que et marquen. A la política vaig arribar-hi quan l’Alcalde de Lloret, el Sr. Xavier Crespo em demana que el recolzi a les llistes electorals i li dic que sí però que no em posi molt al principi de la llista electoral; va situar-me en onzè lloc, però resulta que surten 11 regidors, i em toca.

Era el 2007, és per quatre anys, ja treballava a Caixa Girona però entro a l’Ajuntament de Lloret per Convergència i quan al novembre del 2010 es guanyen les eleccions generals al Parlament se’m proposa ser Secretari General de l’Esport, cosa que em fa molta il·lusió i aquí estic. Són coses que passen, és estar en un lloc concret en el moment oportú. També tinc clar que són etapes de la vida.

Què n’espera del Consell Assessor de l’Esport Català i de la seva funció, que en alguns sectors ho poden entendre com un supervisor o vigilant de la tasca de la Secretaria General?
Espero que sigui una taula de debat de l’esport, en la qual hi hem incorporat gent del món esportiu, però també de l’acadèmic, l’econòmic i l’empresarial, persones a qui així també se’ls reconeix la seva tasca. La intenció es reunir-nos cada tres mesos i establir un diàleg i un debat sobre temes de l’esport.

Moltes federacions catalanes, 67, de magnituds molt diverses, projeccions i activitats també variades i inclús divergents, com contempla les accions que l’SGE ha de portar a terme amb elles?
Les federacions són entitats privades que reben subvencions públiques per desenvolupar les seves activitats. Cal conèixer aquesta tasca i aquestes activitats i per això volem estar molt propers a totes i cadascuna d’elles per recolzar-les i estar a prop dels dirigents federatius i dels clubs. Sabem de la molta i gran tasca que fan i com cada una és un mon diferent, com ho és cada esport. Desitgem entrar en la casuística de cadascuna, estar amb ells amb la gent que hi està al front i que ens sentin molt propers i recolzar, absolutament, la feina que fan i aportar el nostre gra de sorra a la seva tasca.

Possiblement en aquests inicis de la seva acció de govern s’hagi marcat unes gestions concretes o prioritàries, tant internament, estructura de l’SGE, com externament, l’atenció a entitats i clubs. Que ens pot dir en aquest sentit?
És lògic que després d’un canvi de govern, internament hi hagi canvis d’estructura, que no és un procés ràpid, però crec que ara ja està tot assentat. I la tasca externa és conèixer, conèixer el món de l’esport, el que la gent fa, el que necessita, sobretot en els actuals moments de dificultat i això vol dir recórrer molt territori, anar a molts llocs i atendre cada peculiaritat com cal, perquè sabem que és molt important el que fa la gent de l’esport i per ells també és important el recolzament que pot donar l’SGE, que la gent ho agraeix, i per tant farem molta campanya de proximitat, mirar de trobar solucions a problemes que van sorgint tant a federacions com als clubs, entitats i empreses, tothom que estigui vinculat al mon de l’esport ens tindrà al seu costat i com no Ajuntaments, perquè hi ha Ajuntaments amb equipaments on l’SGE té competències i també hem d’arribar-hi.
Saber què fa la gent és bàsic per poder recolzar i trobar sortides adients, en definitiva màxima atenció als clubs i a la gent de l’esport.

Hi ha qui pensa, tant en la societat civil com en l’esportiva, que l’SGE és només un distribuïdor de recursos, que els hi diria?
No,  no és així !. Nosaltres a part de recursos som generadors d’idees, generadors de projectes, tenim molts àmbits on actuar, des de la part federativa a la part escolar que és molt important, Ajuntaments, clubs, també l’INEFC amb tot el tema de formació vinculat a l’esport que depèn de nosaltres, temes de desenvolupament, noves tecnologies, investigació, hi ha el Centre d’Alt Rendiment, és a dir que tenim moltes facetes on ens cal actuar i tenim molta, molta feina a fer.
No som, doncs, només uns distribuïdors de recursos, hi ha molts àmbits a treballar, però és que potser s’ha establert una mentalitat de dependre molt dels recursos públics i això és un sistema esgotat. Recursos públics tal com s’està en l’actualitat és molt difícil, cal buscar noves vies, obrir-se als mitjans, TV, ajudar a buscar recursos a federacions, clubs, a tothom, via Llei de Mecenatge i Patrocini, ajudes fiscals als privats que vulguin entrar en els clubs, qualsevol recolzament en el món esportiu que tingui beneficis fiscals, serien maneres de desviar el tema del suport públic, i també que l’empresa privada hi entrés.  

S’ha plantejat que possiblement estem davant un relleu generacional de dirigents, de molta profunditat, ja que molts dirigents de clubs i de federacions que han desenvolupat llur tasca des d’uns coneixements i un voluntarisme gran i absorbent, que va minvant per raó dels anys, i que sens dubte la fornada que arriba ho fa enfrontant-se a unes problemàtiques molt diferents i que, a més, precisa d’una preparació i uns coneixements també molt diferents, que potser porti cap a una professionalització.
Crec que és una rotació natural, ara i abans. Els actuals dirigents també varen ser un relleu en el seu moment. És evident que tot evoluciona, la formació, els coneixements, la tecnologia, és un procés que es dona en qualsevol àmbit de la societat. La renovació és un fet natural. Ara, si es va o  no cap a una professionalització dels dirigents, sincerament és un tema que no m’he plantejat. Crec, com he dit abans, que tot és qüestió de renovació, professionals o no, perquè amb el pas dels anys, vulguis o no, la gent s’enquista, s’acostuma, i és important que aparegui saba nova, nous plantejaments, noves maneres de fer, noves idees. Crec que és bo que els dirigents es vagin renovant, en qualsevol àmbit, en l’esport o en la política.

En general, i pel bàsquet en particular, Barcelona és deficitària en pavellons esportius. En moltes poblacions, al llarg dels anys de la democràcia s’ha aconseguit construir pavellons i instal·lacions molt modernes gràcies al suport institucional, i sovint quan arriben a pavellons històrics de Barcelona es queixen desconeixent la història i la problemàtica. Quines mesures podrien prendre per reduir el dèficit d’instal·lacions barcelonines i què els hi diria als que en gaudeixen de noves?
Bé, Barcelona disposa d’un Pla d’Instal·lacions Esportives en el qual es marca el dèficit que té, però també haig de dir que en els últims anys aquí no ha arribat cap petició de fer algun nou pavelló. Això, doncs, és una falta de previsió de l’Ajuntament de Barcelona. Clar que hi ha dèficits, però l’SGE té mil ajuntaments al darrera no només Barcelona on qui ha de vetllar per la ciutat és el seu Ajuntament, ara bé això no vol dir que l’SGE no pot ajudar, a la recerca de recursos, a treballar a trobar solucions, etc, si ho treballem trobarem solucions, la meva voluntat és ajudar.

Sovint proclamem les virtuts intrínseques de l’esport i la seva pràctica, i defensem que l’educació familiar i escolar s’ha de complementar amb la que s’hauria d’exercitar en els clubs. Malauradament en esports de formació no sempre observem comportaments correctes tant de practicants (jugadors, entrenadors) com en el públic (majorment familiars). Sempre hi ha veus que demanen mesures i intervenció de les institucions i federacions en aquest sentit. Com l’SGE pot aportar alguna proposta en aquest àmbit?
És un tema important, que conec bastant bé, i preocupa. A més de formar jugadors i entrenadors potser hauríem de formar pares, perquè a vegades el gran problema és a la grada i no a la pista, i passen algunes coses que quan ho veus penses que sembla estrany haver arribat a aquests extrems, però això passa, hi ha llocs amb conflictes d’aquest tipus i és un tema difícil, perquè entremig afecte també els àrbitres que són els més afectats perquè mai actuaran a gust de tothom, llavors, és un tema a tocar, temes a comunicar, ho tenim present i cal treballar amb les federacions per trobar actuacions pertinents.

En els mesos ja transcorreguts des de la seva arribada a l’SGE què és el que més l’ha sorprès, què el que més li ha agradat i allò que ràpidament desitjaria poder canviar?
M’han sorprès moltes coses. He trobat molta gent enganyada, amb compromisos no realitzats i el que més m’agrada és que hem pogut solucionar alguns d’aquests compromisos, perquè la gent no en té cap culpa de la mala gestió que hi ha hagut aquí, llavors cal canviar, ha d’haver-hi paraules clares i fets, no volem vendre fum, volem vendre el que hi ha, dir la veritat i actuar en conseqüència el que tenim. Això és el que desitjo canviar, perquè el que no podem fer és política d’engany.

Quina valoració pot fer de l’esport català que s’ha trobat com a dirigent i el que va viure com a esportista?
La valoració és que tot i les dificultats que tenim, hi ha un nivell magnífic, estem a dalt de tot, tenim campions en tot tipus de modalitat i en general l’esport català està vivint un moment molt i molt bo.
Com a esportista valoro molt el que he aconseguit en la meva carrera, amb el triomf de la Selecció Catalana al Mundial de Macao, que va ser la culminació de la meva trajectòria i em vaig sentir molt satisfet.

Al 2014, Espanya organitzarà el Mundial de Basquetbol i Barcelona en serà una de les seus. Aquest tema el té ja sobre la taula o ha iniciat contactes amb l’Ajuntament, a fi d’oferir a la població i afeccionats un esdeveniment digna del prestigi que la ciutat gaudeix en el concert esportiu mundial?
Si, ja anem parlant, malgrat sigui encara una mica prematur ja hi ha hagut contactes amb els organitzadors, amb la Federació Espanyola. El tema està en els tràmits inicials però per descomptat que hi ha tota la predisposició a establir el màxim nivell de col·laboració possible.

Aconseguir amb la Selecció Catalana el campionat del món B, que va representar per vostè, pels seus companys d’esport i sobretot com creu que va repercutir en la societat de l’esport en general i la ciutadania de Catalunya?
Per a mi va representar un èxit molt important pel nostre país, perquè mai havíem pogut competir internacionalment i en aquest cas, encara que de forma provisional, varen poder fer-ho i el que més em va agradar va ser la rebuda aquí a Barcelona. Veníem de l’altra punta del món en la qual no sabíem res del ressò que hi havia aquí i ens va sorprendre que omplíssim de gent els carrers i la Plaça Sant Jaume. Això demostra les ganes que en tenia la gent, pel fet de defensar Catalunya en un Campionat del Món. La resposta va ser molt gran, va ser molt emotiu i es va demostrar que hi ha ganes de Seleccions Catalanes, hi ha ganes de poder competir amb els nostres colors i ja dic, ens va sorprendre molt, molt.

I ara, des de la perspectiva institucional com està desenvolupant en accions concretes aquelles vivències i desig de reconeixement?
Estem treballant amb aquelles entitats que volen el reconeixement internacional. Actualment tenim 20 federacions reconegudes i estem treballant amb altres per aconseguir-ho. Cal deixar clar que la problemàtica és molt difícil, ja que cada Federació Internacional disposa dels seus estatuts, i és una feina complexa, sobretot amb les federacions més grans (futbol, bàsquet,...) d’esports molt professionalitzats, que encara hi ha més dificultats. En aquelles que hi veiem possibilitats, escletxes en els seus estatuts hi treballem de valent.

Ha conegut ja totes les situacions de les diferents federacions, les seves necessitats, vicissituds i projectes?
Si, en aquests sis mesos ja he rebut totes o gairebé totes, amb els seus Presidents, i hem analitzat els problemes  de cadascuna. Crec que tinc un coneixement prou ampli de la majoria, unes amb més problemes que altres però d’entrada conec quines van millor  quines pitjor i aquelles que presenten una problemàtica més difícil, des del punt de vista econòmic.

Concretant-nos en el Bàsquet Català, com valora el seu present i quin futur?
El Bàsquet Català està a un nivell molt alt, tenim tres equips al màxim nivell estatal, l’ACB, amb participacions a Europa amb èxit, i crec també que la base i la Federació Catalana són un referent. Sou la Federació que té més llicències junt el futbol i trobo que s’està fent un treball que ja ve de molts anys enrere i s’està seguint amb nous projectes, amb els Centres de Tecnificació, amb el projecte Segle XXI de bàsquet femení i en temes que estant funcionant molt bé i que són un exemple per la base que pot veure també com en les Seleccions Espanyoles hi ha molts jugadors i jugadores catalans, s’està a primer nivell amb grans classificacions en campionats d’Europa i del Món.
Les Seleccions Catalanes de Promoció i els equips de base dels clubs, són també un referent, com ho demostren els resultats que any rere any s’obtenen en els campionats d’Espanya, essent la Comunitat amb més títols.

Centrant-nos en el dia a dia actual, amb la crisi econòmica instal·lada en tots els sectors, també l’esportiu, quina recomanació faria als més de 500 clubs de basquetbol i als dels altres esports?
Doncs que ens hem de situar en el context actual, hi ha una situació difícil pel tema econòmic, en tots els àmbits del país. El problema econòmic és espectacular, s’han viscut moments molt bons gràcies al “boom” de la construcció, però ja no hi serà mai més. Hem d’ajustar tot tipus d’estructures, de clubs, de federacions, i entre tots agafar la mesura correcte, s’arribi on s’arribi i no voler estirar més el braç que la màniga, sinó només farem que patir tots, patir la temporada i aquells clubs que no puguin en certs moments estar a una categoria que desitjarien, si cal renunciar que renunciïn, que treballin la base i ja arribaran temps millors. Hem de ser molt realistes amb el que hi ha perquè hem patit molt aquests últims anys i passar un altre any amb aquesta angoixa de si s’arribarà o no, ningú gaudeix i només és un patiment constant per tothom.

Un aspecte important i seriós de tot l’esport català és, sens dubte, aconseguir augmentar el nombre de llicències femenines. Tot i coneixent les diferents peculiaritats de cada esport, com canalitzaria un suport, una gestió tant a nivell de clubs com institucional, per aconseguir la consolidació l’esport femení?
L’esport femení és un àmbit que tenim molt present, i aquest any entre les poques coses que ens permeten el pocs recursos que disposem, hi ha el mantenir el recolzament als equips femenins de màximes categories. Creiem important que la dona s’incorpori cada vegada més en el món de l’esport i també desitgem mantenir la quota de pantalla, i millorar-la si es pot, en l’emissió de partits d’equips femenins.

També en el Consell es crearà una Secció totalment personalitzada a la dona, per poder idear projectes per tal de fomentar més la seva participació en el món de l’esport.

El Comitè Català d’Àrbitres de Basquetbol, celebra cada any, una trobada on es reuneixen més de 1160 àrbitres i auxiliars de taula, que analitzen la temporada, s’estableixen criteris d’actuació i es realitzen tallers i seminaris específics, que la converteixen en un model a nivell europeu. Com en tot esport, l’estament  arbitral pateix constants crítiques, com considera aquesta trobada dels àrbitres de basquetbol i si creu que es podria extrapolar a altres federacions?
El bàsquet també en aquest àmbit és un referent. En la meva visita a la Federació vaig poder saludar en Joan Carles Mitjana, director tècnic del Comitè d’Àrbitres, que va dirigir la final de l’Eurolliga i això mostra el nivell, la gran preparació i la consideració que ha assolit l’arbitratge català de basquetbol.

Pel que fa la trobada anual, considero que és un esdeveniment genial. En ella s’estudien i es toquen tots els temes possibles, totes les problemàtiques que han aparegut durant la temporada i clar que es pot extrapolar, és un model a seguir i altres federacions més petites ho intenten  fer, en menor volum, i l’estructura que té el bàsquet és un referent.

Com és un dia qualsevol en l’actual vida d’Ivan Tibau?
Bé, tots són semblants, es tracta de treballar per l’esport català, el temps que tinc dóna per poc per fer altres coses i més ara que inicialment he invertit molt temps en conèixer tot l’esport català. Haig de dir que és un lloc, un treball que exigeix moltíssim, molta dedicació perquè no només és la gestió del dia a dia sinó que cal estar en actes, atendre compromisos, l’estar proper a la gent t’obliga durant els caps de setmana a voltar molt i realment si bé és una feina molt agradable i molt agraïda però també t’exigeix molt. Em fet un esforç molt gran ara a l’inici per estar a prop de la gent i conèixer la realitat de l’esport i, a part de voltar i gestionar, hem d’anar a poder realitzar les polítiques que tenim presents i mica en mica anar creixent, estructurar i organitzar tot el que fa referència a l’esport català.

Bé, després de totes aquestes qüestions, no resta més que agrair profundament l’amabilitat i el temps que ens ha dedicat el Sr. Ivan Tibau, Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i desitjar que tota la problemàtica exposada, tots els projectes i realitzacions previstes i a fer, arribin a bon port, pel bé de tot l’esport català.

| FCBQ |